Teresa Rius Colet (Roda de Berà, 3 de maig de 1912 - Barcelona, 19 de setembre de 1987) va ser una activista catalana, militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Teresa Rius va ser una treballadora tèxtil, republicana, militant de la CNT que va formar part del comitè de control de la fàbrica d'Antoni Martí – Teixits Berà. El 23 de març de 1939 va ser detinguda a Barcelona quan intentava fer gestions per reunir-se amb el seu marit Josep Mercadé Arall, presoner als camps de concentració del sud de França amb la intenció d'exiliar-se a Mèxic. Ja no va tornar al seu poble, va ser ingressada a la Presó de Dones de les Corts, deixant un fill petit, Joan Mercadé Rius.
Va ser sotmesa a un consell de guerra el 21 de juliol de 1939; l'acusació es va basar en els informes de l'alcaldia del poble, de la Falange, i es fonamentava en la relació de Teresa Rius amb el seu marit com a membre revolucionari del poble, la qual cosa va ser un agreujant en la sentència. Va ser condemnada a 12 anys i 1 dia. Va obtenir la llibertat condicional el 7 de setembre de 1940. Va romandre a la presó 18 mesos i 14 dies.
En sortir de la presó i tornar al poble, l'encarregat de la fàbrica li va negar la possibilitat d'incorporar-se al seu lloc de treball, per ser la dona d'un republicà i, sense recursos, va haver de buscar feina a Barcelona. Posteriorment, amb gairebé quatre anys de retard, va rebre la fatal notícia que el seu marit havia estat exterminat a Mauthausen.
Memòria històrica El 24 març 2023 l'Ajuntament de Roda de Berà i el Memorial Democràtic, en el marc del projecte d'homenatge a les víctimes del nazisme, va instal.lar una llamborda Stolpersteine davant la casa on Teresa Rius havia viscut amb el seu marit Josep Mercadé Arall.
El 7 juny 2026 va morir Joan Mercadé Rius, fill de la parella, activista de diversos moviments socials, catalanistes i per la pau. Mercadé va reunir valuosos documents de la seva mare i d'altres represaliades, com ara la carta pòstuma de Carme Claramunt i Barot, abans de ser afusellada al Camp de la Bota. Els seus records i el seu testimoniatge han sigut una peça clau per la reconstrucció de la memòria històrica.
Referències
Categoria:Militants de la CNT Categoria:Roda de Berà Categoria:Víctimes de la repressió franquista Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Sindicalistes catalans del sud Categoria:Anarquistes catalans del sud Categoria:Polítics del Tarragonès Categoria:Morts el 1987 Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1912