Denkyira fou una poderosa confederació de la nació que va existir al sud de la moderna Ghana des de 1620. Com tots els estats akans, es va originar en l'estat de Bono. Abans de 1620 el nucli central de l'aliança Denkyira era el regne d'Agona. El governant de Denkyira va ser anomenat Denkyirahene i la capital fou Abankeseso. La capital després fou Jukwaa i encara que va passar per uns anys a Dunkwa-on-Offin, ara torna a ser a Jukwaa. Els denkyira tenien el seu origen en antics senyors de la guerra d'origen matrilineal kwa que formaven el grup principal dels pobles akan residint a la regió centre-sud de Ghana. La seva llengua és l'Akan Twi, una llengua kwa de la família Niger-Congo,El Denkyira Twi és similar a l'Asante Twi i pot ser comprés per cada parlant d'akan twi i avui dia viuen als districtes de Twifo Ati-Mokwa (abans Twifo-Heman Lower Denkyira) i Upper Denkyira (East i West). El primer Denkyirahene (rei) fou Mumunumfi. Denkyira va esdevenir poderosa a través de la producció d'or i el comerç amb Europa.
Història Orígens Les tradicions orals afirmen que els pares fundadors de l'Alt i Baix Denkyira a la Regió Central originalment vivien a les zones Mani, a la Regió Volta, al sud de la corba del Níger. Van abandonar la regió a causa de la naturalesa àrida de la terra que va portar a la fam i a hostilitats. Van emigrar al sud-oest, van creuar el Volta i van arribar a Tekyiman (Techiman) a l'antic Estat de Bono cap a 1570. Després els emigrants van viure durant un temps amb els nkyires (singular nkyiraa) a la mateixa regió. En aquest temps foren coneguts com a adawufo, d'aquí la dita "Adawu, Dawu Denkyira, mene-sono" (Literalment "Adawu Dawu Denkyira, els que s'empassen els elefants"), que va esdevenir el sobrenom honorífic dels denkyires. Es van quedar amb els nkyires durant més d'un segle i van aprendre les seves institucions tan bé que la gent deia que havien arribat a ser com els nkyires ("Dan-Nkyiraa" és a dir, "Dependents de Nkyiraa"Daaku K.Y. Oral Tradition of Denkyira, I. A. S., Legon, 1970).
El clan Agona Quan els denkyires finalment van decidir traslladar-se cap al sud a la regió de la selva central, al , ho van fer sota la direcció de la primera dona governant, Nana Ayekraa Adeboa del clan Agona, que els va instal·lar a Tutumbe (que havia estat establerta pel clan Asakyiri) prop de Bonatifi, al només 3,5 quilòmetres d'Adanse Akorokyere. S'afirma que els governants de Denkyira, Akyem Oda i Bodwesango pertanyen al mateix grup ètnic i al clan Agona, units per una ascendència comuna, una dona de nom Bomaasi, que va tenir tres filles: Agobani qui es va convertir en l'avantpassada de Denkyira Abankesieso (Agona Piesie), Anadineho que fou l'avantpassada de Akyem Oda (Agona Manu), i Siema els descendents de la qual (Agona Mensah) es van establir a Bodwesango.
Després d'un llarg i gloriós regnat, Nana Ayekraa Adeboa va morir. El seu fill gran, Annin Panyin, es va convertir en el primer governant masculí; ell també va gaudir d'un regnat llarg, però sense incidents. Va ser succeït per dos germans, Ahi i Aha, que probablement van governar junts pel nom comú de dinastia Ahahiaha donat a la casa reial. Van passar la major part del seu regnat en l'exploració, i per llavors ja s'havia format una unitat política altament desenvolupat i eficient.
Denkyirahenes El següent governant fou Mumunumfi. Va sentir enveja del Adansehene Otibireku Asare que havia amassat una fortuna i era poderós. Va declarar la guerra a Adanse, infligint-li una derrota aclaparadora. Va nomenar a Awurade Basa per dirigir els afers dels vençut regne d'Adanse. Mumunumfi va ser succeït per Wirempe Ampem (1624-1637). Va dirigir una maquinària militar que consistia en unitats divisionals, i després de derrotar els aowin, va fundar la famosa capital, Abankesieso Banso que consistia en 77 localitats al voltant, a 24 quilòmetres de Jacobu, a l'oest del territori d'Adanse Akorokyere, i es va convertir en un gran regne en expansió.
El rei dels denkyires tenia un fort exèrcit estatal organitzat, i es va convertir en un governant absolut. Aquest va ser el començament del regnat del terror, d'aquí la dita: "Wirempe Ampem 1 wo din Yem me", és a dir, "Wirempe Ampem, el nom que no ha de ser pronunciat". El rei va morir en una de les seves campanyes a l'oest i va ser succeït per un jove de només vuit anys. Va ser portat al camp de batalla per augmentar la seva moral enmig de gran joia. Llavors els membres de la reialesa de sang eren tots menors d'edat. El nou rei fou Boa Amponsem Dakabere.
Hegemonia Al llarg del seu regnat, l'autoritat de Boa Amponsem es va sentir en gran part del regne Aixanti i la seva zona d'influència. Per aquest govern efectiu va ser l'al·lusió: Kotoko som Amponsem , és a dir "el porc espí (Aixanti) és servent d'Amponsem (el rei Denkyira)". El regne Denkyira va créixer molt ric i es va donar a conèixer als europeus a les costes de l'Atlàntic com un poble amb grans quantitats d'or al·luvial. Durant el regnat de Boa Amponsem I, aquest podia donar-se el luxe de comptar amb nous adorns d'or emesos per a cada ocasió cerimonial; l'or era utilitzat una vegada i mai més era utilitzat de nou. Això li va valer l'epítet de "Boa Amponsem a odi sika tomprada" ("Boa Amposem el que menja or fresc"). Fins i tot quan Osei Tutu era jove el seu oncle Opoku Ware el va enviar a la cort de Denkyira per a servir com a patge. Alhora, Okomfo Anokye era el bruixot i visionari del rei Boa Amponsem. El regne, al mateix temps es va fer tan ric que Denkyira va ser l'Estat principal dels comerciants holandesos pel seu or abundant i raonablement pur. Va governar sàviament i no tenia rival. Després de la seva mort (1694), el poble es va quedar sense el seu líder.
Guerra de Feyiase En 1694, el rei Boa Amponsem I de Denkyira morir després de 40 anys regnat; va ser succeït pel seu parent (nebot llunyà), Ntim Gyakari (1694-1701). Ntim Gyakari era un faldiller i un jove capritxós de judici incert. Ntim Gyakari va governar amb orgull i arrogància. Això és confirmat per les proves documentals, com Bossman, un observador imparcial i contemporani que va escriure: Denkyira, elevat per les seves grans riqueses i el poder es va tornar arrogant i veia a la resta dels negres amb els ulls contemplatius, considerant que no eren més que esclaus (.W. Bossman A New and Accurate description of the Coast of Guinea, reimprès 1907) Tothom odiava al rei Denkyira i va esperar el moment en què el seu poder cauria.
En la darrera dècada del van esclatar lluites entre Denkyira i els asen i els twifo. L'objectiu d'aquestes lluites era per mantenir obertes les rutes comercials a la costa.McCaskie.
En el període previ a la guerra de Feyiase, gran nombre de subjectes Denkyira va fugir a Kwaman (després Kumasi) per escapar de les demandes de Abankeseso (també coneguda com a Ntibanso -una gran ciutat amb 77 barris regada per set corrents, que va ser la capital de l'Imperi Denkyira). Abankeseso confrontava amb Abuakwa (a Kumasi) i s'estenia cap al nord fins Jacobu al Districte Central d'Amensi. És a dir es va estendre a sis milles de ràdio en les quals Osansa (el falcó) no podia volar a través. El seu continu augment en les demandes va provocar la resistència d'una coalició dels seus tributaris septentrionals dirigits per Osei Tutu, de Kumasi. La més important d'aquestes demandes va ser quan el rei va enviar al seu missatger, Abebrese, a Kumasi amb un missatge perquè Osei Tutu havia donat protecció a Oduro Agyensamoo d'Assin (un home buscat a Abankeseso per qüestionar el rei de Denkyira sobre les circumstàncies de la mort de Boa Amponsem); Osei Tutu va fer la guerra contra Dormaa Kusi de Dormaa, un cap subordinat sota Denkyira, sense el seu permís, el rei de Denkyira va exigir al Asantehene el següent: en primer lloc, els aixantis havien d'omplir l'olla o safata (de bronze, creada per Abebrese) d'or pur fins a la vora. En segon lloc, cada un dels caps aixantis haurien d'enviar al rei de Denkyira un "Kyekyerekona" - un llarg collaret usat per les esposes del rei en senyal de submissió. En tercer lloc, el Asantehene i cadascun dels seus caps provincials aixantis havia de lliurar la seva esposa favorita preferida i enviar-la a Abankeseso al rei de Denkyira.
El 1699 el regne Denkyira estava en tota la seva extensió; la riquesa i la conquesta el va portar l'orgull i l'arrogància durant el regnat de Ntim Gyakari. Mentrestant, el rei Osei Tutu assistit per Okomfo Anokye, el seu gran amic, sacerdot i conseller constitucional, estava ocupat tractant de trobar un casus belli per llançar una operació militar a gran escala. Fou en aquestes circumstàncies quan Ntim Gyakari va fer una cosa que va fer inevitable la guerra, que foren les peticions abans esmentades."va enviar un missatger a Kumasi, portant una safata de llautó, i li va dir a Osei Tutu que ordenés als caps Aixanti omplir l'olla o safata amb or i enviar-la de nou al rei; i cada cap Aixanti havia d' enviat a Abankesieso a la seva respectiva esposa favorita per actuar com a dida (mmagyegyefo) del rei Denkyira"; W.E. Ward, Short History of Ghana pàgs 32-33 Els aixantis van considerar la demanda un insult a la seva dignitat.
Tambors de guerra van sonar al llarg i ample de l'estat. Degut al tirànic govern de Ntim Gyakari, la mitat dels denkyires van lluitar junt als aixantis. Això equivalia a una declaració de guerra. La primera ciutat que va canviar la lleialtat de Ntim Gyakari a Osei Tutu va ser el poble d'Abooso. Abooso era una ciutat que es trobava als voltants de Adansi Akrokeri i Abankeseso. Els habitants d'aquest poble van ser anomenats Bontwumafo - el poble d'argila vermella. El Denkyirahene va fer deu classes d'homes i dones. Aquests homes i dones hi eren per oferir els seus cossos com un sacrifici al rei cada vegada que un membre de la família reial moria i per això aquestes persones van ser anomenats Bontwumafo [Boa (ntwomafo- persones d'argila vermella de mponsem]. Aleshores quan qualsevol personatge reial moria, 100 homes d'aquests Bontwumafo eren sacrificats durant el funeral i la seva sang s'utilitzava com a argila vermella a la pintura d'algunes parts del cos del difunt i els seus cossos eren col·locats en la tomba en què es va col·locar el taüt. Ntim Gyakari, un home interessat en les dones, va prendre una esposa Abooso; llavors la seva mare va caure mortalment malalta; al saber això, la dona va anar a Abooso per alertar als seus parents Bontwumafo. Quan va arribar la notícia que la mare del rei era morta, els Bontwumafo i els habitants dels pobles dels voltants immediatament van fugir per evitar ser immolats en gran nombre i van buscar refugi amb Osei Tutu a Kumasi. Després de la Guerra de Feyiase de 1701, Osei Tutu va reassentar aquests Bontwumafo a Atwima (ara districtes Atwima Mponua i Atwima Nwabiagya) i el seu líder va ser nomenat Atwimahene.