miniatura|Afrique Occidentale Française, informe de Relacions comercials, mostrant el perfil d'una dona fula. Gener–març 1938. Àfrica Occidental Francesa (francès: Afrique occidentale française, AOF) fou una federació de fins a vuit territoris colonials francesos a l'Àfrica occidental: Mauritània, Senegal, Sudan Francès (ara Mali), Guinea , Costa d'Ivori, Alt Volta (ara Burkina Faso), Dahomey (ara Benín) i Níger. La capital de la federació fou Saint Louis de Senegal fins al 1902, després Gorée del 1902 al 1904 i finalment es va establir definitivament a Dakar el 1904. La federació va existir des de 1895 fins al 1960.
Història miniatura|esquerra|Mapa de les set colònies de l'AOF el 1936. Notar que la vuitena colònia, l'Alt Volta estava en aquest període repartit entre els seus veïns. Sudan francès també conté una part important del que és avui la meitat oriental de Mauritània. Fins després de la Segona Guerra Mundial gairebé tots els africans vivint a les colònies de França no va ser ciutadans de França. Eren "Subjectes francesos", no tenint drets davant la llei, drets de propietat, de domini, drets de viatjar, de dissentir o de vot. L'excepció eren les Quatre Communes del Senegal: aquelles àrees havien estat ciutats de la petita colònia de Senegal el 1848 quan, a l'abolició d'esclavitud per la Segona República francesa, tots els residents de França van rebre drets polítics iguals. Qualsevol capaç de provar que va néixer en aquestes ciutats era legalment francès. Podrien votar en eleccions parlamentàries, les quals havien estat anteriorment dominades per blanc i mestissos residents de Senegal.
Les Quatre Communes de Senegal van ser designades per elegir un diputat per representar-los dins el Parlament francès en els anys 1848–1852, 1871–1876, i 1879–1940. El 1914, el primer africà, Blaise Diagne, va ser elegit com a diputat per Senegal al Parlament francès. El 1916, Diagne va presentar a l'Assemblea Nacional una llei (Loi Blaise Diagne) concedint ciutadania plena a tots els residents de les anomenades Quatre Communes. A canvi va prometre reclutar milions d'africans per lluitar a la Primera Guerra Mundial. Després, tots els negres africans de Dakar, Gorée, Sant-Louis, i Rufisque van poder votar per enviar un representant a l'Assemblea Nacional francesa.
Els francesos perseguien la seva part en el repartiment de l'Àfrica en els anys 1880 i 1890, i van conquerir grans territoris a l'interior de l'Àfrica, al principi governades com a part de la colònia de Senegal, o com entitats separades. Aquestes àrees conquerides eren normalment governades per oficials de l'exèrcit francès, i batejats com a "Territoris Militars". A finals dels anys 1890, el govern francès va començar a limitar l'expansió territorial dels seus "oficials en terra", i va transferir tots els territoris a l'oest del Gabon a un Governador únic que va residir al Senegal, informant directament al Ministre d'Afers Estrangers. El primer Governador general del Senegal i l'AOF va ser nomenat el 1895, i el 1904, els territoris agrupats foren formalment anomenats Àfrica Occidental Francesa (AOF). Gabon més tard esdevindria la seu de la seva federació pròpia, l'Àfrica Equatorial francesa (AEF), la qual tenia frontera amb el seu veí occidental en la moderna frontera entre Níger i Txad.
Després de la aiguda de França el juny de 1940 i les dues batalles de Dakar contra les forces franceses lliures el juliol i setembre de 1940, les autoritats de l'Àfrica Occidental Francesa van declarar fidelitat al govern de Vichy, igual que ho va fer la colònia del Gabon francès a l'Àfrica Equatorial Francesa. Aquesta darrera va caure en mans de la França Lliure després de la batalla del Gabon el novembre 1940, però l'Àfrica Occidental Francesa va quedar sota control de Vichy fins als aterratges aliats a l'Àfrica del nord (Operació Torxa) el novembre 1942. El govern de Vichy va obtenir el control de l'AOF i va substituir la política oficial d'assimilació per una política de discriminació racial a botigues, trens i hotels. Les institucions democràtiques existents van ser reprimides i els consells administratius van ser abolits. La legislació de la política colonial francesa, com ara Codi de l'Indigenat i el treball forçat, van ser abusats. Els caps, dels quals es basava el govern de Vichy a Dakar, van ser vistos cada cop més com a col·laboradors pel seu poble, ja que les demandes relacionades amb la guerra per a la producció agrícola i el treball forçat els assetjaven. La resistència esporàdica a aquests abusos es va trobar amb càstigs sumaris.
Després de la Segona Guerra Mundial, el govern francès va començar un procés d'estendre drets polítics limitats en les seves colònies. El 1945 el Govern Provisional francès va destinar deu escons a l'Àfrica Occidental Francesa a l'Assemblea Constituent convocada per redactar una nova Constitució francesa. D'aquests diputats, cinc serien elegits per ciutadans (només en les Quatre Communes tenia opcions de guanyar un africà) i cinc per subjectes africans. Les eleccions van portar a prominència una generació nova d'africans de formació francesa. El 21 d'octubre de 1945 sis Africans van ser elegits; els ciutadans de les Quatre Communes van escollir Lamine Guèye, Senegal/Mauritània a Léopold Sédar Senghor, Costa d'Ivori/Alt Volta Félix Houphouët-Boigny, Dahomey/Togo Sourou-Migan Apithy, Sudan-Níger Fily Dabo Sissoko, i Guinea Yacine Diallo. Foren tots reelegits a la 2a Assemblea Constituent el 2 de juny de 1946.
Dins 1946, la Llei Lamine Guèye va concedir alguns drets de ciutadania limitada a nadius de les colònies africanes. L'Imperi francès va ser rebatejat com Unió francesa el 27 d'octubre de 1946, quan la nova constitució de la Quarta República Francesa va ser establerta. A finals de 1946 sota aquesta constitució, cada territori podia per primer cop (exceptuant les Quatre Communes) elegir representants locals, amb poders limitats als nous Consells Generals que s'havien establert. Aquests cossos electes només tenien uns limitats poders consultius, tot i que aprovaven els pressupostos locals. La Llei Cadre de 23 de juny de 1956 va portar el sufragi universal a les eleccions a celebrar en el futur en totes les colònies africanes franceses. Les primeres eleccions sota el sufragi universal a l'Àfrica Occidental Francesa foren les eleccions municipals de finals del 1956. El 31 de març de 1957, sota sufragi universal, es van fer eleccions a l'Assemblea territorial en cadascuna de les vuit colònies (Togo com a Territori en fideïcomís de l'ONU tenia en aquesta etapa en una trajectoria diferent). Els dirigents dels partits guanyadors van ser nomenats a la nova posició de Vicepresidents del respectiu Consell de Govern — els governadors Colonials francesos van quedar com a Presidents.
La Constitució de la Cinquena República francesa de 1958 un altre cop va canviar l'estructura de les colònies de la Unió francesa a Comunitat francesa. Cada territori va esdevenir un "Protectorat", amb l'assemblea consultiva anomenada Assemblea Nacional. El Governador nomenat pel govern francès va ser rebatejat "Alt Comissari", i fou fet cap d'estat de fet de cada territori. L'Assemblea anomenaria un africà com a cap de govern amb poders de conseller del cap d'estat. Legalment, la federació deixava d'existir després del setembre de 1958 amb el referèndum per aprovar aquesta nova Comunitat Francesa. Totes les colònies exceptuant Guinea van votar per acceptar la nova estructura. Els guineans van votar per la independència total. El 1960, una revisió de la constitució francesa, obligada pel fracàs en la guerra de la Indoxina Francesa i les tensions dins Algèria, va permetre als membres de la Comunitat francesa a canviar unilateralment les seves constitucions pròpies. Senegal i el Sudan Francès esdevenien la Federació de Mali (1960–61), mentre Costa d'Ivori, Níger, Alt Volta i Dahomey van formar l'efímera Unió Sahel-Benín, més tard el Consell de l'Entesa.
Canvis territorials L'estructura administrativa de les possessions colonials franceses a l'Àfrica occidental, encara que més homogènies que les veïnes possessions britàniques, va estar marcada per varietat i els canvis. En la història de l'AOF, les colònies individuals i els territoris militars van ser reorganitzats nombroses vegades, com ho fou el Govern General principalment aDakar.for a progression of maps of the border changes of individual sub-entities, see: WHKMLA Historical Atlas of French West Africa. L'Alt Volta va ser format i després repartit entre les colònies veïnes dues vegades. Les colònies de Mauritània i Níger van quedar fora de la federació fins al 1904 i 1920 respectivament (si bé hi van ser abans com territori de Mauritània i territori Militar de Zinder el 1904 i 1900 però eren Territoris Militars, directament controlats per l'Exèrcit francès). Després de la Segona Guerra Mundial, i l'aprovació de Llei Cadre (Llei de Reforma d'Ultramar de 1956), van reestructurar radicalment l'administració de les colònies. El Togo Francès adquirit per França d'Alemanya en la Primera Guerra Mundial, era per la majoria d'aquest període no nominalment una colònia sinó un territori sota mandat i després un fideïcomís.
Els límits de cadascuna de les colònies de l'AOF es va negociar amb les potències colonials veïnes per convencions i en cas de veïnatge entre territoris francesos, van ser definits per decisió administrativa. Cada colònia francesa estava dividida en unitats administratives (districte) i aquests en cercles i subdivisions.
El Decret d'1 d'agost 1893 sobre l'establiment de l'organització política i administrativa dels Rius del Sud, els Establiments Francesos de la Costa d'Or i els Establiments Francesos del Golf de Benín:
Rius del Sud, amb un pressupost especial separat del pressupost del Senegal, però administrat pel sots-governador del Senegal, assistit per un secretari general
Dos establiments o residencies, amb pressupostos especials separats de la dels Rius del Sud, però administrades per un resident, sota l'autoritat del sotsgovernador dels Rius del Sud: Els Establiments Francesos de la Costa d'Or i els Establiments Francesos al golf de Benín.
El Decret de 17 octubre 1899 sobre la reorganització de l'Àfrica Occidental Francesa, va suprimir la colònia francesa del Sudan (Sudan Francès) i el seu territori fou dividit entre els tres establiments existents i dos nous territoris militars.
La colònia del Senegal va tenir onze cercles: Kayes, Bafoulabé, Kita, Satadougou, Bamako, Ségou, Djenné, Nioro, Goumbou, Sokolo i Bougouni; el de Guinea Francesa, sis cercles: Dinguiray, Siguiri, Kouroussa, Kankan, Kissidougou i Beylas; la colònia de la Costa d'Ivori, els tres cercles de Odjenné, Bouna i Kong; la colònia de Dahomey, el cantó de Kouala Nebba, al sud de Liptako i el territori de Say, amb els quatre cantons de Djennaré, Diongnré, Folmongani i Botou.
El primer territori militar cobria la zona anomenada "regió nord i nord-est del Sudan francès", incloent els sis cercles de Tombouctou, Iumpi, Goundam, Bandiagara, Dori i Uahiguya; el segon territori militar, dit districte "regió del Volta", incloïa els cercles de San, Ouagadougou, Leo, Koury, Sikasso, Bobo Dioulassou i Djebougou.
En el marc del Decret d'1 d'octubre 1902 la reorganització del Govern General de l'Àfrica Occidental Francesa, va incloure: 1) Quatre colònies, administrades per un governador amb el títol de sotsgovernador, i assistit per un secretari general:
La colònia del Senegal, el territori de la qual queda reduït als "territoris administrats directament" les següents tres colònies es mantenen en els seus límits existents: Guinea Francesa, Costa d'Ivori i Dahomey
2) Un territori administrat pel Governador General o per delegació especial, el secretari general del Govern General, assistit per un Consell d'Administració:
El territori de Senegàmbia i Níger creat a partir d'Alt Senegal i territoris del Níger mitjà i els "protectorats" prèviament pertanyents al Senegal.