Sansho Dayu és una pel·lícula de l'any 1954 dirigida per Kenji Mizoguchi i protagonitzada per Kinuyo Tanaka i Yoshiaki Hanayagi.Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. . Pàg. 131.
Argument El Japó al Període Heian. Enfrontat als jerarques militars, el governador Masauji Taira (Masao Shimizu) és destituït. Abans d'exiliar-se, diu al seu fill Zushiô (Yoshiaki Hanayagi) que sigui un home de bé. Temps després, acompanyada pels petits Zushiô i Anju (Kyôko Kagawa), la dama Tamaki (Kinuyo Tanaka) travessa la regió per a reunir-se amb el seu marit, l'antic governador. Però els viatgers són emboscats per uns bandits. Tamaki és portada a l'illa de Sado i els nens són venuts al cruel intendent Sanshô (Eitarô Shindô). Passen deu anys, Zushiô fuig i es dirigeix al palau de l'emperador, a Kyoto. Per no ésser torturada, Anju se submergeix al llac fins a ofegar-se.
Context històric i artístic A tall d'al·legat moral contra la intolerància, el fanatisme, l'esclavitud i el despotisme dels poderosos, aquesta és una pel·lícula certament notable. Bonica, commovedora i terrible en proporcions similars, es compta entre les obres culminants del cinema japonès clàssic. Basada en una llegenda popular que Ōgai Mori va recollir d'un llibre de l'any 1915, el film ubica la trama en el , a les acaballes de l'imperial i militaritzat Període Heian, si bé Kenji Mizoguchi es pren la llicència d'inserir-hi records personals d'infantesa i adolescència. Evoca així un episodi per a ell especialment colpidor: quan el seu autoritari i cobdiciós progenitor (fuster a la ciutat de Tòquio) va vendre's dues de les seues filles. Amb mirada asserenada i neta, Mizoguchi exposa les parts autobiogràfiques sense rancúnia ni planys, posant en boca del governador Taira la determinació de relacionar-se amb els semblants amb esperit indulgent i generós. Així, el cineasta suggereix un camí d'humilitat, harmonia i responsabilitat moral, ideari gens estrany per a ell, conegut practicant del budisme zen.
De la senzillesa i honestedat del film se n'extreuen lliçons benefactores. El missatge és ètic i s'abraça un sentit religiós, mentre que en la descripció del personatge de Sanshô hi ha intenció política: l'intendent és un autèntic tirà i és molt perniciós per a tota la comunitat. De forma fluida i plena de sensibilitat, Mizoguchi fa cinema en majúscules, contrastant lirisme amb violència, tendresa i crueltat, inseguretat amb autoafirmació i sentiments d'amor amb esglaiadora tragèdia. Cal destacar-hi l'esplèndida fotografia de Kazuo Miyagawa, portadora de la subtilitat, l'exquisidesa i la força emotiva expressada pel cineasta.
Frases cèlebres
Curiositats Kenji Mizoguchi volia enfocar inicialment la pel·lícula al voltant de Sanshô. No obstant això, el film va acabar amb la trista història de Zushiô i Anju com a idea central narrativa.Trivia - IMDb Aquesta pel·lícula fou molt elogiada al Japó i Occident pel seu treball de càmera, el qual fou planificat per Kazuo Miyagawa, ja que el director li va donar carta blanca per a capturar les imatges de la futura pel·lícula com ell volgués. És inclosa al llibre 1001 Movies You Must See Before You Die (1001 pel·lícules que cal veure abans de morir) editat per Steven Jay Schneider.
Premis 1954: Festival Internacional de Cinema de Venècia (Lleó de Plata al Millor Director)Filmaffinity
Referències
Bibliografia Andrew, Dudley i Cavanaugh, Carole, 2000. Sanshō dayū. British Film Institute. .
Enllaços externs The Criterion Collection Sansho the Bailiff: The Lessons of Sansho - Assaig de Mark Le Fanu Sansho the Bailiff - Assaig de Michael Sragow Pel·lícula sencera a YouTube
Categoria:Pel·lícules del 1954 Categoria:Pel·lícules del Japó en blanc i negre Categoria:Pel·lícules en japonès Categoria:Pel·lícules dramàtiques del Japó Categoria:Pel·lícules basades en relats curts Categoria:Pel·lícules dirigides per Kenji Mizoguchi Categoria:Pel·lícules en blanc i negre d'Àsia Categoria:Pel·lícules ambientades al Japó Categoria:Pel·lícules ambientades en el segle XI