miniatura|Escut no oficial usat per l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma de Gramenet (anteriorment, Gramenet de Besòs) és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona. Santa Coloma de Gramenet és la setena ciutat més poblada de la província de Barcelona, la novena de Catalunya i la cinquantena d'Espanya.
Geografia Llista de topònims de Santa Coloma de Gramenet (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Santa Coloma de Gramenet és situada a l'est del riu Besòs, entre la Serralada de Marina i el pla de Badalona. Limita al nord amb el municipi de Montcada i Reixac, a l'oest amb el de Barcelona, a l'est amb el de Badalona i al sud amb el de Sant Adrià de Besòs.
La topografia del municipi és bastant accidentada. Perpendicularment al riu Besòs corren tres serralades de nord a sud: la Serra de Sant Mateu (que és la continuació de la Serralada de Marina), la Serra de Mosques d'Ase (també anomenada Montserrat dels Pobres), i la Serra de Sistrells (o Serra d'en Mena). Aquestes tres serres formen entre elles dues valls, per on discorren llurs rieres (avui canalitzades i soterrades: la vall de Carcerenya o vall Pallaresa i la vall de Sistrells, per on discorre el torrent Fondo de Sistrells.
El punt més alt del municipi és el Puig Castellar, anomenat popularment turó del Pollo, amb 303 m.
El clima, dins del context del clima mediterrani subhumit de la costa del Barcelonès i el Maresme, es veu fortament influenciat per la presència del congost del Besòs que canalitza durant l'hivern i la majoria de les nits de l'any, l'aire refredat del Vallès, de forma que les mínimes són perceptiblement les més baixes del Pla de Barcelona i que de les valls més resguardades i exposades al sud del Maresme. Durant les onades de fred del febrer del 1956, desembre del 1962 i gener del 1985 es van fregar els -10 º i en l'onada de calor de juliol del 2003 i juny del 2019 els 40 º. Les precipitacions mitjanes, molt irregulars, van dels 550 mm. al límit amb Sant Adrià del Besòs, als prop de 650 mm. al Puig Castellar, amb un màxim destacat als mesos de setembre i octubre, un de secundari al maig i dos mínims força similars a l'hivern i al juny-juliol. L'agost, com a la majoria de la costa de Barcelona, gràcies a les tempestes i aiguats de finals d'estiu, escapa a la clàssica sequera estival pròpia del clima mediterrani.
Història Edat mitjana La història de la localitat va començar a l'edat mitjana, uns anys abans de l'any 1000, moment en què s'inicia la repoblació de la zona; d'aquesta època s'acostuma a datar un capitell romànic toscament esculpit prop de l'Església Vella que sembla indicar l'existència d'un petit cenobi i esglesiola que podria haver estat destruïda l'any 985 a causa de la ràtzia d'Almansor. L'any 1019 s'esmenta l'església sota l'advocació de Santa Coloma en un pergamí de Ramon Berenguer I i, especialment, amb més precisió al Cartulari de Sant Cugat fent referència al lloc de Gramenet era sufragània de Santa Maria de Badalona. L'any 1056 ambdues van ser donades per Ramon Berenguer i Almodis a la canònica de la Catedral de Barcelona, amb els seus delmes.
A la baixa edat mitjana Santa Coloma estava formada per un conjunt de cases i masos al voltant de l'església, ubicada a prop del riu Besòs, hi havia uns catorze o quinze masos o casals residencials amb explotacions agràries més importants. Alguns s'han conservat, com Torre Balldovina, Mas Carcerenya, Torre Pallaresa, Mas Fonollar i Can Peixauet i, altres han desaparegut, com Can Franquesa, Mas Marí, Torre Roja, Can Martí, Can Gener, entre d'altres. Eren importants també els molins fariners a la vora esquerra del riu. Com el lloc era una senyoria pertanyent a la seu barcelonina, no va estar subjecte a les servituds feudals, tot i que van anar adquirint importància i prevalença jeràrquica algunes importants cases, com Torre Pallaresa. Els canonges, finalment, van cedir Santa Coloma a la Pia Almoina, institució que cobrava la majoria dels delmes. D'altra banda, els drets que tenien els Montcada sobre Santa Coloma, també sobre Badalona, Tiana i Alella, van passar el 1225 a Ramon de Plegamans, que el 1240 va deixar-los en testament a la catedral de Barcelona. La població va ser considerada poble forà del territori de la ciutat de Barcelona, això va comportar-li moltes franqueses però també obligacions: per exemple, va contribuir econòmicament a la construcció de les muralles. A més, el Consell de Cent va reclamar les rescloses que Santa Coloma havia fet al Besòs per encarrilar les aigües vers els molins.
Edat moderna La proximitat de la població al monestir de Sant Jeroni de la Murtra va fer més coneguda la població durant el . Durant la guerra civil catalana contra Joan II, va haver-hi una important batalla a Torre Balldovina l'any 1471. Fra Aixelà, membre de la Murtra relata que mentre va haver-hi les revoltes remences, a la localitat es van produir saqueigs, incendis i persecucions. D'altra banda, el clima més sa de la zona va servir en moltes ocasions com a refugi de les epidèmies que es succeïen a la capital: l'any 1589, el Consolat de Mar es va refugiar a Santa Coloma. No obstant això, la població sí que va patir alguns trastorns negatius al llarg d'aquesta època: l'allotjament de tropes castellanes al , que van cometre excessos; la guerra dels Segadors, que va acabar amb represàlies per haver actuat en contra de l'exèrcit reial; i, també, el poble es va aixecar i va desarmar els terços castellans del sector durant la guerra de Lliga d'Augsburg, el 1689. A pesar d'això, la població va aconseguir anar augmentant i es van dur a terme millores en el sector agrari: es van fer noves plantacions de vinya, es van dessecar aiguamolls i l'augment de l'horta va afavorir l'aparició de safareigs i basses per a rec, alhora que van augmentar les concessions de regatge a través del Rec Comtal. Mentre va durar el bloqueig i setge de Barcelona durant la guerra de Successió, fins a 1714, va comportant el desembarcament i ocupació de cases als pobles forans.
Edat contemporània A finals del diverses famílies de la burgesia barcelonina van posar de moda estiuejar a Santa Coloma: un dels pioners va ser l'historiador Ferran de Sagarra, propietari de la Torre Balldovina i pare del cèlebre poeta Josep Maria de Sagarra.
L'entorn geogràfic, el clima i la proximitat a la gran ciutat van facilitar aquesta migració que es repetia cada any entre els mesos de juny i setembre.
Els senyors van comprar terrenys i van construir les seves cases d'esbarjo que van embellir la fesomia del poble. Les noves construccions es van agrupar envoltant el nucli originari de la vila.
Algunes d'aquestes finques van desaparèixer en l'efervescència especulativa de la dècada dels 60 (can Gordi, can Nohet). Altres van aconseguir salvar-se i han estat recuperades i incorporades al patrimoni de la ciutat com can Muntlló, can Sisteré, can Franquesa o can Mariner, una antiga masia del , que a finals del XIX va ser la segona residència dels Roviralta, els qui la van reformar i van ampliar. En la dècada dels vuitanta es va convertir en un casal de barri (la recuperació de la masia i la plaça adjacent, va ser obra de l'arquitecte colomenc Xavier Valls, mort en l'atemptat d'ETA contra els magatzems Hipercor). miniatura|esquerra|Imatge de Santa Coloma de Gramenet L'edifici més emblemàtic d'aquella etapa és can Roig i Torres. Avui convertida en escola municipal de música, aquesta mansió, una de les més boniques de la ciutat, barreja de forma harmònica els estils noucentista i modernista. Va ser construïda entre 1906 i 1912 per Rafael Roig i Torres, un home adinerat que, entre altres càrrecs, va ocupar els de cònsol de l'Uruguai a Barcelona i tinent d'alcalde a l'Ajuntament barceloní.
La influència de la colònia barcelonina va ser gran, malgrat que les relacions socials entre estiuejants i nadius sempre van ser molt classistes: alguns forasters evitaven deliberadament el contacte amb el poble pla, es refugiaven en les seves torres amb jardí i, com màxim, es deixaven veure en la missa del diumenge.
La presència temporal d'aquestes famílies adinerades va suposar una millora econòmica per a un sector de la població colomenca. A petició dels estiuejants, l'Ajuntament va crear l'any 1895 la Festa Major d'Estiu per complimentar i acomiadar a tan il·lustres personatges. No obstant això, l'antiga festa de la patrona, el 31 de desembre, mai va deixar de celebrar-se.
En contrast amb aquestes anades i vingudes de famílies riques, es produeixen les dues primeres onades migratòries modernes, encara que de molt reduïdes proporcions: una procedent de l'interior de Catalunya i una altra, d'Aragó, que es va conèixer popularment amb l'apel·latiu dels maños. En els dos casos les dificultats d'integració van ser mínimes. Es tractava de jornalers, mà d'obra agrícola.
El 27 d'octubre de 2009 el seu alcalde, Bartomeu Muñoz (PSC), va ser detingut per la Guàrdia Civil per presumpta implicació en un afer de corrupció (cas Pretòria), juntament amb Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, tots dos relacionats amb CDC.
Demografia
center|miniatura|600px|Evolució de la població de Santa Coloma en el període 1981-2010
Origen de la població per Comunitats Autònomes miniatura|Origen de la població de Santa Coloma per Comunitats Autònomes
Comunitat AutònomaPoblacióPercent.(%) Catalunya55.81558,31% Andalusia22.43622,63% Extremadura5.3905,44%Castella - la Manxa3.8473,88% Castella i Lleó2.8692,89% Aragó1.8251,84% Galícia1.3951,41%Altres3.5763,60%Total99.153100%
Districtes i barris El municipi de Santa Coloma està organitzat administrativament en 6 districtes, els quals comprenen un o més barris. Cada districte consta de 2 regidors de districte.
Districte 1 El Centre Can Mariner Districte 2 El Cementiri Vell El Llatí La Riera Alta Districte 3 Can Franquesa Can Calvet El Singuerlín. A principis del era poc habitat amb vinyes, oliveres, etc. i posteriorment s'hi va construir un barri residencial amb barcelonins. Actualment és un dels barris més densos de la ciutat. La Guinardera Les Oliveres Barri de la Serra de Marina Districte 4 El Riu Nord El Riu Sud Districte 5 El Raval Santa Rosa Els Safaretjos Districte 6 El Fondo
Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 27 regidors. En les eleccions municipals de 2019 el Partit dels Socialistes de Catalunya-Compromís per Barcelona-Units-Candidatura de Progrés (PSC-CP) obtingué 17 regidors, Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) n'obtingué 4, En Comú Podem Santa Coloma-En Comú Guanyem (ECP-SCG-ECG) 3, i Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal (ERC-AM) 3.
Eleccions municipals Des de les primeres eleccions després del franquisme, l'any 1979, i fins al 1991, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va estar dirigit per Lluís Hernández i Alcàsser del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) entre 1979 i 1987, i d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) entre 1987 i 1991 després de la dissolució del PSUC. Des del 1991, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) ha governat la ciutat, amb Manuela de Madre Ortega, Bartomeu Muñoz i Calvet i Núria Parlon i Gil com a batlles.
Alcaldes de Santa Coloma de Gramenet
Resultats de les eleccions municipals des de 1979 {| class=wikitable align=center ! rowspan=2 | Partit polític ! colspan = "2" | 1979 ! colspan = "2" | 1983 ! colspan = "2" | 1987 ! colspan = "2" | 1991 ! colspan = "2" | 1995 ! colspan = "2" | 1999 ! colspan = "2" | 2003 ! colspan = "2" | 2007 ! colspan = "2" | 2011 ! colspan = "2" | 2015 ! colspan = "2" | 2019 |- |% Vots|| Reg. |% Vots|| Reg. |% Vots|| Reg. |% Vots|| Reg. |% Vots|| Reg. |% Vots|| Reg. |% Vots|| Reg. |% Vots|| Reg. |% Vots|| Reg. |% Vots|| Reg. |% Vots |Reg. |- align=right |align=left |PSC |36,16||11 |38,59||12 |40,24||12