és un mosso d'esquadra i professor universitari català. El 2017 fou ascendit a major, la categoria jeràrquica més alta del cos. Va exercir de màxim responsable policial dels Mossos entre 2013 i 2017 i, després de ser restituït el novembre de 2020, fins al desembre de 2021.Segons l'article 18 de la: Entre l'agost de 2024 i el setembre de 2026 va ser director general de la Policia.
Va ser comissari en cap entre 2013 i 2017, fins a l'abril de 2017, quan va ser nomenat major. El 28 d'octubre de 2017, el Govern d'Espanya, en virtut de l'article 155 de la Constitució espanyola, va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat el seu cessament com a màxim comandament del cos policial, per una ordre del Ministeri de l'Interior. Després de ser encausat per un presumpte delicte de sedició, el 21 d'octubre de 2020 fou absolt de tots els càrrecs, i tres setmanes després fou restituït oficialment al capdavant dels Mossos pel conseller Miquel Sàmper.
Biografia Nascut a Badalona, tot i que va créixer al barri del Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet, la seva família és originària de Valladolid, on el seu pare treballava de taxista. Format a l'Escola de Policia de Catalunya, hi va ingressar l'any 1989 i va començar com a agent l'any 1990. Més endavant, l'any 2006, es va llicenciar en dret a la Universitat Oberta de Catalunya. També compta amb un postgrau en «Programa superior de direcció i Gestió de la Seguretat Pública». Entre les seves especialitzacions destaquen cursos en criminalitat informàtica, blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. El 2012 va ampliar els seus coneixements a l'acadèmia de l'FBI, amb el curs Latin American Law Enforcement Executive Development Seminar (LALEEDS).
esquerra|miniatura|Presa de possessió de Trapero el 2017|211x211px Trapero va ser agent de l'Àrea Bàsica Policial de Girona i també de Viella, on s'encarregava de l'Oficina de Denúncies. També va ocupar el càrrec de caporal d'escamot al Centre Penitenciari Quatre Camins. Més tard, a Blanes i Figueres, s'ocupà del Grup d'Investigació fins a especialitzar-se en aquesta matèria, que ha desenvolupat a la Regió Policial de Girona, a la Regió Metropolitana Nord, a la Comissaria General Territorial a Barcelona i a la Regió Policial Metropolitana de Barcelona. L'any 2008 va ser cap de la Divisió d'Investigació Criminal. Un any més tard ocupà el càrrec de sotscap de la Comissaria General d'Investigació Criminal, per passar a ser-ne el cap el gener del 2012, càrrec que va ocupar fins a ser nomenat comissari en cap.
Anys després, documents policials divulgats el 2024 van mostrar intents d'implicar Trapero en una causa de tràfic de drogues en el marc de l'anomenada Operació Catalunya. Segons la documentació publicada, aquestes maniobres es van produir després que els Mossos investiguessin xarxes de corrupció policial relacionades, entre altres, amb els prostíbuls Riviera i Saratoga de Castelldefels. Trapero va anunciar accions judicials pels fets.
En el seu currículum també destaca la coordinació del primer seminari de Crim Organitzat a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), el novembre del 2011, i la seva activitat com a professor tant a la UAB com a la UB.
El 5 d'abril de 2013 fou nomenat comissari en cap dels Mossos d'Esquadra. Quatre anys després fou ascendit a la categoria de major, la més alta del cos, que estava vacant des del 2007, quan es va jubilar el major Joan Unió.
Atemptats de Catalunya de 2017
L'agost del 2017 va guanyar certa popularitat per la seva gestió dels atemptats a Catalunya d'aquell mes.
En el transcurs dels dies posteriors als atemptats, Trapero va participar en diverses rodes de premsa, en les quals hi havia mitjans d'arreu del món. Durant una d'aquestes sessions, un periodista va queixar-se que el major dels Mossos respongués preguntes en català. Quan Trapero li contestà que responia en l'idioma en què li remetien la pregunta, aquest periodista va decidir abandonar la sala, moment en què el mosso d'esquadra va expressar «Bueno, pues molt bé, pues adiós». En poc temps aquesta frase es va popularitzar a les xarxes socials, inclosa la reproducció en samarretes i gorres.
Posteriorment, Trapero asseguraria que la informació publicada per El Periódico, segons la qual els Mossos d'Esquadra sabien que es preparava un atemptat a Catalunya gràcies a un avís de la CIA, era falsa, afegint que el cos de policia català tenia problemes per accedir a la informació internacional perquè no hi tenia competències.
Referèndum de l'1 d'octubre
El 12 de setembre del 2017 va participar, conjuntament amb els comandaments de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, en la reunió convocada per la Fiscalia Superior de Catalunya per demanar-los que evitessin el Referèndum sobre la independència de Catalunya de l'1 d'octubre de 2017.
Judici a l'Audiència Nacional, cessament i absolució El dia 4 d'octubre del mateix any fou citat com a imputat per Carmen Lamela, jutgessa de l'Audiència Nacional espanyola, com a investigat per un presumpte delicte de sedició.
En una segona compareixença el 16 d'octubre del mateix any, la fiscalia va demanar presó incondicional per la inacció dels Mossos durant l'1 d'octubre. Arran d'aquests fets, la jutgessa li imposà la retirada del passaport i l'obligació de compareixences quinzenals com a mesures cautelars.
El 28 d'octubre de 2017 el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar el seu cessament en aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola, i el ministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido va nomenar com a substitut el comissari dels Mossos Ferran López.
L'abril de 2018 la jutgessa Carmen Lamela va tancar la instrucció i va ordenar el processament de Josep Lluís Trapero, Pere Soler, el número dos de Joaquim Forn, Cèsar Puig, i la intendenta Teresa Laplana per sedició. Lamela sostenia que Trapero, Soler i Puig havien format part d'una organització criminal liderada per Puigdemont. El 27 de juny la Sala Penal de l'Audiència Nacional va confirmar el seu processament per dos delictes de sedició i un d'organització criminal.
En aixecar-se l'aplicació de l'article 155, el govern de Quim Torra va oferir a Trapero el càrrec de cap dels Mossos, i ell el va rebutjar per no perjudicar el cos policial en vista del procés penal.
El 3 de novembre de 2018 la Fiscalia General de l'Estat el va acusar de rebel·lió en el seu escrit del judici al procés independentista català, demanant-li 11 anys de presó i inhabilitació.
El 21 d'octubre de 2020 l'Audiència Nacional va comunicar la sentència absolutòria pels delictes de sedició i de desobediència al major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, a la intendenta Teresa Laplana, a l'exdirector general de la Policia Pere Soler i a l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig. Una setmana després, la Fiscalia va anunciar que no presentaria recurs contra l'absolució perquè considerava que no prosperaria.
Restitució en el càrrec Immediatament després de la seva absolució, el conseller d'Interior Miquel Sàmper li oferí la restitució al capdavant dels Mossos d'Esquadra, càrrec que acceptà el 12 de novembre de 2020. El 20 de desembre de 2021 s'anuncià que el llavors conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, tenia previst destituir el major Trapero com a responsable del cos, al·legant com a motius la manca de confiança, la seva predisposició a aplicar el nou model policial impulsat per la cúpula del Departament i el relleu generacional necessari al cos.
Director general de la Policia Amb la formació del govern de Salvador Illa després de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024, el 26 d'agost de 2024 fou nomenat director general de la Policia per la consellera d'Interior Núria Parlon i Gil, en substitució de Pere Ferrer i Sastre. Paral·lelament, Miquel Esquius fou nomenat comissari en cap dels Mossos en substitució d'Eduard Sallent. Durant el seu mandat, Interior va concentrar part dels seus esforços a frenar els delictes vinculats a la marihuana, la presència d'armes blanques al carrer, les ocupacions delictives i la multireincidència.
El Parlament va aprovar el 21 de maig de 2026 una moció de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) que reprovava la consellera Parlon i Josep Lluís Trapero per la infiltració de dues agents dels Mossos d'Esquadra en una assemblea de docents i en demanava el cessament.
El 9 de setembre de 2026 Trapero va dimitir com a director general de la Policia després de dos anys en el càrrec. La consellera Parlon va atribuir la renúncia a una «decisió personal» i va explicar que havia intentat convèncer-lo perquè continués fins al final del mandat. Parlon va anunciar que el comissari Ferran López el substituiria al capdavant de la Direcció General i que Sílvia Catà seria la nova comissària en cap, la primera dona a ocupar el càrrec.
Premis i reconeixements Entre les condecoracions que li han estat atorgades destaquen la Medalla de Bronze al mèrit policial del Cos de Mossos d'Esquadra, en dues ocasions, la Creu al mèrit policial amb distintiu blanc del Cos Nacional de Policia, en tres ocasions, i la Creu de l'Orde del Mèrit de la Guàrdia Civil amb distintiu blanc, en dues ocasions.
60px Medalla de la Seguretat Nacional, amb distintiu daurat, Principat d'Andorra (2022)
Notes
Referències
Enllaços externs
Article al diari Ara: Trapero, un escolta amb nervis d'acer Article a l'Altaveu Digital (Andorra), referint la condecoració
Categoria:Comissaris en cap dels Mossos d'Esquadra Categoria:Universitat Oberta de Catalunya Categoria:Professors de la Universitat Autònoma de Barcelona Categoria:Professors de la Universitat de Barcelona Categoria:Alumnes de la Universitat Oberta de Catalunya Categoria:Policies catalans del sud contemporanis Categoria:Directors dels Mossos d'Esquadra Categoria:Docents badalonins Categoria:Nascuts el 1965