va ser un diplomàtic i polític espanyol, ministre durant el regnat d'Isabel II.
Biografia Era fill de l'administrador de duanes José María Calderón de la Barca y Vera i la criolla Josefa Belgrano. El 1808 marxà a Londres, d'on va tornar a Espanya per lluitar a la guerra del francès. Fou fet presoner i va passar un temps confinat a Dijon.
Diplomàtic des de l'any 1819, es va casar poc després amb Isabel de Vera y Sotosánchez. Secretari en 1820 de la legació espanyola a Rússia, destinat després – des de 1825 - a Londres. A la ciutat britànica va conèixer l'escocesa Frances Erskine Inglis, amb qui es casaria en 1838.
De 1835 a 1839 seria intermitentment encarregat de negocis als Estats Units (fou destituït un temps per negar-se a jurar la Constitució Espanyola de 1812), i de 1839 a 1841 seria Ministre Plenipotenciari a Mèxic (ambaixador). En 1844 torna a Espanya, on fou nomenat subsecretari d'Estat, però dimití al cap de poc per ser nomenat novament ambaixador als Estats Units. Allí mantindria una activa correspondència amb l'hispanista americà William Hickling Prescott. En juny de 1853 deixa l'ambaixada quan és nomenat Ministre d'Estat en el gabinet de Francisco Lersundi, càrrec que mantindrà fins a juliol de 1854. En 1853 fou nomenat senador vitalici.Fitxa del Senat
Després de la vicalvarada (1854) es va amagar a l'ambaixada de l'Imperi Austríac i després a la de Dinamarca. Després es va exiliar a França, d'on va tornar en 1856. En tornar es va retirar a les seves possessions de Zarautz i va publicar la traducció al castellà de Fabiola del cardenal Nicholas Patrick Stephen Wiseman.Ángel Calderón de la Barca a mcnbiografias
Referències
Bibliografia
Categoria:Ministres del Govern d'Espanya Categoria:Diplomàtics espanyols Categoria:Diplomàtics argentins Categoria:Polítics de Buenos Aires Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Gran Creu de l'Orde de Carles III Categoria:Morts a Sant Sebastià Categoria:Polítics argentins del segle XIX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XIX