El general Óscar Humberto Mejía Víctores (Ciutat de Guatemala, 9 de desembre de 1930-ibídem, 1 de febrer de 2016), sota el títol de cap d'estat, va ser governant de facto de la República de Guatemala durant el període comprès entre el 8 d'agost de 1983 i el 14 de gener de 1986. Sota el règim del general Mejía Víctores s'inicia el camí cap a la democratització del país, ja que es fa la convocatòria a eleccions presidencials després d'una seqüela de canvis violents entre règims militars.
Biografia Óscar Mejía Víctores va ser fill de Juan José Mejía i Alejandra Víctores de Mejía. Va ingressar a l'exèrcit a Guatemala, fent estudis en l'Escola Politècnica l'any de 1948, ostentant com a cavaller cadet el nombre d'antiguitat 1903, i es va graduar el 29 de març de 1953. La seva carrera militar va ser reeixida, fins a aconseguir el generalat.
Ministre de la Defensa i Tribunals de Fur Especial
L'abril del 1982, en la cadena nacional de televisió, el president de facto de Guatemala, general Efraín Ríos Montt, va decretar una amnistia perquè l'esquerra subversiva deixés les armes. Després de l'escassa resposta a la seva petició, el 9 de juny Ríos Montt es va autoproclamar Cap d'Estat i va deposar els coronels Héctor Maldonado Schaad i Francisco Luis Martínez Gordillo del poder, mentre concentrava a tots els elements de l'exèrcit en les casernes properes a la capital, on descansen per un mes.
El 30 de juny de 1982, Ríos Montt, en un discurs titulat Estem disposats al fet que regni l'honestedat i la justícia, va dir que el govern s'adonava que hi havia guatemalencs que per temor a ser assassinats no van fer ús de l'amnistia, perquè els «camarades comunistes» s'havien declarat enemics d'aquestes poblacions i que per aquesta raó el govern anava a combatre a la subversió pels mitjans que volguessin, però que ho anaven a fer amb judicis oberts, completament justs, alhora que amb energia i amb rigor. Va informar que para tal efecte havia establert «tribunals de fur especial» que complirien amb aquest propòsit i va declarar que a partir d'aquest moment hi havia pena de mort per afusellament, pels quals segrestessin, provoquessin incendis, i ataquessin i danyessin instal·lacions de defensa. Finalment, va anunciar que a partir de l'1 de juliol quedava establert en tot el país l'estat de lloc, i que anava a mobilitzar tropes per combatre a la subversió, per iniciar ja la «batalla final».L'Estat de Lloc va tenir una durada de vuit mesos i tres setmanes continus. La mobilització de tropes de l'exèrcit va ser per concentrar al seixanta per cent de les mateixes a la zona nord-occidental del país i es van realitzar reclutaments forçosos per a servei militar d'homes compresos entre 18 i 60 anys.
Els Tribunals de Fur Especial, dirigits per funcionaris desconeguts, civils o militars, nomenats pel president, i que van jutjar i van condemnar, de forma dràstica i ràpida, de manera paral·lela a l'Organisme Judicial a més de cinc-centes persones culpades de pretendre violentar les institucions jurídiques, polítiques, econòmiques i socials del país eren un òrgan judicial subjecte al Poder Executiu. Els tribunals funcionaven sota jurisdicció del Ministeri de la Defensa, llavors a càrrec del general Mejía Víctores. En total, quinze persones van morir afusellades sense que hi hagués forma de provar el contrari, perquè en menys d'un mes des de la seva captura, els tribunals amb jutges anònims —sense rostre i sense registre— els van sentenciar a mort i mai van ser públics els arguments en què es basava la seva fallada. Es van jutjar, a més, a altres cinc-centes vuitanta-dues persones que no van ser condemnats a mort.
Quan es va publicar el decret llei dels Tribunals de Fur Especial, un dia després de la celebració del dia de l'exèrcit, l'1 de juliol de 1982, el govern de Ríos Montt no esperava que es donessin impugnacions, apel·lacions i menys empares; la llei -decret llei 46-82- deia: «Contra les resolucions dels Tribunals de Fur Especial que es dictin en aquesta classe de processos no es pot recórrer», per la qual cosa de la defensa s'esperava gairebé res o molt poc. Conrado Alonso, que va ser advocat defensor d'un dels acusats, va escriure el 1986 un llibre minuciós, que va titular 15 afusellats a l'alba. En el llibre apareixen fotos dels sentenciats, dels tribunals sense jutges, i de policies amb els fusells a la mà als afores del cementiri. Defensors que contra rellotge redactaven recursos d'empara abans de la mitjanit, i magistrats que els rebien, que anaven i venien, amb la notificació de suspensió, buscant des de les tres del matí, la seu inexistent dels Tribunals de Fur Especial, ja fora en el Palau Nacional o en el Segon Cos de la Policia Nacional, a un costat de l'església de la Mercè; gràcies a les diligències dels magistrats, la inexistència de la seu per als Tribunals de Fur Especial va quedar en evidència, a pesar que ja tenien més de sis mesos d'estar operant, i que el 18 de setembre de 1982 ja havien estat afusellades quatre persones.Els afusellats en setembre van ser: Julio César Vásquez Juárez, Julio Hernández Perdomo, Marcelino Marroquín i Jaime de la Rosa Rodríguez
Després de la visita de la Cort Interamericana de Drets Humans a la fi de 1982, Ríos Montt va decidir suspendre totes les execucions a pena de mort existents, sense que es donés a conèixer el nom dels condemnats, prenent en compte alguns suggeriments de l'organisme internacional de drets humans. Després de rebre l'informe de la CIDH, la llei sofriria modificacions; entre elles, que la defensa podia tenir almenys una participació discreta i la creació d'una segona instància per als processos sotmesos a aquests tribunals. El 14 de desembre de 1982, els canvis es van publicar en el Diari Oficial: Decreto Llei 111-82. La defensa va poder almenys activar un mecanisme dins del Sistema de Justícia Oficial, que encara que no va aconseguir evitar els afusellaments, almenys els va posposar per uns dies.
D'acord amb la Comissió per a l'Esclariment Històric, els Tribunals de Fur Especial van ser l'element de repressió urbà que es va implementar dins del projecte contrainsurgent de l'exèrcit; això va ser necessari perquè des de 1976, la guerrilla els partits polítics d'esquerra que estaven proscrits —com el Partit Guatemalenc del Treball— s'havien infiltrat en sindicats, organitzacions populars i fins i tot en les associacions estudiantils i les autoritats de la Universitat de San Carlos. Durant el govern de Lucas García van demostrar el seu poder de convocatòria i organització amb massives protestes al juliol i agost de 1978 que van posar en escac al govern, i després quan el govern va trobar -amb l'ajuda d'equip de còmput recomanat pel govern militar de l'Argentina i tècnics israelians- i va desmantellar trenta-cinc reductes guerrillers a la ciutat de Guatemala el 1981. El govern de Lucas García va incrementar la repressió per mitjà d'una ona de terror a la ciutat al punt que per 1982 l'esquerra subversiva estava desmantellada. En el cas dels Tribunals de Fur Especial, aquests van ser una continuïtat del pla militar des del govern, amb un canvi de cúpula gens més.
Entre el dimarts 22 de febrer de 1983 i el 4 de març de 1983, els sis condemnats a mort van tornar a ser notícia. No havia estat fàcil, però els defensors havien aconseguit una audiència pública, per les sentències precipitades, els Tribunals de Fur Especial van cometre errors. El que quedava era demanar una vista pública dels sentenciats, a la qual el Ministeri de la Defensa es va mostrar contrari; però no va poder renyir amb la decisió dels magistrats de la Cort Suprema de Justica i de tal compte, enfront dels reporters, davant els magistrats de la CSJ, les càmeres de televisió, el Ministeri Públic, i l'absència dels jutges de Tribunal de Fur Especial, d'un a un, els sis condemnats podrien declarar. Aquest dia es va sentir la repetició de les acusacions, la tortura, l'interrogatori exprés a què s'havia sotmès cadascun. La sala de vistes de l'Organisme Judicial estava plena. La veu entretallada dels acusats, com van recollir alguns periodistes de l'època, era alguna cosa que no deixava indiferent.
El 3 de març de 1983 el general Mejía Víctores, ministre de la Defensa, va obligar al fet que els magistrats de la CSJ anessin al Palau Nacional —la seu dels Tribunals de Fur Especial— perquè, finalment, revisessin els documents. Després de conferenciar amb els jutges en el Palau, els magistrats de la CSJ van trobar només petits errors, i en conseqüència els sentenciats serien afusellats. Deu hores més tard, els sis acusats –Héctor Adolfo Morales López, els germans Walter Vinicio i Sergio Roberto Marroquín González, Carlos Subuyuj Cuc, Pedro Raxón Tepet i Marco Antonio González–, arribaven de matinada al Cementiri General juntament amb l'escamot d'afusellament de policies i exèrcit i el mèdic forense. El que més es recorda d'aquells afusellaments va ser que el fet va ocórrer apnees uns dies abans de la visita del papa Joan Pau II, qui havia demanat indulgència per als condemnats.
Una setmana després, el general Mejía Víctores va anunciar nous afusellaments i altres penes severes. Els Tribunals de Fur Especial no només van condemnar a pena de mort, ja que segons el seu decret llei, podien duplicar la pena de presó en les seves sentències. I es combinava entre la Policia Nacional a través del cos d'intel·ligència del Departament d'Investigacions Tècniques amb els oficials de l'exèrcit que actuaven com a jutges en els Tribunals de Fur Especial per decidir els qui eren jutjats en aquests tribunals.
Pel 30 d'abril de 1983, el Govern donava fe que el 80 % dels consignats havia quedat en llibertat, i s'explicaven, no obstant això, un total de 112 casos. Cap a juny de 1983 hi havia uns dos-cents presos en el Segon Cos de la Policia Nacional. Els tribunals es van mantenir durant tot el seu govern i no es va saber mai qui van ser els jutges en els Tribunals de Fur Especial.
Cop d'estat de 1983
El juny de 1983, el Departament de la Defensa dels Estats Units va rebre un missatge de la seva oficina d'intel·ligència a Guatemala, en el qual se li explicava que s'esperava un cop d'estat en contra de Ríos Montt, que podria ocórrer entre el 30 de juny -dia de l'Exèrcit- i el 2 d'agost -dia de la commemoració de l'aixecament dels cadets contra els liberacionistes-. Segons el comunicat nord-americà, el ministre de la Defensa, Mejía Víctores seria reemplaçat per un militar afí als alçats, qui després del derrocament de Ríos Montt convocaria a eleccions per formar una assemblea nacional constituent en un termini de seixanta dies després que ocorregués el cop. La nova assemblea constituent seria el congrés interí, en el que es convocaria a eleccions generals, que els nord-americans consideraven seria en qüestió de tres anys després del derrocament de Ríos Montt. Les raons per les quals Ríos Montt seria enderrocat van ser llistades en el comunicat nord-americà:
El general Ríos Montt era una figura pública molt popular que agradava a la premsa guatemalenca, però la gent s'havia desil·lusionat d'ell. Els seus últims missatges presidencials dominicals eren pràcticament sermons evangèlics en els quals deia la seva recordada frase «Vostè Papà, Vostè Mamà!» utilitzant nombroses variacions sobre el tema familiar, expressades amb creixent frenesí fins que acabaven els missatges. Hi havia més corrupció ara que la que hi havia hagut als governs anteriors. Una persona guatemalenca que actuava com a agent de la CIA va reportar que oficials del govern li demanaven fins al 20% en comissions per les compres que li feien. El mateix agent va informar que hi havia alts funcionaris del govern de Ríos Montt que havien esborrat la frase «República de Guatemala», en les ordres de compra del govern, i la van substituir per l'expressió «Nova Guatemala», que es referia als cristians evangèlics en el poder amb Ríos Montt i que molestaven en gran manera a la majoria catòlica del país.