El Partit Progressista Democràtic (en xinès: 民主進步黨, Mínzhǔ Jìnbùdǎng) és un partit polític liberal i progressista de la República de la Xina. El partit va ser fundat el 1986. El DPP és un dels dos principals partits taiwanesos, juntament amb l'històricament dominant Kuomintang (KMT). Tradicionalment ha estat associat amb una forta defensa dels drets humans i amb el nacionalisme taiwanès.

Història Els orígens del PPD es remunten a quan exercien d'oposició del Kuomintang durant la dictadura del General Chiang Kai-shek i del seu fill, Chiang Ching-kuo.

Amb una participació del 83%, Chen Shui-bian i Lu Hsiu-lien, del PPD, van ser elegits President i Vicepresidenta respectivament a les eleccions presidencials de la República de la Xina de 2000, acabaren amb més de mig segle de govern nacionalista del Guomindang (KMT) a l'illa des de la retirada del govern nacionalista a l'illa a les darreries de la guerra civil xinesa l'any 1949.

El govern del president Chen Shui-bian es va mantenir en mínims històrics després de les manifestacions massives del setembre del 2006 que el van instar a dimitir a causa de les implicacions de corrupció i el Guomindang va guanyar les eleccions presidencials i les Eleccions legislatives de la República de la Xina de 2008, i Ma Ying-jeou va poder formar un govern.

Ma Ying-jeou va ser reelegit com a president a les eleccions presidencials de la República de la Xina de 2012 amb el 51,6% dels vots, i el rival del Partit Progressista Democràtic (PPD), Tsai Ing-wen, va dimitir del seu càrrec com a presidenta del PPD després de la seva derrota. El seu govern va ser molt criticat per l'aproximació excessiva a la Xina continental i l'Acord comercial de serveis a través de l'estret (CSSTA) que va desencadenar el Moviment dels Gira-sols el 2014.

Presidència de Tsai Ing-wen Després de la seva victòria a les eleccions presidencials de la República de la Xina de 2016, el 16 de gener de 2016 Tsai Ing-wen fou nomenada presidenta, la primera dona en arribar al càrrec, al costat de Chien-Jen Chen, després de concedir-li al PPD la seva primera majoria en la legislatura nacional.

El 15 de març de 2016, la presidenta electa Tsai Ing-wen va nomenar Lin Chuan com a primer ministre, que va ser confirmat pel Yuan Legislatiu poc després i va prendre possessió del càrrec el 20 de maig de 2016. El 4 de setembre de 2017 va dimitir com a primer ministre per reforçar la popularitat decreixent de Tsai, sent nomenat en el seu lloc Lai Ching-te, que va romandre al càrrec fins que el govern va dimitir en gener de 2019 després que el partit patís una forta derrota a les eleccions municipals. sent rellevat per Su Tseng-chang.

Tsai Ing-wen revalidà el càrrec a les eleccions presidencials taiwaneses de 2020 de l'onze de gener, en què va rebre el 57% dels vots. Durant el seu segon mandat, gràcies a la Nova Política cap al Sud i l'obertura a socis occidentals, va reduir la dependència comercial històrica amb la Xina continental i va liderar la transició cap a les energies renovables, multiplicant per vuit la capacitat d'energia solar i eòlica instal·lada.

Presidència de Lai Ching-te Tsai Ing-wen va deixar la presidència el 20 de maig de 2024, en guanyar les eleccions presidencials taiwaneses de 2024 Lai Ching-te del PPD continuant les polítiques de la seva predecessora i una aferrissada defensa de la sobirania de l'illa.

Polítiques Els programes amb el suport del PPD inclouen polítiques moderades de benestar social que impliquen els drets de les dones, les persones grans, els nens, els joves, els treballadors, les minories, els pobles indígenes, els agricultors i altres sectors desfavorits de la societat. A més, la seva plataforma inclou un ordre jurídic i polític basat en els drets humans i la democràcia; administració econòmica i financera equilibrada; benestar social just i obert; reforma educativa i cultural; defensa independent i política exterior pacífica. Per aquestes raons, solia considerar-se com un partit de centre-esquerra econòmicament, i la seva base consistia en gran manera en la classe obrera; tanmateix, la majoria de les seves polítiques ara són de centristes.

L'eix polític primari a Taiwan implica la qüestió de la independència de Taiwan versus l'eventual unificació amb la Xina. Encara que les diferències tendeixen a ser retratades en termes polaritzats, les dues coalicions principals han desenvolupat posicions modificades, matisades i sovint complexes. Encara que s'oposen als orígens filosòfics, les diferències pràctiques entre aquestes posicions de vegades poden ser subtils.

La posició oficial actual del partit és que la "República de la Xina (Taiwan)" és un país independent i sobirà el territori del qual consisteix a Taiwan i les illes més petites que l'envolten i la sobirania de la qual deriva només dels ciutadans de la república que viuen a Taiwan (filosofia similar a l'autodeterminació), basada en la "Resolució sobre el futur de Taiwan", del 1999. Considera que la independència de Taiwan és un fet actual, fent innecessària una declaració formal d'independència. El PPD rebutja l'anomenat "principi d'una Xina" definit el 1992 com a base per a les relacions diplomàtiques oficials amb la Xina continental (RPC) i advoca per una identitat nacional taiwanesa que està separada de la Xina continental. El PPD argumenta que els seus esforços per promoure una identitat nacional taiwanesa són només un esforç per normalitzar una identitat taiwanesa reprimida durant anys de govern autoritari de Kuomintang. El Partit Progressista Democràtic també difereix del KMT sobre les polítiques estrangeres i de defensa, ja que el PPD considera que les relacions amb els Estats Units, Japó i els estats europeus, entre altres països democràtics, són fonamentals per a la seguretat de Taiwan.

En canvi, la coalició KMT o pan-blau coincideix que Taiwan és un país independent i sobirà que no forma part de la RPC, però sosté que es pot utilitzar un principi d'una Xina (amb diferents definicions a través de l'estret) base per a converses amb la Xina. El KMT també s'oposa als propòsits de la independència de Taiwan i argumenta que els esforços per establir una identitat nacional taiwanesa separada de la identitat nacional xinesa són innecessaris i provocadors innecessàriament. Alguns oficials conservadors del KMT han titllat la política del PPD d'antixinesa i racista (per exemple, oposant-se als immigrants procedents de la Xina continental, que els funcionaris de DPP no reconeixen com taiwanesos, sinó xinesos). A l'altre extrem de l'espectre polític, l'acceptació per la PPD dels símbols de la República de la Xina s'oposa per part de la Unió de Solidaritat de Taiwan.

Resultats electorals Eleccions presidencials Any elecció Candidat Co-candidat Total vots % Resultat 1996 Peng Ming-min Hsieh Chang-ting 2.274.586 21,1% Defeated 2000 Chen Shui-bian Lu Hsiu-lien 4.977.737 39,3% Elected 2004 Chen Shui-bian Lu Hsiu-lien 6.446.900 50,1% Elected 2008 Hsieh Chang-ting Su Tseng-chang 5.445.239 41,5% Defeated 2012 Tsai Ing-wen Su Jia-chyuan 6.093.578 45,6% Defeated 2016 Tsai Ing-wen Chen Chien-jen (15x15px ) 6.894.744 56,3% Elected 2020 Tsai Ing-wen Lai Ching-te 8.170.231 57,1% Elected

Eleccions legislatives Any eleccions Vots % (posició) Diputats +/- Candidat 1992 2.944.195 31% (2) 30 Hsu Hsin-liang 1995 3.132.156 33,2% (2) 3 Shih Ming-teh 1998 2.966.834 29,6% (2) 16 Lin Yi-hsiung 2001 3.447.740 36,6% (1) 21 Chen Shui-bian 2004 3.471.429 37,9% (1) 2 Chen Shui-bian 2008 3.775.352 38,2% (2) 62 Chen Shui-bian 2012 4.556.526 34,6% (2) 13 Tsai Ing-wen 2016 5.370.953 44,1% (1) 28 Tsai Ing-wen 2020 4.811.241 33,98% (1) 7 Tsai Ing-wen

Referències

Categoria:Partits polítics de la República de la Xina Categoria:Partits polítics liberals Categoria:Organitzacions fundades el 1986