Xavier Aliaga Víllora (Madrid, 10 d'abril de 1970) és un periodista i escriptor valencià.
Trajectòria Fill de pare ferroviari, va nàixer el 10 d'abril de 1970 a Madrid i va créixer a Xàtiva. Es va llicenciar en Filologia catalana per la Universitat de València i com a periodista ha treballat per a diferents periòdics valencians, com ara La Veu del País Valencià, Levante-EMV, el setmanari comarcal Notícia-7 de Xàtiva, que va arribar a dirigir, o El Temps, del qual és el responsable de la secció de cultura. Entre 1997 i 2007 va ser responsable de comunicació dels grups parlamentaris d'Esquerra Unida del País Valencià i les posteriors coalicions d'Esquerra Unida - L'Entesa i Compromís pel País Valencià, i entre 2007 i 2013 va col·laborar en el suplement cultural «Quadern» del diari El País. També ha participat com a contertulià a Onda Cero i Popular TV i ha col·laborat en diaris com El Punt Avui i en publicacions com Caràcters, L'Espill o L'Illa.
Des del 16 de novembre de 2021 exerceix de vocal del Consell Valencià de Cultura i, des del 30 de juny de 2023, també com a membre del consell assessor de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM).
Obra L'any 2005 es va estrenar en la publicació de la seva primera novel·la, Si no ho dic rebente, per la qual va guanyar el VII Premi Vila de la Lloseta de narrativa (Mallorca). L'any 2008 va guanyar el Premi Andròmina de narrativa, un dels màxims guardons en llengua catalana al País Valencià amb Els neons de Sodoma, i el 2012 va resultar guanyador del Premi Joanot Martorell de narrativa a Gandia i del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa per la seua novel·la Vides desafinades. El 2013 va publicar la novel·la El meu nom no és Irina, en la col·lecció «Trencadís», de l'editorial Andana, amb la qual va guanyar el Premi Samaruc i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa de 2014. Aquell any, el 2014, va publicar la novel·la negra Dos metres quadrats de sang jove, de l'editorial Clandestina. El 2017 va guanyar el Premi Pin i Soler de narrativa per Les quatre vides de l'oncle Antoine. Aquell mateix any va publicar a Sembra Llibres Fuster per a ociosos, una antologia de textos de Joan Fuster. L'any 2018 va tornar a guanyar el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en la categoria de narrativa, aquesta vegada per la novel·la Les quatre vides de l'oncle Antoine, publicada amb Angle Editorial.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Escriptors xativins Categoria:Periodistes de la Costera Categoria:Escriptors valencians contemporanis en català Categoria:Premis Andròmina de narrativa Categoria:Periodistes madrilenys Categoria:Escriptors madrilenys Categoria:Escriptors valencians del segle XXI Categoria:Escriptors de la Comunitat de Madrid en català Categoria:Novel·listes valencians contemporanis en català Categoria:Periodistes valencians del segle XXI Categoria:Articulistes valencians Categoria:Periodistes valencians nascuts al segle XX Categoria:Escriptors valencians nascuts al segle XX