Llista d'antics municipis de Catalunya

Aquesta és la llista dels municipis i comuns que, per absorció, incorporació o agrupació, han desaparegut a Catalunya (sensu lato, vegeu Principat de Catalunya). Hom creu instituïda la figura del municipi en el sentit contemporani del terme a resultes de la Constitució de Cadis i l'abolició dels senyorius a Espanya i a l'estat francès amb l'abolició de l'antic règim a França. Amb tot hom podria veure una certa continuïtat en algunes les universitats instituïdes en aquella època, per bé que no pas amb la sistematització contemporània. miniatura|500px|Mapa municipal de Catalunya el 1897.

Alta Ribagorça Barruera, transformat en la Vall de Boí el 1996. Benés, incorporat a Sarroca de Bellera, del Pallars Jussà el 1972. Durro, incorporat a Barruera el 1965. El 1996 canvià el nom del municipi a la Vall de Boí. Espluga de Serra, incorporat a Tremp, del Pallars Jussà el 1970. Llesp, incorporat al Pont de Suert el 1970. Malpàs, incorporat al Pont de Suert el 1970. Sapeira, incorporat a Tremp, del Pallars Jussà el 1970. Viu de Llevata, incorporat al Pont de Suert el 1970.

Alt Camp L'Albà, incorporat a Aiguamúrcia Farena, incorporat a Mont-ral La Plana, incorporat a Alcover Selma, incorporat a Aiguamúrcia.

Alt Urgell Alàs, incorporat a Alàs i Cerc el 1970. Alinyà, incorporat a Fígols i Alinyà el 1975. Anserall, incorporat a les Valls de Valira el 1970. Aravell, incorporat a Montferrer i Castellbò el 1970. Arcavell, incorporat a les Valls de Valira el 1970. Arfa, incorporat a Ribera d'Urgellet el 1968. Aristot, incorporat a Aristot i Toloriu el 1970 (actualment i des del 1989, el Pont de Bar). Ars, incorporat a les Valls de Valira el 1970. Bescaran, incorporat a les Valls de Valira el 1970. Biscarbó, incorporat a Castellàs el 1857. Castellàs (del Pallars Sobirà), incorporat el 1972 a les Valls d'Aguilar. Castellciutat, incorporat a la Seu d'Urgell el 1975. Cerc, incorporat a Alàs i Cerc el 1970. Civís, incorporat a les Valls de Valira el 1970. Fígols d'Organyà, incorporat a Fígols i Alinyà el 1975. Fórnols de Cadí, incorporat a la Vansa i Fórnols el 1975. Gavarra, incorporat a Coll de Nargó el 1970. La Guàrdia d'Ares, incorporat el 1972 a les Valls d'Aguilar. Guils del Cantó, incorporat a Montferrer i Castellbò el 1970. Josa de Cadí, incorporat a Josa i Tuixén el 1975. Junyent, incorporat a Castellàs el 1857. La Vansa, incorporat a la Vansa i Fórnols el 1975. Montanissell, incorporat a Coll de Nargó el 1970. Noves de Segre, incorporat el 1972 a les Valls d'Aguilar. Pallerols del Cantó, incorporat a Montferrer i Castellbò el 1970. La Parròquia d'Hortó, incorporat a Ribera d'Urgellet el 1968. El Pla de Sant Tirs, incorporat a Ribera d'Urgellet el 1968. Taús, incorporat el 1972 a les Valls d'Aguilar. Toloriu, incorporat a Aristot i Toloriu el 1970 (actualment i des del 1989, el Pont de Bar). Torres d'Alàs, incorporat a Alàs el 1857. Tost, incorporat a Ribera d'Urgellet el 1968. Tuixén, incorporat a Josa i Tuixén el 1975. Vila de Castellbò, incorporat a Vila i Vall de Castellbò el 1920. Vall de Castellbò, incorporat a Vila i Vall de Castellbò el 1920. Vila i Vall de Castellbò, incorporat a Montferrer i Castellbò el 1970.

Anoia Sant Martí de Maçana, incorporat a Rubió el 1840.

Baix Camp L'Arbocet, incorporat a Vilanova d'Escornalbou. Les Irles, incorporat a Riudecols. La Mussara, incorporat a Vilaplana. Les Voltes, incorporat a Riudecols.

Baix Empordà Casavells, incorporat a Corçà el 1969. Castell d'Empordà, incorporat a la Bisbal d'Empordà el 1975. Cruïlles, forma Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura el 1973. Fonteta, forma Forallac el 1977. Monells, forma Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura el 1973. Peratallada, forma Forallac el 1977. Sant Joan de Palamós, incorporat a Palamós el 1942. Sant Sadurní de l'Heura, forma Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura el 1973. Vulpellac, forma Forallac el 1977.

Baix Llobregat La Rierada, incorporat al municipi de Santa Creu d'Olorda al . Sant Bartomeu de la Quadra, incorporat al municipi de Santa Creu d'Olorda al . Santa Creu d'Olorda, dividit entre Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sarrià el 1916.

Baix Penedès Marmellà, incorporat al Montmell. Sant Vicenç de Calders, incorporat al Vendrell. La Torregassa, incorporat a Sant Jaume dels Domenys.

Barcelonès les Corts, incorporat a Barcelona el 1897. Gràcia, incorporat a Barcelona el 1897. Horta, incorporat a Barcelona el 1904. Sant Andreu de Palomar, incorporat a Barcelona el 1897. Sant Gervasi de Cassoles, incorporat a Barcelona el 1897. Sant Martí de Provençals, incorporat a Barcelona el 1897. Sants, incorporat a Barcelona el 1897. Sarrià, incorporat a Barcelona el 1921. Vallvidrera, incorporat a Sarrià el 1892.

Berguedà Gavarrós, incorporat a Brocà el 1845. Salselles, incorporat a Borredà el 1899. Brocà, incorporat a Guardiola de Berguedà el 1936. Sant Julià de Cerdanyola, incorporat a Guardiola de Berguedà el 1936; se'n desagregà el 1993. La Baells, incorporat a Cercs el 1945. La Valldan, incorporat a Berga el 1970.

Cerdanya Age, incorporat a Puigcerdà el 1857. Angostrina incorporat a Angostrina i Vilanova de les Escaldes el 1973 Arànser, incorporat a Lles el 1970. Bajande, incorporat a Estavar el 1822. Càldegues, incorporat a la Guingueta d'Ix el 1973. Éller, incorporat a Bellver de Cerdanya el 1965. Músser, incorporat a Lles el 1970. La Perxa, incorporat a La Cabanassa entre 1795 i 1800. Ovança, dit també el Vilar d'Ovança destruït el 1679 per construir la fortalesa que donaria origen a l'actual poble de Montlluís. Queixans, incorporat a Fontanals de Cerdanya el 1970. Rigolisa, incorporat a Puigcerdà el 1857. Riu de Pendís, incorporat a Bellver de Cerdanya el 1975; se'n desagregà el 1997, amb el nom oficial, ara, de Riu de Cerdanya. Ro, incorporat a Sallagosa el 1822. Roet, incorporat a Llo entre 1790 i 1794. Sallagosa i Llo, disgregat en Sallagosa i Llo el 1984 Talltendre, incorporat a Bellver de Cerdanya el 1965. Urtx, incorporat a Fontanals de Cerdanya el 1970. Vedrinyans, incorporat a Sallagosa el 1822. Ventajola, incorporat a Puigcerdà el 1857. Vià, incorporat a Odelló de Cerdanya el 1822. Vilallobent, incorporat a Puigcerdà el 1970. Vilanova de les Escaldes incorporat a Angostrina i Vilanova de les Escaldes el 1973 Víllec i Estana, incorporat a Montellà i Martinet el 1970.

Conca de Barberà Aguiló, incorporat abans de 1857 a Santa Coloma de Queralt Albió, incorporat abans de 1857 a Llorac Belltall, incorporat abans de 1857 a Passanant, municipi que posteriorment va canviar de nom a Passanant i Belltall. Glorieta, incorporat abans de 1857 a Passanant, municipi que posteriorment va canviar de nom a Passanant i Belltall. La Guàrdia dels Prats, incorporat abans de 1887 a Montblanc Guialmons, incorporat abans de 1857 a Les Piles Lilla, incorporat abans de 1887 a Montblanc. Montbrió de la Marca, incorporat a Vallverd, municipi que posteriorment va canviar de nom a Montbrió de la Marca i finalment el 1975 va ser incorporat a Sarral. Ollers, incorporat abans de 1857 a Barberà de la Conca Prenafeta, incorporat abans de 1857 a Lilla. Rauric, incorporat abans de 1857 a Llorac. Rojals, incorporat abans de 1940 a Montblanc Sant Magí de Rocamora, incorporat abans de 1857 a Santa Perpètua de Gaià, municipi que canvià de nom a Pontils. Seguer, incorporat abans de 1857 a Santa Perpètua de Gaià, municipi que canvià de nom a Pontils. Segura, incorporat abans de 1857 a Savallà del Comtat Vallespinosa, incorporat abans de 1857 a Santa Perpètua de Gaià, municipi que canvià de nom a Pontils.

Conflent Aiguatèbia, incorporat a Aiguatèbia i Talau el 1983 Aituà, incorporat a Escaró el 1822 Bell-lloc, incorporat a Vilafranca de Conflent entre 1790 i 1794. Cirac, incorporat a Rià i Cirac el 1822. Clarà, incorporat a Clarà i Villerac el 1822. Coma, incorporat a Eus el 1828 Cortals, incorporat a La Llaguna el 1822 Els Horts, incorporat a Serdinyà el 1822 En, incorporat a Nyer el 1822 Èvol, incorporat a Oleta i Èvol el 1827 Feixes, incorporat a Sautó entre 1790 i 1794. Flaçà, incorporat a Jújols entre 1790 i 1794. Llar, incorporat a Canavelles el 1821. Marcèvol, incorporat a Arboçols el 1822 Marians, incorporat a Soanyes el 1822 Oleta, incorporat a Oleta i Èvol el 1827 Prats i Sant Tomàs, incorporat a Fontpedrosa el 1822 Prats de Balaguer, incorporat a Prats i Sant Tomàs entre 1790 i 1794 Rià, incorporat a Rià i Cirac el 1822. Sant Tomàs de Balaguer, incorporat a Prats i Sant Tomàs entre 1790 i 1794 Saorla, incorporat a Vinçà entre 1790 i 1794. Talau, incorporat a Aiguatèbia i Talau el 1983 Toès de Llar, incorporat a Toès el 1822. Toèvol, incorporat a Aiguatèbia i Talau el 1982 Torèn, incorporat a Saorra el 1822. Villerac, incorporat a Clarà i Villerac el 1822.

Garraf Jafre, incorporat a Olivella el 1819.

Garrotxa Beget, incorporat a Camprodon, del Ripollès el 1969. Dosquers, incorporat a Maià de Montcal el 1969. Joanetes, forma la Vall d'en Bas el 1968. la Pinya, forma la Vall d'en Bas el 1968. Sant Esteve d'en Bas, forma la Vall d'en Bas el 1968. Sant Privat d'en Bas, forma la Vall d'en Bas el 1968. Falgars d'en Bas, incorporat a Joanetes el .

Gironès Aiguaviva, incorporat a Girona el 1963. Palau-sacosta, incorporat a Girona el 1963. Sant Daniel, incorporat a Girona el 1963. Santa Eugènia de Ter, incorporat a Girona el 1963.

Noguera Agulló, incorporat abans de 1857 a Àger. Alberola, incorporat abans del 1857 a Tragó de Noguera. Alentorn, incorporat abans de 1857 a Anya. l'Ametlla de Montsec, incorporat abans de 1857 a Fontllonga. Anya, incorporat a Artesa de Segre el 1966. Argentera, incorporat abans de 1857 a la Baronia de la Vansa. Les Avellanes, fusionat a Santa Linya per formar les Avellanes i Santa Linya el 1970. Baldomar, incorporat a Artesa de Segre el 1926. Baronia de la Vansa, fusionat a Vilanova de Meià el 1926. la Baronia de Sant Oïsme, incorporat abans de 1857 a Fontllonga. Bellfort, incorporat abans de 1857 a la Baronia de Rialb. Blancafort, incorporat abans del 1857 a Tragó de Noguera. Boix, incorporat abans del 1857 a Tragó de Noguera. Clua, incorporat abans de 1857 a Baldomar. Colldelrat, incorporat abans de 1857 a Tudela de Segre. Collfred, incorporat abans de 1857 a Artesa de Segre. Coscó, incorporat abans de 1857 a Oliola. La Figuera, incorporat abans de 1857 a Algerri. Figuerola de Meià, incorporat abans de 1857 a Fontllonga. Fontllonga, incorporat a Camarasa el 1970. Gàrzola, incorporat abans de 1857 a la Baronia de la Vansa. Gerb, incorporat abans del 1857 a Os de Balaguer. Gualter, incorporat abans de 1857 a la Baronia de Rialb. Guardiola, incorporat abans de 1857 a Vilanova de l'Aguda. la Maçana, incorporat abans de 1857 a Fontllonga. Marcovau, incorporat abans de 1857 a Foradada. Millà, incorporat abans de 1857 a Àger. Miralpeix, incorporat abans de 1857 a Tiurana. Montmagastre, incorporat abans de 1857 a Anya. Montsonís, incorporat abans de 1857 a Foradada. Oroners, incorporat abans de 1857 a Fontllonga. Plandogau, incorporat abans de 1857 a Oliola. La Ràpita, incorporat abans de 1857 a Vallfogona de Balaguer. La Règola, incorporat abans de 1857 a Àger. Renant, incorporat abans de 1857 a Oliola. Ribelles, incorporat abans de 1857 a Vilanova de l'Aguda. Rubió d'Agramunt, incorporat abans de 1857 a Foradada. Sant Cristòfol de la Donzell, incorporat abans de 1857 a la Baronia de Rialb. Sant Llorenç de Montgai, incorporat abans de 1857 a Camarasa. Santa Linya, fusionat a les Avellanes per formar les Avellanes i Santa Linya el 1970. Santa Maria de Meià, fusionat a Vilanova de Meià el 1926. Seró, incorporat abans de 1857 a Tudela de Segre. Tartareu, annexionat a Les Avellanes el 1857. Actualment forma part de les Avellanes i Santa Linya. La Torre de Fluvià, incorporat abans de 1857 a Cubells.