miniatura|Strix aluco miniatura|Cant d'una femella El gamarús euroasiàtic Rev. 12 desembre 2022 o gamarús (pl. gamarussos),agaús al Tarragonès, pl. agaüsos dit també cabrotahttps://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=cabrota&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False/cabrer (cat. occ.), cabra fera (cat. occ.), gall carboner (Tarr.), bagaleu,Bagaleu en el DIEC; variants orals: begaleu, bagadeu, balagueu, bafadeu, i baladreu al Pallars https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=bagaleu&operEntrada=0 caro (val.), busarocahttps://dlc.iec.cat/Results?IdE=0002233&DecEntradaText=busaroca&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False (cat. sept.),amb les seves variants basaroca, bisaroca i bujaroca milocaper bé que aquest terme sol designar, gairebé pertot, el mussol pirenenc Aegolius funereus i òlibasi bé aquest mot sol designar, gairebé pertot el Tyto alba (Balears), cabeca (Ross.) o xibecamalgrat que aquest vocable sol designar, gairebé pertot el Smyrnium aluco (Balears) (Strix aluco) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes. Habita les zones boscoses d'Euràsia occidental. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Morfologia 20 cm de llargada

Subespècies Strix aluco aluco (, 1758).Animal Diversity Web Strix aluco biddulphi (Scully, 1881).Animal Diversity Web Strix aluco haermsi (Zarudni, 1911) Strix aluco ma (A. H. Clark, 1907).Animal Diversity Web Segons el Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.11, 2012) es tracta d'una subespècie dins Strix nivicolum.Els estrígids segons l'IOC Strix aluco mauritanica (Witherby, 1905).Animal Diversity Web Considerada pel Congrés Ornitològic Internacional (versió 10.1, 2020) una espècie de ple dret. Strix aluco nivicolum (Blyth, 1845). Considerada pel Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.11, 2012) una espècie de ple dret. Strix aluco sanctinicolai (Zarudni, 1905).Animal Diversity Web Strix aluco siberiae (Dementiev, 1933).Animal Diversity Web Strix aluco sylvatica (Shaw, 1809).Animal Diversity Web Strix aluco willkonskii (Menzbier, 1896).Animal Diversity Web Strix aluco yamadae (Yamashina, 1936).Animal Diversity Web Segons el Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.11, 2012) es tracta d'una subespècie dins Strix nivicolum.The Taxonomicon

Reproducció Diposita 2 o 4 ous en un arbre vell, però com que cada vegada és més difícil de trobar-ne té l'opció d'emprar nius d'esquirols o les cavitats dels murs. D'aquesta manera pot continuar criant en un bosc que s'ha cremat, perquè pot desplaçar-se a les penyes. Els ous s'han d'incubar durant 28-30 dies, i se n'encarrega la femella, mentre que el mascle alimenta els nounats, que volen al cap de 30-37 dies.

Alimentació Durant la nit és un magnífic caçador, que s'abat, preferentment, sobre rosegadors, encara que no refusa moixons, mol·luscs, cucs i insectes.Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 68.

Hàbitat És sedentari i viu als boscos del Principat de Catalunya i del País Valencià a qualsevol altura. No n'hi ha ni a la Depressió de l'Ebre, ni a l'Empordà ni a la Costa Daurada perquè no hi ha boscos. A les illes Balears només se n'ha ha trobat ocasionalment.

Distribució geogràfica Viu a Euràsia i l'Àfrica del Nord (Algèria, el Marroc i Tunísia).

Costums A la nit, el seu crit pot ésser molt corprenedor. Durant el dia és normal de veure'l adormit en una branca, enganxat al tronc.

Referències

Bibliografia Galeotti, P., 1994. Patterns of territory size and defence level in rural and urban Tawny Owl (Strix aluco) populations. Journal of Zoology, Londres, 234: 641-658. Henry, C., i Perthuis, A., 1986. Composition et structure du régime alimentaire de la Chouette hulotte (Strix aluco, L.) dans deux régions forestieres du centre de la France. Alauda, 54 (1): 49-65. López-Gordo, J. L., 1974. Sobre la alimentación del Cárabo (Strix aluco) en España Central. Ardeola, 19 (2): 429-437. Mañosa, S., 2001. Gamarús (Strix aluco). A: Martínez-Vilalta, A. (ed.): Anuari d'Ornitologia de Catalunya. 1998. p. 181-182. Barcelona: Grup Català d'Anellament. Nores, C., 1979-1980. Comparación del régimen alimentario de Strix aluco y Tyto alba en la costa oriental asturiana. Rev. Fac. Cienc. Univ. Oviedo (Ser. Biología), 20-21: 189-194. Villarán, A. i Medina, C. T., 1983. Alimentación del Cárabo (Strix aluco, L., 1758) en España. Alytes, 1: 291-306. Wendlandw, W., 1984. The influence of prey fluctuations on the breeding success of the Tawny Owl (Strix aluco). Ibis, 126: 284-295. Zuberogoitia, I. i Martínez, J. A., 2000. Methods for surveying Tawny Owl (Strix aluco) populations in large areas. Biota, 1: 137-146.

Enllaços externs

Informació del gamarús al Principat de Catalunya Àmplia informació sobre aquest ocell

eurasiàtic