miniatura|Països que formen la Unió Africana. La Unió Africana (UA) () és una organització composta per cinquanta-cinc estats africans. Va ser establerta el 2001 com a successora amalgamada de la Comunitat Econòmica Africana (CEA) i l'Organització per a la Unitat Africana (OUA). Eventualment la UA anima a tenir una sola moneda i unes úniques forces armades integrades, així com d'altres institucions d'estat incloent-hi un gabinet per al cap de la UA. El propòsit de la unió és ajudar a assegurar la democràcia, els drets humans i una economia sostenible a l'Àfrica, especialment portant la fi dels conflictes africans interns i creant un mercat comú efectiu.
Característiques generals La Unió Africana és governada per l'Assemblea de la Unió Africana i el Parlament Panafricà que estan assistits per la Comissió de la Unió Africana que constitueix una de les secretaries del Parlament Panafricà. El president actual del Parlament és Roger Nkodo Dang. Alpha Condé, president de Guinea és el president de l'Assemblea. Moussa Faki és l'actual president de la Comissió.
La Unió Africana cobreix tot el continent. La primera intervenció militar de la UA en un estat membre va ser el maig del 2003 desplegant una força de pau composta de soldats de Sud-àfrica, Etiòpia i Moçambic a Burundi per supervisar la posada en pràctica de diversos acords. Les tropes de la UA també es troben desplegades al Sudan per mantenir la pau pel Conflicte del Darfur. El 1994 l'OAU no va estar atenta a la situació del país i només va donar ajuda humanitària al conflicte.
Història de la Unió Africana La Unió d'Estats Africans fou una primerenca confederació liderada per Kwame Nkrumah formada el 1958 que unia Ghana i Guinea com la Unió d'Estats Africans Independents a la que Mali s'hi va unir el 1961 i es va dissoldre el 1963.
Els antecedents de la Unió Africana se situen en els anomenats Grup de Casablanca i Grup de Monròvia, format per dos conjunts de països amb idees divergents sobre el grau d'integració política que representava el panafricanisme. Mentre que els primers advocaven per una gran transferència de poders dels estats cap a una entitat supranacional, els segons volien veure aquesta transferència limitada. Aquests grups varen convergir finalment en l'Organització per a la Unitat Africana (OUA), que es va establir el 25 de maig del 1963, i la Comunitat Econòmica Africana el 1981. Els crítics argumentaren que la OUA en participar va fer molt poc per protegir els drets i les llibertats dels ciutadans africans dels seus propis líders polítics, arribant a anomenar-la un "Club de Dictadors".
La idea de crear la UA va reviure a mitjans de la dècada del 1990 com a resultat dels esforços del Front per a la Unificació Africana, i amb l'impuls de Moammar al-Gaddafi. Els caps d'estat i de govern de l'OAU varen signar la Declaració de Sirte el 9 de setembre del 1999, cridant a l'establiment de la Unió Africana. La declaració va ser seguida per la cimera de Lomé el 2000, quan es va adoptar la Declaració Constitutiva de la Unió Africana a Lusaka el 2001, quan es va adoptar el pla per a la implementació de la Unió Africana.
La UA es va posar en marxa a Durban el 9 de juliol del 2002, pel seu primer president sud-africà Thabo Mbeki, en la primera sessió de l'Assemblea de la Unió Africana. La segona sessió de l'Assemblea va ser a Maputo el 2003, i la tercera sessió a Addis Ababa el 6 de juliol del 2004. La seva Declaració de Constitució convida i encoratja la plena participació de la diàspora africana, com una part important part en la construcció de la Unió Africana". El Govern de la Unió Africana ha definit la diàspora africana com la "gent d'origen africà vivint a fora del continent, independentment de la seva nacionalitat i que estan desitjant contribuir en el desenvolupament del continent i la construcció de la Unió Africana".
El brot de febre hemorràgica de l'Ebola a l'Àfrica Occidental del 2014 va accelerar la creació per part de la Unió Africana dels Centres Africans per al Control i la Prevenció de Malalties (Africa CDC), aprovats formalment el 2016 com a entitat tècnica especialitzada, i amb el temps ha crescut en prominència i paper, inclòs el reconeixement com a ajuda per liderar la resposta del continent africà a la pandèmia de COVID-19.
L'Acord de Lliure Comerç del Continent Africà és un tractat comercial vigent entre els 27 estats membres de la Unió Africana. signat a Kigali a l'estat de Ruanda, el 21 de març de 2018 i va entrar en vigor l'1 de gener de 2021.
Des de la seva fundació la UA ha liderat 22 missions de pau al continent de les 38 liderades per organitzacions africanes fins al 2023. L'amenaça de la violència militant islamista és l'amenaça més important per a la pau i l'estabilitat de molts estats membres de la UA, que en 2023 liderava tres de les deu missions de pau a Àfrica (República Centreafricana, Etiòpia i Somàlia), doncs l'ONU s'absté de patrocinar operacions de pau amb grups que rebutgen els acords polítics.
Membres La Unió Africana té cinquanta-quatre membres i abasta la totalitat de l'Àfrica.
Membres actuals
Cimeres Núm. Ciutat i Estat Data 1a Durban Sud-àfrica 9-11 de juliol de 2002 2a Maputo Moçambic 10-11 de juliol de 2003 Sirte Líbia febrer de 2004 * 3a Addis Abeba Etiòpia 6-8 de juliol de 2004 4a Abuja Nigèria 24-31 de gener de 2005 5a Sirte Líbia 28 de juny - 5 de juliol de 2005 6a Khartum Sudan 16-24 de gener de 2006 7a Banjul Gàmbia 25 de juny - 2 de juliol de 2006
Organització L'actual cap d'estat de la Unió Africana és en Gertrude Mongella el qual també és president del parlament pan-africà. El President de la Unió Africana és en Denis Sassou-Nguesso, i el President de la Comissió Africana és l'Alpha Oumar Konaré.
La Unió Africana té un nombre d'organitzacions oficials: Parlament Panafricà (PAP) Ha d'esdevenir l'organisme legislatiu més elevat de la Unió Africana. La seu és a Midrand, Sud-àfrica. El parlament està compost per 265 representants electes d'un total de 53 estats de la UA, i proven de proveir de la participació popular de la societat civil en els processos de govern democràtic.
Assemblea de la Unió Africana Composta pels caps d'estat i de govern dels estats de la Unió, l'Assemblea és actualment el cos superior de govern de la Unió Africana. Gradualment està traslladant alguns dels seus poders de decisió al parlament panafricà. Es troben un cop a l'any i realitzen les seves decisions més consens o per majoria de dos terços. L'actual (a data de 2006) cap de l'assemblea és en Denis Sassou-Nguesso, president del Congo-Brazzaville.
Comissió Africana La secretaria de la Unió Africana, composta de deu comissionats i plantilla de suport establerta a Addis Ababa, Etiòpia. Està dissenyada a imitació de la Comissió Europea i és per tant responsable de l'administració i coordinació de les activitats i cimeres de la Unió.
Cort de Justícia Africana Per tractar els abusos de drets humans a l'Àfrica. La cort consistirà en onze jutges elegits en assemblea. Kenya i Uganda han expressat el seu interès a hostatjar la cort.
Consell Executiu Compost de ministres designats pels governs dels estats membres. Decideix en assumptes com el comerç exterior, la seguretat social, menjar, agricultura i comunicacions, és responsable davant l'Assemblea, i prepara material per a l'assemblea per discutir i aprovar.
Comitè dels Representants Permanents Compost de representants permanents elegits pels estats membres, el comitè prepara la feina del Consell Executiu. (Equivalent de la Unió Europea: el Comitè dels Representants Permanents.
Consell de la Pau i Seguretat Proposat a la Cimera de Lusaka del 2001. Té 15 membres responsables de monitorar i intervenir en conflictes, amb una força africana a la seva disposició. Un intent d'imitar el Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
Consell Econòmic, Social i Cultural Un òrgan consultiu compost per representants civils i professionals, semblant a l'europeu Consell Econòmic i Social.
Comitès Tècnics Especialitzats Tracten sobre economia rural i matèries agrícoles; afers monetaris i de finançament; comerç, costums, i matèries d'immigració; indústria, ciència i tecnologia, energia, recursos naturals, i medi ambient; transport, comunicacions, i turisme; salut, feina i afers socials; educació, cultura, i recursos humans.
Institucions financeres Banc Central Africà, Banc d'Inversió Africà, Fons Monetari Africà.
Paper de la diàspora L'Acta Constitutiva de la Unió Africana declara que "convidarà i encoratjarà la plena participació de la diàspora africana com a part important del nostre continent, en la construcció de la Unió Africana". La Comissió de la Unió Africana ha definit la diàspora africana com aquella "composta per persones d'origen africà que viuen fora del continent, independentment de la seua nacionalitat i ciutadania i que estan disposades a contribuir al desenvolupament del continent i a la construcció de la Unió Africana".Pan-Africanism and the African Union
Assumptes actuals miniatura|Policies ugandesos embarcant a bord d'un C-130 a l'aeroport de Kigali (Ruanda) després d'un any de desplegament a la regió de Darfur en una missió de pau per part de la Unió Africana. La Unió Africana ha de fer front a molts desafiaments, incloent-hi assumptes mèdics com combatre la malària i l'epidèmia de sida/VIH; assumptes polítics com confrontar-se a règims antidemocràtics i mitjançar en diverses guerres civils; assumptes econòmics com la millora de l'estàndard de vida de milions de pobres, la manca d'educació; aspectes ecològics com batallar contra les recurrents fams, la desertificació i la manca de sostenibilitat; així com aspectes de la llei internacional i l'encara no acabada descolonització del Sàhara Occidental.
En resposta al Conflicte del Darfur al Sudan, la UA ha enviat 7.000 pacificadors, molts de Ruanda, al Darfur. Una conferència de donants a Addis Ababa el 2005 va ajudar a obtenir fons per mantenir els pacificadors tot aqueix any i fins al juliol del 2006. Crítics dels pacificadors de la UA, incloent-hi el Dr. Eric Reeves, han dit que aquestes forces són molt inefectives degut a la manca de fons, personal, i traça. Controlar una àrea de la mida de França feia molt difícil sostenir una missió efectiva. El juny del 2006, el congrés dels Estats Units varen aprovar 173 milions de dòlars per a les forces de la UA. N'hi ha com els de Genocide Intervention Network, que han fet una crida a ua intervenció de les Nacions Unides o l'OTAN per augmentar o substituir els pacificadors. La UA està meditant d'enviar-hi una força més potent.
En resposta a la mort de Gnassingbé Eyadéma, president del Togo, el 5 de febrer del 2005, els líders de la UA varen descriure el nomenament del seu fill Faure Gnassingbé coma successor, com un cop militar. La constitució del Togo mana al portaveu del parlament de succeir el president en cas de mort d'aquest. Per llei el portaveu del president ha de convocar unes noves eleccions per triar un nou president en els següents seixanta dies. La protesta de la UA va forçar a Gnassingbé a convocar eleccions. Sota molt fortes crítiques de frau electoral va ser oficialment elegit president el 4 de maig del 2005.
També, el 3 d'agost del 2005 hi va haver un cop d'estat a Mauritània que va conduir a la Unió Africana a bandejar el país de la Unió Africana. El Consell Militar que va prendre el control de Mauritània va prometre de convocar eleccions en dos anys.
Entre els conflictes actuals hi ha el Conflicte de Casamance al Senegal; el Conflicte d'Ituri, una extensió de la Segona Guerra del Congo; la Guerra Civil de la Costa d'Ivori; i la Guerra Civil de Somàlia, associada amb la proclamació d'independència de Somalilàndia. Encara cuegen políticament el Conflicte Txad-Sudan, la Segona Guerra Civil Sudanesa, i el conflicte d'Uganda amb els Senyors de la Resistència Armada. Zimbàbue també està sotmès a una crisi política.