va ser un cardenal estatunidenc de l'Església Catòlica. Des de maig de 2005 fins a juny de 2012 serví com a Prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe sota el papa Benet XVI, sent l'estatunidenc que ocupava el rang més alt a la cúria pontifícia. Anteriorment havia servit com a arquebisbe de Portland (Oregon) entre 1986 i 1995, i després arquebisbe de San Francisco entre 1995 i 2005. Levada va ser elevat al col·legi cardenalici el 2006. La seva dimissió com a prefecte per motius d'edat va ser acceptada el 2 de juliol de 2012 (havia acomplert els 75 anys el 2011). Va ser succeït el mateix dia pel bisbe Gerhard Ludwig Müller, de la diòcesi de Regensburg.
Biografia William Joseph Levada va néixer a Long Beach, Califòrnia, fill de Joseph i Lorraine (nascuda Nunez) Levada, ambdós nadius de Concord, Califòrnia. La seva germana gran, Dolores, va morir el 21 de maig de 2007.
Els seus besavis provenien de Portugal i Irlanda, i immigraren a la San Francisco Bay Area durant la dècada de 1860. Va créixer a Long Beach i a Houston, Texas, estudiant al St. Anthony High School Long Beach i al St. John's Seminary de Camarillo, part de l'arquebisbat de Los Angeles.
Entre 1958 i 1961, Levada estudià al North American College i realitzà els seus estudis teològics a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Va ser ordenat prevere el 20 de desembre de 1961 per l'arquebisbe Martin John O'Connor, rector del Pontifical North American College i president del Consell Pontifici per a les Comunicacions Socials, a la basílica de Sant Pere.
Ministeri presbiteral Entre 1961 i fins a 1966, Levada treballà a parròquies de l'arquebisbat de Los Angeles, incloent l'església de Santa Mònica a Santa Monica. També ensenyà a instituts i realitzà tasques pastoral al campus de l'institut.
Després tornà a Roma i continuà els seus estudis al North American College. Rebé el doctorat en teologia sagrada magna cum laude. La seva dissertació va ser escrita sota la direcció de Francis A. Sullivan, SJ. A inicis de la dècada de 1970 tornà als Estats Units i ensenyà teologia a la Facultat de Teologia del Seminari de Sant Joan de Camarillo. En aquesta etapa també va ser nomenat primer director de l'Educació Contínua del Clergat i rebé el títol de Monsignor.
Entre 1976 i 1982, Levada va ser funcionari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe al Vaticà, havent estat recomanat pel cardenal Joseph Bernardin. Durant aquest període, ho compaginà donant classes a la Gregoriana. A la Congregació per a la Doctrina de la Fe, Levada serví sota tres Papes (Pau VI, Joan Pau I i Joan Pau II) i sota dos prefectes (els cardenals Franjo Seper i Joseph Ratzinger).
El 1982, el cardenal Timothy Manning, arquebisbe de Los Angeles, nomenà Levada com a Director Executiu de la Conferència Episcopal de Califòrnia a Sacramento.
Ministeri episcopal El 25 de març de 983 Levada va ser nomenat bisbe auxiliar de Los Angeles i bisbe titular de Capreae, sent consagrat pel cardenal Manning (amb els bisbes John J. Ward i Juan Arzube com a co-consagradors) a la catedral de Santa Vibiana el 12 de maig. El 1984 va ser nomenat vicari episcopal del comtat de Santa Barbara. El 1986 va ser nomenat canceller i moderador de la Cúria arxidiocesana. Servint sota el cardenal Roger Mahony, Levada reorganitzà l'estructura interna de l'arxidiòcesi.
L'1 de juliol de 1986, Levada esdevingué arquebisbe de Portland a Oregon. Durant la seva estada a Portland, Levada ajudà a revitalitzar el seminari de Mount Angel a St. Benedict, Oregon; Levada donà classes un temps al seminari. Altres fites a Portland inclouen reorganitzar Catholic Charities, treballant amb estreta relació amb la comunitat catòlica hispana, i renovant la catedral de la Immaculada Concepció de Portland. El 1987 va ser nomenat pel cardenal Ratzinger, a qui el papa Joan Pau II demanà que desenvolupés el projecte de la redacció d'un nou Catecisme de l'Església Catòlica, perquè servís al seu comitè editorial, un grup de 7 bisbes la tasca dels quals era preparar l'esborrany d'un catecisme, realitzant una consulta entre els bisbes d'arreu del món i molts estudiosos, i desenvolupa un text final sota la direcció de la Comissió de 12 cardenals, dels quals el cardenal Ratziner va ser president.
El 17 d'agost de 1995, Levada va ser nomenat arquebisbe coadjutor de San Francisco, i el 27 de desembre d'aquell any succeí John Raphael Quinn com a arquebisbe. Ocupà el càrrec fins al 17 d'agost de 2005.
Al novembre de 2000, Levada va ser nomenat un dels membres de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, on serví sota la direcció del cardenal Ratzinger. Era una tasca a temps parcial que li permeté seguir a Califòrnia.
També el 2000, Levada esdevingué el bisbe copresident del diàleg entre catòlics i anglicans als Estats Units. Al novembre de 2003, Levada va ser nomenat president del Comitè de Doctrina de la Conferència Episcopal Estatunidenca. Era un càrrec per a tres anys, però va dimitir el 2005 a causa de les noves tasques a Roma, sent rellevat per Arthur J. Serratelli, bisbe de Paterson.
El 18 de setembre de 1998 va ser el consagrador principal de la consagració de monsenyor John C. Wester com a bisbe auxiliar de San Francisco. El 30 de gener de 2003 va ser el consagrador principal de la consagració de monsenyor Ignatius C. Wang com a bisbe auxiliar de San Francisco. El bisbe Wang, nadiu de Beijing, és el primer bisbe asiàtic en ser ordenat per a una diòcesi dels Estats Units.
També serví com a gran prior de la tinència nord-occidental de l'orde del Sant Sepulcre i com a capellà conventual de l'associació occidental de l'orde de Malta.
El 2013, Levada va participar en el conclave que escollí el papa Francesc.
Involucrament a l'escàndol d'abusos sexuals als Estats Units Alguns han criticat la forma com Levada es va ocupar dels sacerdots que havien comès abusos sexuals a Portland i a San Francisco.
El 1985, com a contacte del cardenal Law de Boston sobre el tema, a Levada se li va donar un informe de tres membres encapçalat pel pare Tom Doyle sobre temes mèdics, legals i morals que plantegen els clergues abusius en un intent de presentar l'informe a la Conferència Episcopal dels Estats Units en la seva reunió de juny de 1985. Uns dies més tard, el pare Doyle va ser informat per Levada que el seu informe no seria escoltat pels bisbes. Setmanes més tard, Doyle va ser degradat del seu càrrec a l'ambaixada del Vaticà."Vows of Silence: The Abuse of Power in the Papacy of John Paul II" by Jason Berry, Gerald Renner
En una entrevista de 2008 per a Beliefnet.com Levada va dir:
En resposta, el pare Tom Doyle va dir:
Com a arquebisbe de Portland, Levada retira el pare Joseph Baccellieri, un capellà acusat d'abús de menors, el 1992. El 1993, es va assabentar de les acusacions que el sacerdot havia abusat no d'una, sinó de tres víctimes masculines. Levada va autoritzar pagaments secrets a les víctimes després que van amenaçar de fer públiques les acusacions en un plet. http://www.sfweekly.com/2006-01-04/news/levada-s-secret/ Levada va permetre Baccellieri tornar al servei el 1994 després d'haver estat sotmès a teràpia i amb la condició que no podia estar a prop dels nens i que no podia aconsellar adults o nens. Levada no va informar els feligresos o als jutjats sobre les acusacions. Baccellieri va passar a servir com a pastor o pastor associat en quatre parròquies de l'àrea de Portland entre 1994 i 2001, quan va estar de permís per estudiar dret canònic.
Després de pagar $53 milions per resoldre més de 100 demandes d'abusos sexuals comesos per sacerdots, Portland el 2004 va esdevenir la primera arxidiòcesi catòlica nord-americana que es declarà en fallida.
El febrer de 2013, Levada va dir als mitjans que al cardenal Roger Mahony se li havia de permetre que ajudés a seleccionar el pròxim Papa, tot i que Mahony havia obstruït la investigació dels abusadors de nens, mentre dirigia l'església a Los Angeles en la dècada de 1980.Despite criticism, Mahony should help select pope, says cardinal, Los Angeles Times, February 25, 2013
Prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe El 13 de maig de 2005, el papa Benet XVI nomenà Levada com el seu successor al càrrec de Prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, el principal defensor de la doctrina moral i teològica de l'Església Catòlica Romana, a vegades actuant com a fiscal contra membres de l'Església que hagin apartat d'aquests valors.
Sovint s'ha especulat que entre els motius del papa en escollir Levada poden haver inclòs el fet que Levada va ser l'editor principal del Catecisme de l'Església Catòlica, el fet que ambdós havien treballat conjuntament al Congregació per a la Doctrina de la Fe, i el desig del papa en tenir un estatunidenc al capdavant de la Congregació per a la Doctrina de la Fe pel fet que una de les seves tasques és fer front a l'escàndol d'abusos sexuals.
Levada dimití com a arquebisbe de San Francisco el 17 d'agost de 2005, desè aniversari de l'anunci del seu nomenament com a coadjutor de San Francisco. Una de les seves darreres tasques com a metropolità va ser servir com a consagrador principal de Clarence Richard Silva com a nou bisbe de Honolulu, en ser aquesta sufragània de la província eclesiàstica de San Francisco. Levada va ser rellevat a San Francisco pel seu company de l'institut George Niederauer.
El 24 de març de 2006, Benet XVI elevà Levada al Col·legi de Cardenals, fent-lo elegible per participar en qualsevol futur conclave papal que pugui començar abans del seu 80è aniversari, és a dir, el 15 de juny de 2016. Levada va ser nomenat cardenal diaca de Santa Maria in Domnica.
A més del seu càrrec de Prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, el cardenal Levada és el president de la Comissió Pontifícia Bíblica, la Comissió Teològica Internacional i la Comissió Pontifícia Ecclesia Dei. El cardenal Levada a més el membre de la Congregació per als Bisbes, de la Congregació per a les Causes dels Sants, de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles, de la Congregació per a les Esglésies Orientals, de la Congregació per a l'Educació Catòlica, del Consell Pontifici per a Textos Legislatius i del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians."Levada, Card. William Joseph", College of Cardinals Biographical Notes, Holy See Press Office, url accessed January 1, 2010 El 5 de gener de 2011 va ser nomenat entre els primers membres del nou Consell Pontifici per a la Promoció de la Nova Evangelització.
Va ser un dels cardenals electors que van participar en el conclave de 2013 que elegí el papa Francesc.
Cap de la Comissió Ecclesia Dei El cardenal Levada, que ja era membre de la Comissió Pontifícia Ecclesia Dei, l'orgue de la Santa Seu encarregat amb assolir la reconciliació amb la Societat de Sant Pius X i grups semblants amb Roma i de regular la celebració dels Sagraments d'acord amb els texts en llatí de 1962, va ser nomenat President el 8 de juliol de 2009, d'acord amb el motu proprio Ecclesiae Unitatem del papa Benet XVI, que converteix el Prefecte de la congregació per a la Doctrina de la Fe en cap ex officio de la Comissió Ecclesia Dei.Ecclesiæ Unitatem, no. 6 a Malgrat això, la Comissió té el seu propi staff, consistent amb un Secretari i funcionaris.Ecclesiæ Unitatem, no. 6 b
El 13 de maig de 2011 va ser publicada la instrucció Universae Ecclesiae que clarificava certs aspectes de la Summorum Pontificum. El cardenal Levada, com a president de la Comissió Ecclesia Dei, signà el document que va ser aprovat pel papa Benet XVI i datat el 30 d'abril, festivitat de Sant Pius V. La instrucció també conté els fruits de l'examen triennal de l'aplicació de la llei, que havia estat planejat des del principi.
Recepció dels anglicans tradicionals