Els Ibarapa són un subgrup iorubà situat a la cantonada sud-occidental de l'Estat d'Oyo, Nigèria. El nom del grup prové d'una varietat local de meló, coneguda com a Egusi Ibara, que històricament era reconeguda pels pobles veïns —com els egba, els ibadan i els oyo— com a àmpliament conreada a la zona. Actualment el país Ibarapa està dividit en tres Àrees de Govern Local (LGA): Ibarapa North, Ibarapa Central i Ibarapa East.
La zona d'Ibarapa es troba entre les latituds 7°15' N i 7°55' N i les longituds 3° E i 3°30' E, aproximadament 100 km al nord de la costa de Lagos i uns 95 km a l'oest d'Ibadan, capital de l'Estat d'Oyo. Limiten al nord amb iorubes d'origen onko (àrees de govern local d'Iwajowa, Kajola i Iseyin), a l'est amb iorubes d'origen oyo (Ibadan), a l'oest amb els yewa o egbado, i al sud amb els egba.
El territori té una extensió aproximada de 2.496 km², un 8,77% de l'Estat d'Oyo, format majoritàriament per sabana ondulada amb boscos situats a la frontera sud i en zones aïllades al llarg de cursos fluvials com el riu Ogun. La vegetació natural original era selva tropical, però s'ha transformat majoritàriament en sabana derivada com a resultat de segles de pràctiques agrícoles de tala i crema.
Es diu que el poble Ibarapa va migrar a la zona, ja fos com a dissidents del vell Imperi d'Oyo durant els períodes de guerres internes constants entre els diferents estats iorubes, o com a refugiats que fugien del comerç d'esclaus transatlàntic i transsaharià de l'època. Es diu que el segment Tapa de la població es va formar a partir de refugiats nupe del nord del Níger, fugint de la jihad fula que els va fer perdre el seu estat tradicional. L'ocupació predominant del poble és l'agricultura.
Poc després de la dissolució de l'antiga Regió Occidental i la creació dels nous estats d'Oyo, Ogun i Ondo, alguns Ibarapa van demanar que les seves comunitats fossin separades d'Oyo i fusionades amb Ogun. Els partidaris de la fusió argumentaven que la majoria dels Ibarapa provenien històricament dels seus veïns egba, i que tindrien millors perspectives de desenvolupament ràpid a Ogun, que només tenia quatre divisions, a diferència d'Oyo, que en tenia dotze. Els elements pro-Oyo entre els Ibarapa negaven qualsevol vincle ancestral amb els egba, assenyalant que només un dels sis barris del municipi d'Igbo-Ora descendia dels egba, i que mai en la seva història havien estat administrats conjuntament amb, o des de, Abeokuta. La comissió investigadora va concloure que la ubicació de la comissaria de policia divisional a la ciutat d'Eruwa era l'arrel real de les demandes, amb els de la banda est afavorint la fusió amb Ogun, mentre que els de la banda oest estaven satisfets amb l'statu quo. Finalment, es va decidir que el territori Ibarapa restaria a l'Estat d'Oyo, resolució acceptada definitivament pel govern federal el 1976.
El territori Ibarapa està tradicionalment format per set pobles principals, coneguts com els Ibarapa Meje (els Set Ibarapa), amb els seus llogarets i masos circumdants: Igangan, Eruwa, Aiyete, Tapa, Idere, Igbo-Ora i Lanlate. Igangan, Tapa i Aiyete formen part de l'àrea de govern local d'Ibarapa Nord; Idere i Igbo-Ora, d'Ibarapa Central; i Lanlate i Eruwa, d'Ibarapa Est. Aquests tres governs locals van ser creats per les autoritats federals nigerianes el 1996, quan Ibarapa Est es va separar de l'antic govern local d'Ibarapa, mentre que Ibarapa Central i Nord es van separar de l'antic govern local d'Ifeloju.
Als anys 1960, el professor P. P. S. Nylander, obstetre i ginecòleg, va dur a terme una sèrie de recerques sobre el fenomen dels bessons i els naixements múltiples al districte d'Ibarapa. Va descobrir que els iorubes d'Ibarapa tenien la taxa de bessonatge més alta del món (45,1 per cada 1.000 naixements vius), i que els bessons eren normalment del tipus fraternal (dizigòtics). Això indicava que les dones tenien múltiples ovulacions durant els seus cicles menstruals, un fet que podria estar desencadenat per factors ambientals. Va suggerir que aquests factors podrien estar relacionats amb el consum d'una varietat local de nyam pròpia de la zona.
Referències
Categoria:Grups humans de Nigèria