miniatura | Estela de Moab El moabita va ser un antiga llengua cananea utilitzada pels moabites, que vivien a l'oest de l'actual Jordània. El moabita s'escrivia amb una variant de l'alfabet fenici.
La principal font de coneixement sobre el moabita prové de l'estela de Moab, que és l'únic text extens conegut en aquest idioma. A més, es va trobar una inscripció de tres línies a Al-Karak, així com uns quants segells.
Les principals característiques que distingeixen al moabita d'altres llengües cananees com l'hebreu són:
marca del plural -în en lloc de -îm, com en arameu i àrab, p. ex. mlkn, ‘reis’, enfront de l'hebreu bíblic məlākîm retenció de la marca del femení -at, que en hebreu bíblic es redueix a -āh, p. ex. qryt, ‘ciutat’, enfront de l'hebreu bíblic qiryāh (tot i que l'hebreu la reté en l'estat constructe nominal: p. ex. qiryát yisrael, ‘ciutat d'Israel’) retenció d'una forma verbal amb -t- infija, també trobada en àrab i accadi, p. ex. w-’ltḥm, ‘vaig començar a lluitar’, de l'arrel lḥm.
Segons Glottolog no era un idioma diferenciat de l'hebreu.
Referències
Bibliografia
Categoria:Hebreu