José Luis Munárriz e Iraizoz (Estella, Navarra, 26 d'agost de 1762 - Madrid; 18 de juliol de 1830), escriptor, traductor i crític literari espanyol, rector d'universitat i acadèmic de la llengua castellana.

Biografia Després de vint-i-dos anys d'estudis majors a Salamanca, universitat de la qual va ser rector entre 1771 i 1772 (va ser l'últim estudiant que va aconseguir aquest càrrec), i d'haver exercit la crítica literària en el Semanario de Salamanca sota el pseudònim de Pablo Zamalloa, es va establir a Madrid en 1796 i va entrar al servei de la Companyia de les Filipines, on va obtenir les ocupacions de secretari i director. El dos d'octubre d'aquest mateix any va ser escollit membre honorari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran; es va encarregar d'estudiar i reformar l'ensenyament de les arts i el primer de maig de 1807 en va ser nomenat secretari, càrrec del qual va dimitir per incompatibilitats amb altres treballs el 1815, si bé va continuar com consiliari.

Amb la invasió napoleònica va emigrar a Galícia i va tornar a Madrid el 1813. El 30 de març de 1815 va ser nomenat director de la Companyia de les Filipines. Va ser amic del poeta liberal Manuel José Quintana i va publicar nombrosos versos en la premsa diària, però va ser conegut sobretot per les seves traduccions, especialment de les Lecciones sobre la Retórica y las Bellas Lletras (Madrid, 1798-1799, 4 vols., segona edició Madrid, 1804), publicada en 1783 per l'anglès Hugo Blair, a les quals va afegir un estudi sobre sis poemes d'èpica culta espanyola; en la tercera reedició de 1822 va agregar a més un assaig sobre la literatura espanyola, anticipant-se en alguns aspectes al Romanticisme. Va publicar un Compendio d'aquesta obra el 1815.

El 1814 va ser escollit acadèmic de nombre per la Reial Acadèmia Espanyola.Pàgina de Munárriz a la web de la Reial Acadèmia Espanyola

Amb la revolució liberal de Rafael del Riego, va ser membre de la Societat Patriòtica de Pamplona el 1820. Va publicar Suplemento al Correo Universal de Literatura y Política, o Refutación de sus números 1 y 2 en lo relativo a la Compañía de Filipinas (Madrid, 1820, datat el 30 de juny). De 1821 a 1823 va ser individu de la Direcció general d'Estudis i el 1822 membre de la Junta de Llibertat d'Impremta. També va ser diputat a Corts per Navarra entre 1822 i 1823.Fitxa del Congrés dels diputats

Les seves idees en estètica literària són clarament prerromántiques: la poesia és "el llenguatge de les passions", diu traduint Hugo Blair. Més errades són les seves afirmacions lingüístiques, com que l'origen de la llengua espanyola és visigòtic.

Bibliografia Diccionario Biográfico del Trienio Liberal. Madrid: El Museo Universal, 1992, p. 456. Biografía de José Luis Munárriz, por Navarrete.

Referències

Enllaços externs

Edició online del Compendio de Retórica y Poética de Hugo Blair adaptat per Munárriz

Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia Espanyola Categoria:Escriptors navarresos Categoria:Diputats navarresos al Congrés dels Diputats Categoria:Persones d'Estella Categoria:Alumnes de la Universitat de Salamanca Categoria:Morts a Madrid Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Categoria:Nascuts el 1762 Categoria:Escriptors bascos morts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XVIII Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XIX