La drogueria Fernando Rus fou un negoci fundat per Fernando Rus Cózar al barri del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Història i descripció Fernando Rus Cózar (Baeza, 1842-Barcelona, 1894) era fill d'Andrés Rus Lorite i Juana Cózar Fernández.Partida de naixement de l'Ajuntament de Baeza En una data desconeguda es traslladà a Barcelona, on muntà una drogueria al carrer de Sant Pau, 68 i d'Espalter, 10: «Drogas y productos químicos para la industria, artes y farmacia. Casa especial de todos los artículos para la fotografía, pintura y litografía.»
miniatura|esquerra|Anunci publicitari Rus Arte Fotográfico a La Vanguardia (1889) miniatura|esquerra|Catálogo general ilustrado de Fernando Rus (1891) miniatura|Anunci Viuda de Fernando Rus
La família de la seva esposa Anna Busquets i Cózar tenia una botiga d'articles fotogràfics al número 19 del mateix carrer sota el nom Fills d'Antoni Busquets i Duran.
A partir del 1887, els anuncis anaven dirigits a los señores fotógrafos y aficionados a la fotografía, i el 1888 passà a denominar-se Casa especial en artículos para la fotografía Fernando Rus, i a partir del 1889, començà a aparèixer com Rus Arte Fotográfico. Aquest viratge pot anar lligat a la tasca del seu fill Fernando Rus Busquets, que destacava en el món de la fotografia. El 20 d'agost del 1888 se'n va publicar una ressenya a La Vanguardia: El droguero del final del siglo XIX es el que representa el dueño de la instalación cuyo grabado esta en esta plana. Don Fernando Rus, activo trabajador; incansable, estudioso dado que practica cuanto estudia y estudia cuanto practican otros, es el prototipo de su clase.
El 1891, Fernando Rus va elaborar el Catálogo general ilustrado de aparatos, artículos y productos químicamente puros para la fotografía, on es pot apreciar la gran quantitat d'aparells i material fotogràfic de tota mena que disposava al seu comerç: acetats, àcids acètics, albúmines, clorur, reposa caps perquè els models estiguessin quiets a les fotografies, aparells estereoscòpics, càmeres fotogràfiques i objectes originals, com una corbata amb un obturador amagat. Tanmateix, el que el diferenciava dels altres negocis era el ser l'únic dipòsit d'Espanya i colònies de les verdaderas y acreditatas placas secas extra-rápidas, preparadas al gelatino-bromuro de plata del Doctor Van Monckoven, provinents de Bèlgica.
A la seva mort el 1894,Partida de defunció del Registre Civil de Barcelona el negoci familiar continuà sota el nom de la seva vídua i, posteriorment, el local fou traspassat a Ramir Canivell, que continuà el negoci de drogueria, productes químics, comestibles, perfumeria i articles fotogràfics. Abans de la Guerra Civil, l'establiment va passar a mans de la societat anònima Drogueria Vidal i Ribas, propietat de Josep Vidal-Ribas i Güell.
Referències
Vegeu també Casa-fàbrica Espalter
Categoria:Comerços de Barcelona Categoria:Empreses de Barcelona desaparegudes Categoria:Carrer de Sant Pau