Els canvis tecnològics que s'han produït durant els darrers anys i que, de fet, encara continuen produint-se, han influït en la majoria d'àmbits de la vida i de la societat. Han capgirat la manera com enteníem la comunicació i les relacions socials, la manera de treballar i de divertir-se i com no, també han afectat el món educatiu. Les noves tecnologies estan obrint un gran ventall de possibilitats, d'oportunitats i d'eines per utilitzar a les aules.
Aquest nou canvi metodològic, que està present cada cop més a la vida en general i a l'educació en particular, dona un nou rol a l'alumne que passa a tenir un paper actiu i el situa al centre del seu procés educatiu. Aquest principi pedagògic pot desenvolupar-se amb gran facilitat gràcies a l'aparició dels entorns 2.0 (Parsons i Ryu, 2006)Parsons, D. y Ryu, H. (2006). A framework for assessing the quality of mobile learning [PDF en línea]. [Consulta: 7 d'abril de 2016]. Disponible a: http://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.108.2612&rep=rep1&type=pdf i les aplicacions educatives per a mòbils, ordinadors i tauletes tàctils digitals.
El nou desafiament a què s'ha d'enfrontar l'educació i el sistema escolar implica noves estratègies educatives (Flipped Classroom, BYOD…) En concret, “l'aprenentatge mòbil (m-learning) ofereix moderns mètodes de suport al procés d'aprenentatge, mitjançant l'ús d'instruments mòbils com els portàtils i les tauletes tàctils, els lectors MP3, els telèfons intel·ligents i els telèfons mòbils“(UNESCO, 2014).
Definició Una aplicació mòbil (app o apli) és una aplicació informàtica dissenyada per ser utilitzada en telèfons intel·ligents, tauletes tàctils i altres dispositius mòbils. Es poden adquirir a través de plataformes de distribució d'aplicació. Algunes aplicacions són lliures, és a dir gratuïtes, mentre que altres han de ser comprades. Solen ser descarregades de la plataforma de distribució a un dispositiu de destinació mòbil però algunes també poden ser baixades directament a ordinadors.
Les apps educatives són unes eines o programes que faciliten l'ensenyament i l'aprenentatge sobre qualsevol matèria o tema, també ajuden a adquirir noves estratègies d'aprenentatge i donen suport a les habilitats cognitives que es van desenvolupant.
Etimologia El terme aplicació prové del llatí applipcatĭo i fa referència a l'acció i efecte d'aplicar o aplicar-se, és a dir, posar alguna cosa sobre una altra, emprar o executar alguna cosa, atribuir. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, l'aplicació és un conjunt de programes informàtics que desenvolupen tasques específiques en un ordinador.
El terme educació prové del llatí educare, "guiar", i educere, "extreure”. L'educació és el procés d’ensenyament i aprenentatge que realitzen les persones i alhora aquest aprèn i adquireix uns coneixements.
En l'àmbit educatiu, la combinació d'aquests dos termes, implica l'ús d'aplicacions per tal de millorar el desenvolupament d'aprenentatge de l'alumne mitjançant una experiència més motivadora i alhora enriquidora.
Aplicació mòbil és la forma catalana completa. Es considera especialment adequada per a contextos formals en què la llargada de la forma no sigui determinant. App és un escurçament creat en anglès a partir de application, amb una àmplia utilització en català. Es considera adequada com a forma escurçada.
Apli és un escurçament creat en català a partir d'aplicació, que el TERMCAT ha pres en consideració a petició d'alguns mitjans de comunicació. Es considera que pot ser una alternativa adequada com a forma escurçada, sempre que se n'acabi generalitzant l'ús.
Avantatges Permeten aprendre fent ús de les TIC i per tant, fomenten el desenvolupament i la destresa tecnològica. Respecten i s'adapten al ritme d'aprenentatge de cada usuari i permeten una major flexibilitat. Fomenten l'aprenentatge col·laboratiu, compartir informació i coneixements amb la resta d'usuaris. Les noves tecnologies aporten un grau de motivació a l'activitat a desenvolupar. Existeix un gran ventall d'aplicacions: per diferents nivells educatius, diferents matèries i adaptades a necessitats educatives especials.
Inconvenients Requereixen una connexió a internet. Tenen accés molt limitat als elements i característiques dels hardware del dispositiu. L'experiència de l'usuari (navegació i interacció) i el temps de resposta és menor que en una app nativa. Cal que existeixi la supervisió d'un adult, en cas que l'usuari sigui menor, per fomentar un ús raonable i adequat a la seva edat. Poden fomentar dependència tecnològica i disminuir la creativitat i imaginació. Un abús d'aquestes eines pot conduir cap a l'aïllament social dels usuaris i especialment en els nens que sovint no en tenen mai prou.
Disseny d'aplicacions educatives La creació d'aplicacions educatives requereix un disseny tecnopedagògic per aconseguir un resultat de qualitat. Així doncs, s'hauran de considerar els diferents estils d'aprenentatge, que estableixen Honey i Mumford (1986)Honey, P. & Mumford A. (1986). Using your Learning Styles, 2.ª ed. Maindenhead, Berkshire. a partir del model de Kolb, i que classifiquen en activistes (aprenentatge a partir de la pràctica), reflexius (necessiten reunir informació abans de fer), teòrics (adapten i integren les observacions en teories i les relacionen) i pragmàtics (busquen idees que puguin utilitzar).
A més, un material didàctic multimèdia ha de permetre la bidireccionalitat en les comunicacions, atorgant-li un caràcter col·laboratiu i de treball en grup a l'aplicació.
Guardia & Sangrà (2000)Guardia, L. (2000). El Diseño formativo: Un enfoque del diseño pedagógico de los materiales didácticos en soporte digital. En J. M. Duart y A. Sangrà (Compl.): Aprender en la virtualidad. Barcelona: GEDISA, p. 171 a 187. desenvolupen el disseny formatiu dels materials didàctics amb suport digital en cinc fases: Fase d'anàlisi: on s'estudien els destinataris dels materials, es presenten els continguts i es proposen objectius d'aprenentatge. Disseny de l'objecte d'aprenentatge: on es defineix l'estructura general de tots els elements del material didàctic a crear. Elaboració: on es constitueix un equip de treball multidisciplinari que s'encarregarà de l'elaboració de continguts, activitats per assolir els objectius plantejats… Validació: etapa en que un equip multidisciplinari diferent al que ho ha elaborat revisa el material des d'un punt de vista disciplinari, metodològic i tecnològic. Implementació i avaluació final: on es posa en funcionament i s'avalua el resultat amb els destinataris.
Posteriorment a la seva creació, és imprescindible la realització d'una anàlisi DAFO, per trobar, d'una banda els avantatges i els punts forts i d'altra banda, les amenaces i debilitats de la nostra app com per exemple, comprovar les aplicacions semblants que hi ha al mercat o que sigui competitiva.
Aquest procés ens permetrà establir l'estratègia de promoció més adient, i pensar en com es realitzarà el seu seguiment d'èxit.
Avaluació de les Aplicacions Educatives La primera avaluació de les aplicacions informàtiques passa per una avaluació formativa durant el seu desenvolupament, per validar-les i establir un control de qualitat. L'Agència per l'Avaluació Tecnològica, del Congrés dels Estats Units (U.S. Congress Office of Technology Assessment) (OTA, 1988)OTA (1988) Power on! New tools for teaching and Learning. Congress of the United States, Office of Technology Assessment, OTA SET-379. Whashington D.C. US Government Printing Office. va unificar els criteris, determinant les “Característiques a considerar en l'avaluació dels software educatiu” i avaluant la qualitat educativa i tècnica.
Les aplicacions multimèdia interactives amb finalitats educatives han de complir unes normes específiques, basades en quatre aspectes:Belloch Ortí, C. (sd). Evaluación de las aplicaciones multimedia [PDF en línea] Unitat de Tecnologia Educativa. Universitat de Valencia [Consultat el 7 d'abril de 2016]. Disponible a: http://www.uv.es/~bellochc/pdf/pwtic4.pdf Catalogació i descripció: ens permetrà descriure les característiques de cada aplicació, l'autoria i els materials complementaris. Especificarem des de la presentació de l'aplicació (títol, autors, editorial, idioma…) fins a la seva descripció bàsica (objectius, continguts i activitats). Aspectes tècnics i de disseny: ens ajuda a valorar la qualitat de l'aplicació des d'un punt de vista tècnic. Però també és de gran importància el disseny i l'estètica, en aplicacions multimèdia orientades a l'aprenentatge. Hem de tenir present que es basarà en els següents principis bàsics: Simplicitat i intuïció: dissenyar pàgines a partir de les quals es pugui accedir a la resta d'informació. Coherència: s'ha de delimitar clarament els espais de la pantalla, amb diferents funcions: títol, menús, contingut, zona de missatges, contingut de l'alumne… Claredat: és recomanable transmetre la informació amb fonts de lletra clares i fàcils de llegir, sense sobrecarregar de colors per no dificultar la lectura. Adaptabilitat: realitzar un disseny accessible per a tothom, respectant i atenent a la diversitat. Aspectes pedagògics: a partir de les teories conductistes i cognitivistes, Kemp i Smellie (1989)Kemp, J.,Smellie, D., (1989), Planning, Producing and Using Instructional Media. New York; Harper & Row. consideren com a criteris pedagògics per elaborar mitjans audiovisuals els següents: Motivació, pel que fa al tema, disseny i presentació. Presentació dels objectius d'aprenentatge: els programes educatius TIC han d'anticipar sempre als usuaris els objectius que s'espera que assoleixin. Coneixement de destinataris i disseny de l'acció: és necessari que els materials tinguin en compte els usuaris, així com les seves característiques i interessos. Organització del contingut: haurà de ser rellevant i significatiu, adaptat al nivell dels alumnes i estructurat per facilitar l'aprenentatge. Respectar els ritmes i diferències individuals, per aconseguir aplicacions que s'adaptin a les característiques dels usuaris. Participació, involucrant a l'alumne amb l'aprenentatge. Interacció: ús d'una veu cordial i motivadora als missatges del programa cap a l'usuari. Aspectes funcionals: la funcionalitat de l'aplicació es determinarà pel seu nivell d'eficàcia, la rellevància pel que fa l'aprenentatge que possibilita la metodologia utilitzada per l'assoliment d'aprenentatges i la relació entre el cost econòmic i el seu nivell d'eficàcia.
Segons Poole (1999),Poole, B.J. (1999). Tecnología Educativa: Educar para la sociocultura de la comunicación y del conocimiento. Madrid: McGraw-Hill. els formularis utilitzats per avaluar aplicacions multimèdia han de ser el més senzills i clars possibles, amb una presentació atractiva. D. Insa i R. Morata (1998)Insa, D. y Morata, R. (1998) Multimedia e Internet: las nuevas tecnologías aplicadas en la educación. Madrid: Paraninfo. estableixen tres tipus de criteris per avaluar: Pedagògics: destinataris, objectius, estratègies d'ensenyament, continguts temàtics, feedback i avaluació de l'alumne. Tècnics: característiques tècniques del programa, components multimèdia i interactivitat. Econòmics: relació inversió/eficàcia.
Exemples d'aplicacions educatives Portals d'aplicacions educatives Un possible plantejament que el docent es pot qüestionar és com trobar i escollir la millor aplicació. Existeixen pàgines webs, blogs i portals que proporcionen al docent informació complementària de cada aplicació.
A continuació es presenten un seguit de portals que faciliten aquesta recerca: