La bahianita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom de l'estat de Bahia, la seva localitat tipus.
Característiques La bahianita és un òxid de fórmula química Al₅Sb₃O14(OH)₂. És l'únic mineral conegut purament antimonat d'alumini. Es troba estructuralment relacionada amb la simpsonita. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba com a còdols en forma de fesol desgastats per l'aigua, de fins a 10 centímetres, amb estructura policristal·lina o radial fibrosa; també en forma de cristalls. La seva duresa a l'escala de Mohs és 9. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bahianita pertany a «04.D - Òxids amb proporció metall:oxigen = 1:2 i similars, amb cations de mida mitjana i plans que comparteixen els costats dels octàedres» juntament amb la simpsonita.
Formació i jaciments Es troba en sots com còdols desgastat als rierols i com a concentrats residuals per sobre de roca volcànica erosionada. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cassiterita, cianita, diàspor, or, eskolaïta, quars, estaurolita i viridina. Va ser descoberta l'any 1978 al riu Pico das Almas, a Paramirim das Crioulas, Érico Cardoso (Bahia, Brasil).
Referències
Categoria:Minerals òxids Categoria:Minerals d'alumini Categoria:Minerals d'antimoni Categoria:Minerals descoberts a la Regió Nord-est