Leducació per la salut (EpS) és un procés d'ensenyament-aprenentatge planificat que condueix a la modificació de les conductes relacionades amb la salut, adoptant conductes saludables o canviant conductes que perjudiquen la salut per conductes saludables. L'educació per a la salut es presenta com l'eina fonamental per exercir la promoció de la salut. Pot i ha de practicar sobre diferents àmbits, sent els fonamentals, els àmbits sanitari, educatiu i comunitari, incloent en aquest últim l'àmbit laboral. Es considera una de les disciplines més joves en l'àmbit de les ciències de la salut. El terme EpS suggeria la comunicació cap a fora i cap a sota de coneixements sobre la salut, a individus als quals se suposava desproveïts dels mecanismes cognitius sobre la manera d'evitar les malalties.
Hi ha moltes definicions sobre l'Educació per la Salut i al llarg dels anys s'han anat modificant, aquests són alguns dels exemples:
L'EpS és “la suma d'experiències que modifiquen favorablement els hàbits, les actituds i els coneixements relacionats amb la salut individual i comunitària”Tomas Wood. 1926 L'EpS és “la ciència de la salut que té com a finalitat ajudar els individus a aconseguir la salut pels seus propis actes i esforços”OMS. S. informes Técnicos nº167. 1959 “S'entén per EpS qualsevol combinació d'activitat d'informació i educació que porti a una situació en la qual la gent DESITGI estar sana, SAPIGUI com aconseguir la seva salut, FAGI el que pugui individual o col·lectivament per mantenir la salut i BUSQUI ajuda quan ho necessiti”36 Assemblea Mundial de la Salud. 1983 És un procés planificat i sistemàtic de comunicació d'ensenyança-aprenentatge orientat a fer fàcil l'adquisició, elecció i manteniment de les pràctiques saludables i fer difícils les pràctiques de riscCosta y López, 1996
La EpS aborda no només la transmissió d'informació, també el foment de la motivació, les habilitats personals i l'autoestima, necessàries per adoptar mesures destinades a millorar la salut. La EpS inclou no només la informació relativa a les condicions socials, econòmiques i ambientals subjacents que influeixen en la salut, sinó també la que es refereix als factors de risc i comportaments de risc, a més de l'ús del sistema d'assistència sanitària. L'educació per a la salut suposa comunicació d'informació i desenvolupament d'habilitats personals que demostrin la viabilitat política i les possibilitats organitzatives de diverses formes d'actuació dirigides a aconseguir canvis socials, econòmics i ambientals que afavoreixin la salut.
En el passat, l'educació per a la salut s'emprava com a terme que abastava una gamma més àmplia d'accions que incloïen la mobilització social i l'advocacia per la salut. Aquests mètodes estan ara inclosos en el terme promoció de la salut, i el que aquí es proposa és una definició menys extensa de l'educació per a la salut per a distingir entre aquests dos termes.
L'educació per a la salut permet la transmissió d'informació, i fomenta la motivació de les habilitats personals i l'autoestima, necessària per adoptar mesures destinades a millorar la salut individual i col·lectiva. Suposa comunicació d'informació i desenvolupament d'habilitats personals que demostrin la viabilitat política i les possibilitats organitzatives de diverses formes d'actuació dirigits a aconseguir canvis socials, econòmics i ambientals que afavoreixin a la salut.
Història L' Educació per a la Salut està íntimament lligada al concepte de salut-malaltia que s'ha mantejat en les diferents èpoques de la Humanitat i en totes elles s'ha adoptat una posició que ha sigut característica.
Tant la cultura egípcia com la grega, l'hebrea, la romana o la indígena americana es preocuparen per la neteja del cos, també per la de l'ànima i per les condicions d'higiene de l'habitatge i del medi que els rodejava, així com pel que menjaven i bevien i la disposició final dels residus líquids i sòlids que sortien expulsats dels seus cossos. Tots i cada un d'aquests elements es tengueren el compte en les diferents èpoques per explicar els problemes relacionats amb la salut i la malaltia.
Durant el , es va utilitzar l'Educació per a la Salut per la divulgació de certs problemes de salut, de higiene personal i fins i tot per donar consells relacionats amb l'agricultura, a través de llibres, almanacs, diaris o fulletons. Cap a la fi del segle XX es va arribar a afirmar que per prevenir les malalties i promoure la salut era necessari, com a primera mesura, combatre la ignorància per mitjà de l'educació de la població. D'aquesta manera, es va prendre l'Educació per a la Salut com la base pel desenvolupament dels pocs serveis de salut pública existents.
Més endavant, al , amb el desenvolupament d'alguns programes relacionats amb la salut escolar. el personal de salut i els educadors, foren creant la necessitat de conèixer temes relacionats amb:
El desenvolupament infantil L'alimentació i la nutrició infantil La higiene personal La salut mental Els accidents Les drogues i l'alcoholisme
Aquest interès va donar impuls al desenvolupament de l'Educació per a la Salut. En el nostre país, en 1937, va iniciar les seves funcions la Secció d'Educació Sanitària, pertinent al Departament d'Estadística Vital, del Ministeri de Salubritat Pública. Després, en 1940, aquesta secció pas a integrar el Departament Sanitari Escolar.
Durant una època eminentment propagandística, en alguns països, es va utilitzar l'Educació per a la Salut per difondre entre el públic informacions relacionades amb la salut. Aquestes informacions tractaven de transmetre's evitant les escenes xocants i negatives del passat, substituint-les pels missatges agradables, alegres, amb humor, positius. La radio va fer la seva aparició i va contribuir en gran forma amb la difusió d'aquests missatges.
L'Educació per a la Salut va començar a reconèixer-se com un camp d'aplicació en Salut Pública i començà a contractar-se personal perquè s'encarregarà de desenvolupar activitats en aquest camp. Poc temps va bastar per iniciar la formació professional en Educació per a la Salut a nivell universitari i, posteriorment, en escoles de salut pública.
A mitjans del , els educadors per la salut treballaven directament amb les comunitats, proveint la seva participació en la identificació i anàlisis dels seus problemes de salut i en la proposició d'alternatives de solució.
Un fet important per la promoció i el desenvolupament de l'Educació per a la Salut va ser la creació, en 1951, en França, de la Unió Internacional per l'Educació Sanitària Popular. Aquesta agrupació va promoure la creació de comitès i associacions d'Educació per a la Salut en els diferents països.
Durant les dècades de 1970 i 1980, algunes de les funcions que realitzaven eren les següents:
La capacitació del personal de salut i d'educació en mètodes i tècniques educatives, així com a la població sobre els seus principals problemes de salut. L'elaboració de materials educatius i la transmissió permanent d'informacions per diferents canals sobre temes de salut prioritaris. Estimular a les comunitats de coneixement i la utilització adequada dels serveis de salut. L'assessoria del component educatiu dels diferents programes institucionals. La realització d'investigacions i avaluacions a l'educació per a la Salut que permeten a les institucions per prendre decisions més adequades.
Alguns autors reconeguts serien: Galè - va escriure “Hygieia”, on es donaven consells d'alimentació i de la vida quotidiana. Aquest text anava dirigit a la població, és a dir, no estava especialitzat per a professionals. Un altre llibre va ser “Régimen Sanitatis Salernitatum”, també escrit en forma més coloquial, per a tots els públics. Florence Nightingale (1870) -era una enfermera que va crear una escola on explicava com tractar els malalts i els seus familiars. A més, va ajudar a florir la Salut Pública.
El 1921 es va redactar el 1º Programa d'EpS (Inst. Mas. 1921), on es crea la figura de la EpS dins la Salut Pública. Anglaterra i Canadà foren els primers països que començaren a mobilitzar l'educació en la Salut Pública “The Public Health education” (org. 1922). Winslow (1923) va redefinir el que era Salut Pública i proposà les seves bases teòriques, donant una certa importància a l'educació. Aquest personatge no era metge, tan sols un editor interessat pel món de la sanitat. Thomas Mc Keown i Milton Terris (1980) varen ser els seus seguidors com a teòrics proposant i renovant les teories de Winslow. Wood, el 1926, va definir el concepte d'Educació per la Salut. I l'OMS, poc després (1946), va establir una nova definició de salut: “La salut és un estat complet de benestar físic, mental i social, i no consisteix solament en l'absència de la malaltia” Marc Lalonde (1974) va desenvolupar els determinants de la salut, tan importants per comprendre que hi ha algo més que l'aspecte biològic i orgànic que afecta a la nostra salut. Per tant, s'ha de donar, tanta o més importància a l'entorn i als hàbits o l'estil de vida, com la que es dona a la biologia.
Objectius L'EpS busca promoure la responsabilitat personal, incorporant coneixements, actituds i hàbits saludables i desenvolupar la capacitat crítica per prendre decisions que facilitin la cura de la pròpia salut i dels altres. Els objectius de l'EpS són Modificar conductes negatives Promoure noves conductes positives Canviar els ambients per altres de més favorables per la salut Capacitar a l'individu per mantenir una actitud activa davant la salut pròpia i dels altres.
La duen a terme generalment professionals de la salut o altres persones que han estat educades anteriorment per educar (grups socials, associacions, famílies, mitjans de comunicació...), també s'anomenen agents d'educació per a la salut.
La intervenció que du a terme l'educació per la salut té diferents objectius sobre els educats: generals i específics. Objectius generals: Promoure la salut com un valor essencial i bàsic per un bon desenvolupament social i personal. Informar a la població sobre salut, malaltia i discapacitat, així com formar-la per tal de millorar i protegir la seva pròpia salut, amb l'ajuda dels serveis d'assistència mèdica del país. Eliminar o reduir comportaments que comprometin la salut. Promoure la conscienciació de l'impacte dels factors ambientals i socials sobre la salut.
Objectius específics: Motivar a la població perquè realitzi un canvi en els seus hàbits de vida i aquests siguin més saludables. Proporcionar a la població els coneixements necessaris per adoptar i mantenir estils de vida saludables i capacitar-los i motivar-los per dur-los a terme. Si s'escau, impulsar canvis en el medi ambient que afavoreixin unes condicions i conductes saludables. Promoure l'ensenyament, formació i capacitació dels agents d'Eps comunitaris, qui capacitaran a la població. Augmentar la informació ja coneguda a través d'investigacions i avaluacions per tal de saber quins mètodes o eines són més efectius. Aportar la idea del continu salut-malaltia a la vida de les persones per tal d'intervenir en tots els esdeveniments que pateix la persona al llarg de la seva vida per mantenir la seva salut o minimitzar els efectes de les malalties. Aportar informació adequada sobre estils de vida en relació amb el benestar físic, psíquic i social de l'individu. Al mateix temps, l'educació de la salut, pot considerar-se segons dues perspectives diferents: prevenció de la salut o promoció de la salut.
Des del punt de vista de la prevenció, l'objectiu principal és capacitar a les persones perquè elles mateixes puguin gestionar la seva salut i evitar tant malalties com conductes de risc que comprometin la seva salut. Des de la perspectiva de la promoció s'intenta capacitar i conscienciar a la població perquè pugui adoptar nous hàbits i estils de vida saludables.
Procés de comunicació