Odùdúwà (també Odudúa, Odúa, Oodúà, i en transcripció afro-cubana Odduduwa o Oddua) és una de les principals deïtats de la religió ioruba. Òrìşà de la Creació, segons la tradició d'Ilè Ifé. Un dels 154 òòşà fúnfún (del color blanc), entre els quals es destaquen també Obàtálá (el seu rival en el procés de crear el món), Òrúnmílà (El Profeta), Òòşà-Ogiyan (deïtat d'Ejigbo) i Yemoo (Yemõwo', Yemú, Yembo). En la santería sincretiza amb Jesucrist, bé sigui en imatges del "Santíssim Nom de Jesús" o del "Santíssim Sagrament". Encara que és més popular com a Sant Manel.
Resum Segons la tradició general d'Ilé Ifè - que es considera l'oficial d'Ifè - va ser el òrìşà que va crear el món, quan Obàtálá, va quedar embriagat i va fallar en la tasca encarregada per Olórun-Olódùmárè (Déu Suprem).
Llegendes Olórun va crear primer a Obàtálá, però quan Òrìşà-Nlá (el Gran Òrìşà Blanc) es dirigia al llindar del món espiritual, es va trobar amb Èşù (Eshú, també conegut com a Elégbara o Elégbà), que li va exigir que fes sacrifici. Altiu, Obàtálá va refusar i Èşù va decidir imposar-li un càstig: li va posar en el camí un menjar molt picant i va plantar una palmera vinícola.
Després de molt caminar, Bàbá, va decidir descansar. Com que tenia gana, va decidir tastar el menjar que Èşù havia plantat. Una vegada satisfet, va tenir set i amb la seva opa-oşor (opká-oshoró, ceptre o callau), va perforar la palmera i va beure del vi que rajava d'ella. Embriagat, es va quedar adormit, amb el Apo Àiyé (Sac de la Creació al seu costat).
Olófin-Otete (un altre nom d'Odùdúwà), en adonar-se de la situació, va anar a elese (al peu) del seu pare Olórun i el va informar. Olódùmárè, va decidir, llavors, encomanar-li la tasca de crear el planeta com avui ho coneixem.
Odúa va fer els sacrificis pertinents, orientat pel seu company Òrúnmílà i suspès d'una cadena (ewon) de plata de 16 baules va vessar sobre la superfície de l'aigua (l'única cosa existeix en el caos i foscor inicial) una mica de pols. Després va deixar lliscar-se a la gallina (adíye) cinquenera (de pota de cinc dits), perquè aquesta espargís la terra. El camaleó va ser el que va temptejar la superfície recentment formada i va confirmar que Odùdúwà podia baixar.
Així doncs, Odúa va ser el primer òrìşà que va trepitjar sobre la terra (esentayé, d'on neix la cerimònia homònima, típica de la pràctica ancestral, en què se li fa la endivinación de la destinació als nounats). Odùdúwà venia, com totes les deïtats, amb 200 acompanyants.
En despertar Obàtálá, va mostrar contrarietat pel succeït. Olórun, li va perdonar l'error i li va encarregar modelar a l'ésser humà de l'argila (per la qual cosa rep el títol d'Alamorere). Una vegada a la terra, va travar una violenta guerra amb Odúa i els seus seguidors, només apaivagada gràcies a la intervenció de Èşù Obà sense l'Àiyé, Òrúnmílà, Yemoo (esposa de Bàbá) i l'astúcia i sacrifici de Moremi, avui dia heroïna d'Ifè.
Odúa va fundar la capital espiritual dels iorùbá (Ilé Ifè) i es va tornar el seu progenitor. Avui dia tots els iorùbá es consideren omo Odùdúwà és a dir fills d'Odùdúwà. Odúa encapçala la dinastia dels 21 obà, reis locals, que ratifiquen les seves corones al peu del Ooni d'Ifè, per tradició descendent directe del òrìşà i la seva encarnació vivent. Per ser el primogènit d'Odùa-Ilè-Àiyé (La Mare Terra), se li diu Àrému (Àré = primer). També Agbéjì en virtut de la seva capacitat creadora.
La llegenda abans narrada, sol tenir una versió històrica, que explica que Odúa va venir de l'est (segons uns de la Mecca, a Aràbia, segons uns altres de Benín o de llocs propers), per destronar el rei local Obàtálá, imposant als igbo, la població local, un nou ordre polític, reconfigurant la identitat cultural i espiritual que va trobar, amb elements propis. Aquesta versió és més acceptada entre els antropòlegs, els habitants d'Oyo i aquells que volen, per influència occidental, privar de naturalesa divina al pare dels iorùbá.
Les seves esposes, acompanyants i descendents Les Esposes d'Odùduwà
Algunes de les esposes d'Odùduwà:
Olókun Seniade: Ìyá Òkun, la Mare i propietària del Mar, la primera i la favorita d'Odùduwà. La senyora de la prosperitat, abundància i riquesa com el mateix mar, la mare de Ògún i Ìsèdélè.
Oşààrá: "aquella que va ser beneïda amb molts fills", és adorada en el santuari d'Olóòkun i té la seva festa anual anomenada Àgbon.
Omìtótó-Òşé: una de les favorites, mare d'Ajíbogun, que més tard es va fer Owá Obòkun, que va fundar les ciutats de Ìbòkun i Ilésà.
Alguns diuen que va adoptar o va ser mare d'Obàloràn, natural de Ìloràn, que més tard es va fer cap d'Ilódè, ciutat natal de la seva mare.
Uns altres encara diuen, que va ser filla de Sàpàrákùnní, llavors donzella de rara bellesa que vivia amb la seva germana Omìtótó, casa aquesta, que Odùduwà visitava amb molta freqüència, i que va tenir nits d'intens amor. Amb això va conèixer i es va enamorar per Omìtótó, amb qui més tard es va casar.
Ojùmmu-Yàndà: la que va fer esforços successius per contenir i intervenir en les llargues disputes entre Odùduwà i Obàtálá.
Lakanje: també coneguda com a Aníhunka, de més bella i sensual de les esposes, la mare de Òrànmíyàn.
Omonide: qui va tenir diversos fills d'Odùduwà, entre ells alguns que es van fer Oba, com el Alákétu i el Aláké. Diuen també, que ella o un dels seus descendents va ser qui va fundar la ciutat d'Abéòkuta.
Ogunfunminire: diuen que va ser mare de molts fills d'Odùduwà i va ser qui va fundar la ciutat de Lagos.
Yèyémòólú: va ser la més vella (en edat) de totes les esposes, tenia la responsabilitat de supervisar tota a l'alimentació servida al seu espòs. Diuen, que es va transformar en un pou d'aigua potable i extremadament saludable.
Per aquest i altres motius, tots els Óònì que van regnar i regnaran en Ifé, es "casen" d'entrada amb ella abans de viure definitivament en el palau com Óònì, on fins avui existeix el pou en què Yèyémòólú es va transformar i on és reverenciada.
Àtìbà: per uns no va tenir fills, per a uns altres va ser la mare dels Oba Osemofarawe i Ebumàwe que foren els fundadors de la ciutat de Àgó-Ìwòyè. Va ser una de les esposes que més edat tenia, i es va transformar en una petita peça de granit, avui a l'entrada del Museu d'Ifé.
Els Àgbàgbà
Els "setze" àgbà (ancians) que van venir amb Odùdúwà per crear Àiyé, que per aquest motiu se li diu a Olófin Odùduwà, el Àjàlàiyé (La Voluntat de la Terra; també Olófin Àiyé, el Regidor o Amo de la Llei Terrenal; Olórun és el Olófin Òrun - Regidor del Cel).
1. Òrúnmìlà o Àgbónmìrégún: "Senyor de l'Oracle de Ifá", va ser el primer company i el Cap Conseller d'Odùduwà, un primer ministre, orientant sobretot i a tots, inclusivament en assumptes governamentals d'Ilê-Ifé.
2. Obàtálá: també anomenat Òrìşànlá, considerat el primer i principal artesà, per modelar els cossos dels éssers humans, és aclamat com Alámòrere, "Senyor de la bona argila", per extensió, el patró dels artistes, principalment dels escultors.
3. Olúorogbo o Òrìşà Al·làşi: va ser el tercer àgbà en importància després d'Odùduwà, aquell que fou el "Salvador del Món", que va fer ploure en una gran sequera, doncs fou el cap missatger entre el Oba Orún i el Oba Àiyé, o sigui entre Olódùmarè i Odùduwà.
4. Obamèri: també anomenat Alapa-Aharemadà, fou el seu "general".
5. Orèlúéré o Orè (Vaig orar): Olóde Orè, el cap dels caçadors i guardià de les tradicions i de la moral. Para uns, després que Odudùwà va haver creat el món, fou el primer a trepitjar la terra i després explorar-la, va anar Olóde Orè, abans de qualsevol, que com mana la tradició era una de les funcions dels caçadors, per això és també aclamat com Onílè, "Senyor de la terra". Diuen que més tard es va fer company de Òbàtálá.
6. Obasìn o Èşù Obasin: Era qui controlava les intempèries de la naturalesa, i més tard, es va fer el principal assistent de Òrúnmìlà.
7. Obàgèdè o Obàgîdî: va ser el cap missatger d'Obamèrì.
8. Ògún: va ser el cap dels guerrers.
9. Obamakin: (sense dades).
10. Obawinni Oreluko: també anomenat Oro-Apasa, que més tard es va fer company de Òbàtálá, va ser qui va fer a Òbàtálá 1.er Oba dels Ìgbò, i els va fer retirar-se d'Ilê-Ifé, sota la pressió d'Obamèri. Després que Òbàtálá se'n va anar, ell els va liderar i va ser el 2n Oba dels Ìgbò.
11. Aje Sàlugá: "Senyor de la Riquesa", fou el "financer" d'Odùduwà. Altres fonts diuen que va ser una filla d'Olóòkun amb Odùduwà. És interessant notar, que com a divinitat masculina, el seu símbol sigui una gran petxina marina, la qual cosa estranyament coincideix amb un dels símbols d'Olóòkun.
12. Èrìsilè: (sense dades).
13. Éléşìje: Va ser un herbolari, que va iniciar la pràctica de la medicina tradicional.
14. Olóşé: En la tradició afrocubana es considera filla d'Odúa.
15. Alajó: (sense dades).
16. Èşìdálè: que cuida d'aquells que moren tràgicament, com a dones que moren en donar a la llum, incloent-hi els suïcides.
Uns altres, inclosos en la comitiva:
Olókun: La primera i favorita esposa d'Odùduwà. La Deessa del Mar.
Òrìşàtéko Ìjùgbè o Obaresé: un gran guerrer i company molt connectat a Obàtálá.
Yemõwo': l'única esposa d'Obàtálá.
Uns altres no consideren Obàtálá com un dels 16, perquè hauria arribat després dels 16.
Descendents il·lustres Entre els descendents més il·lustres d'Odùdúwà es troben Òrànmíyàn i els seus fills Dada Ajaka i els ibéjì (bessons) Sàngó i Aganju. Sàngó, en particular, va acabar l'obra del seu avi i pare, consolidant l'imperi d'Oyo, capital política dels iorùbá.
Avui dia es considera que el Òòni d'Ifé és descendent, fins i tot encarnació vivent d'Odúa. També descendeixen d'Odùdúwà els 21 obà amb dret a adé (corona), que han de ser confirmats per la màxima autoritat en aquests menesters, el ja esmentat sobirà d'Ifé.
El seu culte a Àfrica Malgrat la importància d'Odùdúwà en la història i mitologia iorùbá, el seu culte a Àfrica, és un xic irregular. Els seus principals centres d'adoració són Ifé, parcialment Oyo i Ado (terra ègbádò), on segons tradició, Odúa va emprendre viatge en la seva vellesa, acompanyat per Elegbara, que va ocupar el comandament de la ciutat d'Iworo.
Té variades formes d'iniciació i un sacerdoci propi, contrari a la idea més comuna a Amèrica. El seu summe sacerdot és el Oba'dio d'Ifè. A Oyo es realitza la cerimònia de adoşu de la deïtat, sense necessitat d'usar altres òrìşà com intermediaris (entengui's Obàtálá, com ve succeint al nou món).
En algunes regions, particularment al sud-est, se'l confon amb Odùa, la deessa primigènia de la Terra, considerada com a coetània d'Olórun i consort d'Obàtálá. Odùa és la terra, Obàtálá el cel. Segons tradició tots dos estan units en una eterna abraçada, creant la Igbá Iwá: Carabassa de l'Existència. Cronistes britànics recullen la llegenda iorùbá, que en una baralla, Obàtálá va arrencar els ulls a la seva conflictiva dona, deixant-la cega. Aquesta llegenda, també és documentada per Lydia Cabrera, en el seu conegut i polèmic llibre La Muntanya, però aquesta vegada a Cuba, on també s'assegura que la Creació emana d'una güira on vivia, segons uns Odúa i Yemú i segons uns altres, Obatalá i Yemú en companyia de 16 igbin (caragols o bavoses).
Hi ha qui assegura que Ado Odúa és una deïtat femenina, no obstant això, un oríki de la regió deixa ben clar que es tracta d'un rei i no una reina: Obà nilè Ado (Rei de la Terra d'Adó). Qui així ho afirma, assegura que Ado va ser creada per un caçador de qui aquesta deessa es va enamorar. En cansar-se d'aquest, la mateixa va decidir beneficiar amb la seva benedicció a qui tants moments de plaer li va proporcionar i li va assegurar en partir que els que visquessin d'ara endavant en aquesta regió, comptarien amb la seva protecció eterna. La llegenda és molt repetida pels historiadors estrangers, no obstant això, no sembla estar confirmada per la realitat local.
Festivals