Jacques Prévert (Neuilly-sur-Seine, 4 de febrer de 1900 - Omonville-la-Petite, Manche, 11 d'abril de 1977) va ser un poeta, autor teatral i guionista cinematogràfic francès.
Biografia Jacques Prévert va passar la seua infantesa a París. Son pare era crític de teatre i el portava sovint a veure representacions; no obstant atribuïa a sa mare el gust per la lectura. Va deixar l'escola als 14 anys per a treballar en una gran superfície comercial. El 1918 va ser mobilitzat com a soldat i va servir en Orient Pròxim tot just acabada la Gran Guerra.
A partir de 1920, de retorn a París i a la vida civil, va participar en el moviment surrealista com a membre actiu del grup de la rue Du Château, junt amb Raymond Queneau i Marcel Duhamel, entre d'altres. No va participar en les expressions més formals del surrealisme, però se li atribueix la paternitat d'algunes de les seues pràctiques artístiques més característiques, com el cadàver exquisit.
L'any 1928 va fundar, junt amb el seu germà Pierre una productora teatral i cinematogràfica. En la dècada del 1930 va ser l'ànima del grup de teatre "octubre", vinculat al Partit Comunista Francès, tot i que el seu proverbial inconformisme el va fer sospitós de Trotskisme.
Prévert també va escriure diversos guions per al director de cine francès Marcel Carné, entre els quals es troben Drôle de drame (1937), Le jour se lève (1939) i, tal vegada el més famós, Les enfants du paradis (1945).
La publicació del seu llibre de poemes Paroles l'any 1946, va ser un gran èxit. Va ingressar llavors en el col·legi de patafísica, on va aconseguir el grau de sàtrapa el 1953.
Alguns dels seus treballs van ser musicalitzats per Joseph Kosma, Christiane Verger i Hanns Eisler i cantats per prominents vocalistes francesos del incloent-hi Yves Montand i Edith Piaf. Els seus poemes s'ensenyen en les escoles franceses i desenes de col·legis porten el seu nom.
Estil poètic Els seus poemes tracten sobre la vida a París i la vida després de la Segona Guerra Mundial. Jacques Prévert utilitza els jocs de paraules per a capgirar el flux convencional del llenguatge. La seua poesia recorre a neologismes, dobles significats, imatges insòlites, i està farcida d'efectes burlescos i lapsus voluntaris que produïxen efectes còmics i inesperats, d'un humor a vegades negre i a vegades eròtic. En els seus poemes abunden els jocs de sons, al·literacions, rimes i ritmes. El vincle amb el surrealisme està present tant en la naturalesa fluida de les imatges com en l'ús de recursos com els inventaris, les enumeracions heteròclites d'objectes i individus, les substantivacions o les personificacions d'objectes i animals.
Obres 1946: Paroles 1947: Contes pour enfants pas sages 1951: Spectacle 1952: Lettre des îles Baladar 1953: Tour de chant 1955: La Pluie et le beau temps 1963: Histoires 1966: Fatras
Filmografia 1932: Comme une carpe de Claude Heymann, guió, adaptació i història 1932: L'Affaire est dans le sac de Pierre Prévert, guió i diàlegs 1933: Ciboulette de Claude Autant-Lara, adaptació i diàlegs 1933: Si j'était le Patron de Richard Pottier, guió 1934: Le Taxi de minuit d'Albert Valentin 1934: L'Hôtel du libre échange de Marc Allégret 1935: Un oiseau rare de Richard Pottier 1936: Moutonnet de René Sti, adaptació i diàlegs 1936: Jenny de Marcel Carné 1936: Le Crime de Monsieur Lange de Jean Renoir, adaptació i diàlegs 1937: 27 rue de la Paix de Richard Pottier, adaptació 1937: Drôle de drame de Marcel Carné, adaptació i diàlegs''' 1937: L'Affaire du courrier de Lyon de Claude Autant-Lara i Maurice Lehmann, diàlegs 1938: Ernest le rebelle de Christian-Jaque, diàlegs 1938: Les Disparus de Saint-Agil de Christian-Jaque, diàlegs (no acreditat) 1938: Quai des brumes de Marcel Carné, guió i diàlegs 1939: The Mysterious Mr. Davis de Claude Autant-Lara 1939: Le Jour se lève de Marcel Carné 1941: Remorques de Jean Grémillon, adaptació i diàlegs 1941: Une femme dans la nuit d'Edmond T. Gréville, adaptació i diàlegs (no acreditat) 1941: Le Soleil a toujours raison de Pierre Billon, adaptació i diàlegs 1942: Les Visiteurs du soir de Marcel Carné 1943: Lumière d'été de Jean Grémillon, guió i diàlegs 1943: Adieu Léonard de Pierre Prévert, guió i diàlegs 1945: Les Enfants du paradis de Marcel Carné 1945: Sortilèges de Christian-Jaque, adaptació i diàlegs 1946: Aubervilliers de Eli Lotar, comentaris 1946: Les Portes de la nuit de Marcel Carné 1946: Voyage surprise de Pierre Prévert, guió i diàlegs 1947: L'Arche de Noé de Henry Jacques, adaptació i diàlegs 1947: Le Petit soldat de Paul Grimault 1947: La Fleur de l'âge de Marcel Carné, pel·lícula inacabada 1949: Les Amants de Vérone de André Cayatte, diàlegs 1950: Souvenirs perdus de Christian-Jaque 1950: Bim d'Albert Lamorisse, écriture et commentaire 1950: La Marie du port de Marcel Carné, diàlegs (no acreditat) 1953: La Bergère et le ramoneur de Paul Grimault, guió, adaptació i diàlegs 1956: Notre-Dame de Paris de Jean Delannoy 1958: La Seine a rencontré Paris de Joris Ivens 1959: Paris la Belle de Pierre Prévert, voix 1961: Amours célèbres de Michel Boisrond, adaptació i diàlegs 1964: Le Petit Claus et le grand Claus de Pierre Prévert basada en un conte de Hans Christian Andersen 1966: À la belle étoile de Pierre Prévert, adaptació 1970: Le Diamant de Paul Grimault 1980: Le Roi et l'Oiseau de Paul Grimault, guió, adaptació i diàlegs''
Referències
Categoria:Persones de Neuilly-sur-Seine Categoria:Escriptors francesos en francès Categoria:Escriptors surrealistes Categoria:Morts al Sarthe Categoria:Escriptors dels Alts del Sena Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX