miniatura|Placa d'homenatge al Far de Fisterra (Galícia). Alfredo de Saralegui y Casellas (Ferrol, Galícia, 6 de gener de 1883 — Madrid, 27 de març de 1961), marí, sociòleg i cooperativista gallec, fundador del Instituto Social de la Marina.Biografia d'Alfredo de Saralegui y Casellas per Hugo Rovira de Saralegui a l'article «Saralegui». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.Sánchez Blanco, J. (1992): Historia del Crédito Social Pesquero. Madrid: Secretaría General Técnica del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 24-93 i altres.Fitxa d'«Alfredo de Saralegui y Casellas». Auñamendi Eusko Entziklopedian. [Consulta: 23 de març de 2016] Net del marí i publicista Leandro de Saralegui y Fernández-Núñez, nebot dels marins, historiadors, filòlegs i acadèmics Leandro i Manuel de Saralegui y Medina i oncle valencià de l'historiador de l'art i erudit Leandro de Saralegui y López-Castro.«Saralegui». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Biografia Capità de Fragata de l'Armada Espanyola, fill de Carlos de Saralegui y Medina (Ferrol, Galícia, 1843 - Madrid, 1912), intendent general de Marina, i germà de Carlos de Saralegui y Casellas (Ferrol, Galícia, 1876 - Cuba, 1898), guardiamarina, heroi de la Guerra de Cuba, mort a bord del cuirassat Biscaia.Vidal y de Barnola, L-.A. (1975): Genealogía de la familia Franco. Madrid: Editora Nacional, 147 i 151. Adheria a l'esperit reformista de l'Instituto de Reformas Sociales, presidit per Gumersindo de Azcárate, valedor seu. Es va preocupar de la promoció dels pescadors perquè accedissin a un major benestar material i una major elevació cultural i moral. El seu compromís pel progrés real de les classes pesqueres motiven la seva obra i ho situen en el corrent del reformisme social i de la Institución Libre de Enseñanza.Sánchez Blanco (1992, 37-38). L'any 1898, seguint la tradició familiar, ingressa a l'Escola Naval Militar de Ferrol, on obté el grau d'alferes de Navili (1904).Sánchez Blanco (1992, 24). L'any 1909, es casa a Madrid amb María Vejarano y Bernaldo de Quirós, dels comtes de Nava de Tajo.Filla de Félix Vejarano y Cabarrús, II comte de Nava de Tajo, i de María del Carmen Bernaldo de Quirós y Arenas, dels marquesos de Monreal, Santiago y de la Cimada, grans d'Espanya. Morta a Bilbao l'any 1913, l'any 1920 es casa en segones noces amb María del Carmen Rodríguez Sanz. Vidal y de Barnola (1975, 151). L'any 1910, destinat a l'Ajudantia de Marina de Benidorm, hi organitza una cooperativa obrera de pescadors. Entre els anys 1911 i 1913, és destinat a les ajudanties de Lekeitio i Bermeo i a la comandància de Bilbao, on promou la societat cooperativa Asociación Protectora del Pescador.Sánchez Blanco (1992, 25). L'any 1914, destinat a la comandància de Marina d'Almeria, redacta el projecte de «Pósitos de Pescadores».Sánchez Blanco (1992, 27). L'any 1917, és destinat com a agregat del Ministeri de Marina a la Direcció General de Navegació i Pesca, on és nomenat redactor del Boletín de Pescas, en el qual publica el Reglamento del Pósito Pescador (1917).Sánchez Blanco (1992, 31).

Fou impulsor dels pòsits de pescadorsAnsola Fernández, A. (2007). «Una pesca feliz: Alfredo Saralegui y sus pósitos de pescadores (1915-1936)».. Historia social, 57, 3-26. Martínez Gallego, F.-A. (2010). Esperit d'associació. Cooperativisme i mutualisme laics al País Valencià, 1839-1936. València: Universitat de València, 127. i el seu projecte de llei, després substituït pel projecte de creació de la Caja Central de Crédito Marítimo,Sánchez Blanco (1992, 35). cooperativa de crèdit popular depenent del Ministeri de Marina creada l'any 1919.Sánchez Blanco (1992, 45). L'any 1930 es va canviar el nom en Instituto Social de la Marina,Sánchez Blanco (1992, 82). i en va ser també fundador i secretari general fins que l'institut va ser suprimit l'any 1936 amb motiu de la Guerra Civil.Sánchez Blanco (1992, 83). Va ser restablert l'any 1938.Sánchez Blanco (1992, 84). Sota la dictadura, va subir una major reforma l'any 1941 i en aquesta ocasió en va ser apartat per les autoritats franquistes.Sánchez Blanco (1992, 93).

L'any 2015, amb motiu del 75è aniversari de la cooperativa, pòstumament en fou reconegut oficialment com fundador. Diversos carrers de municipis pesquers (Algesires, Cangas, Vilagarcía de Arousa, etcètera) porten el seu nom.

Obres destacades España marítima. Ensayos sociales (1929). Madrid: Ed. Juan Ortiz.

Honors i distincions Gran Creu de l'Orde Civil de la Beneficència Medalla al Mèrit Social Marítim a títol pòstum Fill adoptiu d'Almeria Fill predilecte de Ferrol

Referències

Enllaços externs

Obres al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya

Categoria:Militars de Ferrol Categoria:Sociòlegs espanyols Categoria:Membres de l'Assemblea Nacional Consultiva Categoria:Morts a Madrid Categoria:Polítics de Ferrol Categoria:Diputats gallecs al Congrés dels Diputats Categoria:Nascuts el 1883 Categoria:Morts el 1961 Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX