La Costa d'Or Neerlandesa o Guinea neerlandesa, oficialment les Possessions Neerlandeses de la Costa de Guinea (en neerlandès: Nederlandse Bezittingen ter Kuste van Guinea) és el nom dels establiments neerlandesos a la regió de la Costa de l'Or, en el que avui és més o menys Ghana, on es van establir a partir de 1598
La colònia es va convertir en la colònia neerlandesa més important a Àfrica Occidental després que el Fort Elmina fos capturat als portuguesos el 1637, però va entrar en una desorganització total després que el comerç d'esclaus fos abolit a principis del . El 6 d'abril de 1872 la Costa d'Or Neerlandesa va ser, segons els Tractats anglo-neerlandesos de 1870-71, cedida en forma cerimonial al Regne Unit.
Història Primers assentaments neerlandesos a la Costa d'Or miniatura|esquerra|Pintura de Johannes Vingboons del Fort de São Jorge a Elmina i el Fort Nassau a Mouri. Els portuguesos van ser els primers europeus a arribar al territori que actualment és part de Ghana. Pel 1471, havien arribat a l'àrea que posteriorment es va arribar a conèixer com la Costa de l'Or a causa que era una important font del metall preciós.
L'interès dels portuguesos per comerciar or, ivori, i pebre es va incrementar tant a partir del 1482 que van construir el seu propi lloc de comerç permanent en la costa occidental de l'actual Ghana. Aquesta fortalesa, un castell de comerç anomenat São Jorge da Mina, va ser construït per a protegir el comerç portuguès dels competidors europeus.McLaughlin & Owusu-Ansah (1994), "Early European Contact and the Slave Trade".
La posició dels portuguesos a la Costa d'Or es va mantenir segura per més d'un segle. Durant aquest temps, Lisboa va buscar monopolitzar tot el comerç de la zona en mans de la corona, va designar els administradors de São Jorge i va usar la força per prevenir que els anglesos, francesos i neerlandesos poguessin comerciar a la costa. Després que Barent Eriksz aconseguís navegar reeixidament a la Costa d'Or el 1591, els comerciants neerlandesos van començar a operar a la zona. Les publicacions de Pieter de Maregis van fer augmentar l'interès en la zona per part dels comerciants., section 1.a.1.
La treva dels dotze anys entre els Habsburg i les Províncies Unides, que va durar des de 1609 fins a 1621, va perjudicar al comerç neerlandès a la Costa d'Or, ja que ara els portuguesos comptaven amb suficients recursos per protegir el seu monopoli comercial a la zona. Va ser per això que els comerciants neerlandesos van sol·licitar als Estats Generals dels Països Baixos la construcció d'un fort a la costa. Els Estats Generals van acceptar la seva sol·licitud, i van enviar Jacob Clantius, qui després va esdevenir el primer General de la Costa, a la Costa de l'Or el 1611. El 1612 després d'haver obtingut el permís dels líders locals a través del Tractat de Asebu, va construir el Fort Nassau prop de Mouri, en el lloc on originalment hi havia un lloc comercial neerlandès que els portuguesos havien incendiat.
Una vegada acabada la treva dels dotze anys el 1621, es va fundar la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals, que va tractar de prendre les colònies portugueses a Àfrica i Amèrica com a part del Groot Desseyn. Després de fracassar el 1625, la companyia va aconseguir capturar el castell portuguès d'Elmina el 29 d'agost de 1637. Els forts de San Sebastião a Chama (o Shama) i Santo Antonio a Axim van caure en mans neerlandeses el 1640 i 1642, respectivament.
Competència amb altres potències europees miniatura|Mapa de la Costa d'Or sol·licitat per l'Almirall Michiel de Ruyter el 1666, durant la Segona Guerra Anglo-Neerlandesa. En 1621 els Països Baixos van atorgar el monopoli comercial en totes les Índies Occidentals, incloent la Costa de l'Or, a la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals. El mal maneig de la companyia va fer que molts dels seus empleats busquessin treball en establiments d'altres potències europees. Per exemple, Hendrik Carloff va ser un ex oficial d'alt rang de la companyia que es va unir a la Companyia Sueca d'Àfrica, fundada en 1649 per l'industrial neerlandès Louis De Geer. Al final Carloff va deixar la companyia sueca, aquesta vegada per la Companyia Danesa d'Àfrica, la qual va fundar ell mateix al costat d'Isaac Coymans i Nicolaes Pancras, també ex-treballadors de la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals.
En el conflicte anglo-neerlandes de 1661-1667 els neerlandesos van ocupar les posicions angleses de Chama i Kormantin (29 de gener de 1665).
Mentre que la presència sueca en la Costa d'Or va resultar ser una cosa temporal, els assentaments britànics i danesos a l'àrea van acabar sent permanents. A més, els brandemburguesos també van tenir forts a la zona a partir de 1682 fins que van ser comprats pels neerlandesos el 1717; el fort de Gross-Friedrichsburg és reanomenat Hollandia. Aleshores els portuguesos ja havien deixat el lloc de forma permanent, però així i tot, la Costa d'Or tenia la més alta concentració d'edificacions militars fora d'Europa.
Relacions amb les tribus locals miniatura|esquerra|La primera pàgina del Tractat de Butre, signat el 17 d'agost de 1656. Algunes vegades les potències europees entraven en conflicte amb els habitants locals a mesura que els europeus forjaven aliances comercials amb les autoritats polítiques locals. Aquestes aliances, complicades en molts casos, incloïen a europeus que buscaven persuadir als seus aliats més propers per atacar forts europeus rivals i viles dels seus aliats africans, o també, diverses potències africanes que buscaven reclutar europeus com a mercenaris en les seves guerres internes, o com a diplomàtics per resoldre conflictes.McLaughlin & Owusu-Ansah (1994), "Early European Contact and the Slave Trade".
Amb la captura de Elmina, els neerlandesos van heretar dels portuguesos un sistema en el qual es pagava tribut als Denkyira, que eren la potència dominant de la regió. Després de la Batalla de Feyiase (1701), l'Imperi Aixanti va reemplaçar als Denkyira com la potència dominant, i els neerlandesos van començar a pagar el tribut als aixantis. Encara que es presumeix l'existència d'un suposat «Bitllet Elmina», els neerlandesos normalment pagaven dues unces d'or al mes als aixantis com a tribut.vegeu i Aquesta connexió entre els neerlandesos i els aixantis, els quals a través del port de Elmina tenien accés al comerç amb els neerlandesos i la resta del món, va afectar profundament les relacions entre els Països Baixos, els altres pobles de la zona i l'Imperi Britànic. Aquest últim s'havia tornat un proper aliat dels Fante, amb els qui els Denkyira i, per tant, Elmina, tenien estrets llaços culturals i lingüístics. Es van lliurar diverses guerres entre els aixantis i els fantes, i la rivalitat entre els dos pobles va jugar un rol important en els esdeveniments que van influir en la transferència de la Costa d'Or Neerlandesa a mans britàniques el 1872.
A Butre, després que els neerlandesos van aconseguir desplaçar als suecs del lloc i comencessin la construcció del Fort Batenstein, els líders de la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals van pensar que seria del seu benefici el negociar un tractat amb els líders polítics locals per poder establir una relació pacífica a llarg termini a l'àrea. Els líders Ahanta locals també van considerar que seria mútuament beneficiós el signar aquest acord, i així va ser que el Tractat de Butre va entrar en vigor el 27 d'agost de 1656. Aquest tractat establia un protectorat neerlandès a l'àrea, i establia els llaços diplomàtics entre les Províncies Unides i Ahanta. Els termes del tractat van resultar ser molt estables i van regular les relacions diplomàtiques entre ambdues nacions per més de 213 anys. Va ser sol després que la Costa d'Or va ser venuda al Regne Unit en 1872 que les provisions del tractat van ser abolides.
El 18 de febrer de 1782, com a part de la Quarta Guerra Anglo-Neerlandesa, els britànics van atacar Elmina. Encara que aquest atac va fracassar, els britànics van aconseguir capturar els Forts neerlandesos de Vredenburgh, Nassau, Amsterdam, Lijdzaamheid, Goede Hoop i Crêvecoeur que van retenir fins al 1786, i Fort Leydsaemheyt. Les Províncies Unides solament van aconseguir prendre el fort britànic de Sekondi. En el Tractat de París de 1784, tots els forts van ser tornats als seus amos originals.
Dissolució de la CHIO i abolició del comerç d'esclaus miniatura|Governador General Herman Willem Daendels (1815-1818). En 1791 es va dissoldre la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals, i l'1 de gener de 1792, tots els territoris ocupats per la companyia van ser revertits a l'autoritat dels Estats Generals de les Províncies Unides. Durant l'ocupació francesa dels Països Baixos entre 1810 i 1814, les possessions neerlandeses a la Costa d'Or van estar en la inusual posició -juntament amb l'illa de Deshima al Japó- de ser els únics territoris neerlandesos que no van estar ocupats ja sigui per França o pel Regne Unit.
La llei britànica sobre el comerç d'esclaus de 1807 va posar fi a tot el comerç d'esclaus a la Costa d'Or. Aquest profund canvi va venir al costat de l'arribada del Governador General Herman Willem Daendels. Daendels va ser un patriota que va jugar un rol crucial en la revolució batava, i posteriorment es va convertir en el Governador General de les Índies Occidentals Neerlandeses per compte de la República Batava el 1807. Els seus antecedents republicans i revolucionaris el van convertir en una figura controvertida en el Regne dels Països Baixos establert el 1815, el qual pràcticament li va prohibir d'entrar al país després d'assignar-lo a la recòndita governació de la Costa d'Or el 1815.
Daendels va tractar de tornar a desenvolupar les molt dilapidades possessions neerlandeses com una colònia africana de plantacions impulsada per comerç legítim. Basant-se en la seva experiència en la construcció del Gran Camí Postal de l'illa de Java a les Índies Orientals Neerlandeses, va proposar alguns projectes d'infraestructura molt ambiciosos, incloent un sistema de camins complex, amb una ruta principal que connectaria Elmina amb Kumasi al país Aixanti. El govern neerlandès li va donar total llibertat i un pressupost substancial per implementar els seus plans. Al mateix temps, no obstant això, Daendels va veure la seva posició com a governador com una oportunitat per establir un monopoli privat en la Costa d'Or Neerlandesa.
Eventualment cap dels seus plans es van concretar, ja que Daendels va morir de malària prematurament al castell de Elmina, la seu del govern neerlandès, el 8 de maig de 1818. El seu cos va ser enterrat en la tomba central en el cementiri neerlandès al poble de Elmina. Va estar al país per menys de dos anys.
Reclutament de soldats per a l'Exèrcit Neerlandès de les Índies Orientals miniatura|esquerra|Les princeses Ashanti Kwasi Boachi i Kwame Poku van ser enviades als Països Baixos perquè rebessin educació europea.