Luis Rey de Castro Caritg (Arequipa, 24 d'abril de 1930-Lima, 12 d'abril de 2016) va ser un polèmic periodista peruà.
Luis va ser fill d'Ernesto Rey de Castro i Carmela Caritg Forga. Va estudiar Lletres a les universitats de San Agustín d'Arequipa (1947-1948) i San Marcos de Lima (1958).
Es va iniciar en el periodisme escrit en castellà a Arequipa, on va col·laborar en el diari El Deber (1948-1950), des de les pàgines del qual va atacar a la dictadura de Manuel Odría, la qual cosa li va valer una temporada a la presó. Després va passar a Lima i va ingressar al diari La Prensa de Lima, on va tenir una columna anomenada La Torre de Papel, on comentava temes d'actualitat. Va formar part d'un brillant grup de periodistes, entre els quals hi havia entre altres Juan Zegarra Russo, Enrique Chirinos Soto, Arturo Salazar Larraín, Patricio Ricketts que eren tots ormats sota la direcció del cèlebre Pedro Beltrán. Va tornar a la presó el 1956, aquesta vegada juntament amb Beltrán.
El 1962, va tenir una breu incursió en la televisió, durant onze mesos, amb el programa dominical Las cartas sobre la mesa en América Televisión. S'hi convidaven polítics i funcionaris de l'Estat per a entrevistes caracteritzades per les preguntes del públic. A causa que es va convertir en un programa d'oposició va ser retirat de l'aire.
Va continuar treballant en La Prensa fins que va viatjar a Europa. En va tornar a la fi dels anys 1960, durant el govern militar de Juan Velasco Alvarado. Al febrer de 1972 va ser deportat a Espanya, i va poder tornar al seu país gràcies a una amnistia del president Francisco Morales Bermúdez. Treballa en la Southern Perú i després com a Director d'Informacions en el qüestionat SINACOSO (Sistema Nacional de Comunicació Social).
El 1981, després d'una conversa amb el periodista Carlos Paz Cafferatta i amb el locutor Genaro Delgado Parker de Panamericana Televisión va retornar a la televisió peruana amb el micro programa La Ventana de Papel (1982-1987), primer amb programes gravats i després amb un espai en directe al programa matinal Buenos Días, Perú, que va atènyer 756 emissions. Després va passar a Frecuencia Latina (canal 2), on va continuar el seu programa diari de comentaris polític, titulat aquesta vegada Torre de Papel (1992-1995).
Va continuar amb la feina periodística als diaris El Comercio i Expreso i després am diari Correo, amb una columna d'anàlisi tradicional de temes d'actualitat.
Obres De muerte natural (1988, poemari) El espejo y otros túneles (1993, narracions) Rehén voluntario. 126 días en la embajada del Japón (1998, crònica) Crónica de un dios menor (2002)
Referències
Bibliografia
Categoria:Persones d'Arequipa Categoria:Escriptors peruans en castellà Categoria:Periodistes peruans Categoria:Poetes peruans Categoria:Alumnes de la Universitat Nacional Major de San Marcos Categoria:Morts el 2016 Categoria:Poetes del segle XXI Categoria:Poetes del segle XX Categoria:Escriptors peruans del segle XX Categoria:Escriptors peruans del segle XXI Categoria:Periodistes morts al segle XXI Categoria:Escriptors morts al segle XXI Categoria:Escriptors nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1930