miniatura|Llançament del primer Falcon 9 full thrust, Falcon 9 Flight 20, transportant 11 satèl·lits Orbcomm a l'òrbita. La primera etapa va ser recuperada al LZ-1 de Cape Canaveral Air Force Station convertint-se en el primer aterratge amb èxit del Falcon 9. miniatura|Primera etapa d'un Falcon 9 Full Thrust sobre l'Autonomous spaceport drone ship (ASDS) Of Course I Still Love You. Falcon 9 full thrust—també conegut com a Falcon 9 v1.1 Full Thrust, i anteriorment com a Falcon 9 v1.2, Enhanced Falcon 9, Full-Performance Falcon 9, Upgraded Falcon 9, i Falcon 9 Upgrade—és la tercera versió del vehicle de llançament orbital Falcon 9 de SpaceX. Dissenyat el 2014–2015, va començar les operacions de llançament el desembre de 2015. Se n'han fet les variants conegudes com a Block 3, Block 4 i Block 5. A 16 de novembre de 2018, havia protagonitzat 43 llançaments.
El desembre de 2015, la versió full thrust (impuls complet) del Falcon 9 va ser el primer vehicle de llançament de trajectòria orbital que aconseguia que la primera etapa aterrés verticalment amb èxit permetent la seva posterior recuperació amb condicions intactes, després d'un extensiu programa de desenvolupament tecnològic entre 2013 i 2015. Alguns dels avenços tecnològics necessaris, com les potes d'aterratge, ja s'havien instal·lat a la versió 1.1 del Falcon 9, però en aquesta versió no es va aconseguir que aterressin sense problema. A partir de 2017, es van començar a reutilitzar primeres etapes per posar noves càrregues en òrbita.
El Falcon 9 full thrust és una millora substancial respecte a l'anterior coet Falcon 9 v1.1, que va volar en la seva última missió el gener 2016. Amb els motors de les primera i segona etapes millorats, el dipòsit de propulsor de la segona etapa més gran, i la densificació del propulsor, el vehicle pot transportar una càrrega substancial a l'òrbita geoestacionària i realitzar un aterratge propulsiu per a la seva recuperació posterior.
Disseny miniatura|Llançament d'un Falcon 9 Full Thrust el 4 de març de 2016. La primera etapa descartada és a la part inferior dreta. La segona etapa és a la part superior esquerra, amb les dues parts del carenat de la càrrega expulsades. Un objectiu principal del nou disseny era facilitar la reutilització dels impulsors per a tipus més diversos de missions, que incloguessin el lliurament de satèl·lits de comunicacions grossos a òrbita geosíncrona.
Com a les versions anteriors del Falcon 9, i la família Saturn del programa Apollo, la presència de múltiples motors a la primera etapa pot permetre completar la missió encara que algun dels motors falli a mig vol.
Modificacions respecte el Falcon 9 v1.1 La tercera versió del Falcon 9 es va desenvolupar entre 2014 i 2015 i va fer el seu primer vol el desembre de 2015. Es tracta d'una variant reutilitzable de la família Falcon 9, superant-ne les capacitats, on destaca la possibilitat de "fer aterrar la primera etapa per a missions GTO al vaixell autònom" El coet es va dissenyar utilitzant sistemes i tecnologia de programari que s'havia desenvolupat dins del programa de desenvolupament d'un sistema de llançament reutilitzable de SpaceX, una iniciativa privada de SpaceX per facilitar la reutilització ràpida de les primeres etapes –i, a llarg termini, les segones— dels vehicles de llançament de SpaceX. Es van provar tecnologies diferents a la plataforma Grasshopper, i també en alguns vols del Falcon 9 v1.1 on es feien intents de descens controlat.
El 2015, SpaceX va fer unes quantes modificacions al Falcon 9 v1.1 existent. El nou coet es va conèixer internament com a Falcon 9 Full Thrust, i també es coneixia com a Falcon 9 v1.2, Enhanced Falcon 9, Full-Performance Falcon 9, i Falcon 9 Upgrade.
Les modificacions en la versió superior inclouen: oxigen líquid refrigerat a i RP-1 refrigerat a per la densitat (permetent que s'emmagatzemi més combustible i oxidant en un volum de dipòsit donat, a més d'augmentar el flux de massa de propel·lent per les turbobombes augmentant-ne l'impuls) estructura millorada a la primera etapa dipòsits de propel·lent de la segona etapa més llargs unió entre trams més llarga i més forta, que conté la tovera del motor de la segona etapa, aletes en graella i els impulsors d'orientació impulsor central afegit per a la separació de les etapes evolució en el disseny de les aletes de graella Octaweb modificat potes d'aterratge millorades impuls del motor Merlin 1D augmentat fins a la variant de màxim impuls del Merlin 1D, aprofitant la major densitat dels propel·lents aconseguida amb la refrigeració addicional. impuls del Merlin 1D vacuum augmentat refrigerant els propel·lents. diferents iniciatives per fer petites reduccions de massa. El disseny modificat va guanyar 1.2 metres addicionals de llargada, arribant als 70 metres, incloent el carenat de la càrrega, tot guanyant un augment global de rendiment del 33 per cent. El nou motor de la primera etapa té una raó impuls-pes molt superior.
El coet de la primera etapa amb el màxim impuls podria arribar a una òrbita terrestre baixa directament sense segona etapa si no porta l'etapa superior i un satèl·lit pesant.
Les versions llançades el 2017 van portar un sistema de recuperació experimental per les meitats del carenat de la càrrega. El 30 de març de 2017, SpaceX va recuperar per primera vegada un carenat de la missió SES-10 gràcies que uns impulsors i un paracaigudes dirigible el van ajudar a planejar fins a caure suaument a l'aigua.
En el vol del 25 de juny de 2017, les aletes en graella d'alumini es van substituir per versions de titani, per millorar-ne el control i suportar millor la calor durant la reentrada atmosfèrica. Després de la inspecció posterior al vol, Elon Musk va anunciar que les noves aletes segurament no s'haurien de reparar entre vols.
Sistema de terminació de vol autònom SpaceX havia desenvolupat durant cert temps un sistema autònom alternatiu per destruir el coet i evitar que caigués en zones habitades en cas de problemes. Des de feia més de sis dècades, tots els llançaments dels Estats Units s'havien governat des de sistemes situats a la superfície. El nou sistema s'havia utilitzat en alguns vols de prova suborbitals de SpaceX amb aterratge vertical, i s'havia inclòs en alguns llançaments orbitals en paral·lel amb el tradicional, com a part del procés de validació perquè s'aprovés en vols operatius.
El febrer de 2017, el llançament del CRS-10 fou el primer operatiu que utilitzava el nou Sistema de Seguretat de Vol Autònom (Autonomous Flight Safety System o AFSS) "en qualsevol dels dos ports espacials gestionats per Comandament Espacial de la USAF, el de l'est (zona de Florida) i el de l'oest (zona de Califòrnia)". El següent vol de SpaceX, l'EchoStar 23 del març, fou l'últim llançament que utilitzava el sistema històric de radars terrestres, ordinadors de seguiment, i personal en búnquers de llançament que s'havia utilitzat durant més de 60 anys per a tots els llançaments de la zona est. Per a tots els llançaments futurs de SpaceX, AFSS ha substituït "els equips i personal de control de la missió amb base a la superfície per fonts de Cronometratge, Navegació i Posicionament situades a bord, i lògica de decisió. Els beneficis d'AFSS inclouen un augment de la seguretat pública, una disminució de la dependència en la infraestructura de la base, cost reduït, predictibilitat i disponibilitat del calendari millorades, flexibilitat operativa i flexibilitat de la finestra de llançament".
Block 4 El 2017, SpaceX va començar a volar amb canvis incrementals a la versió Falcon 9 Full Thrust version, anomenant-los "Block 4". Al principi, només es va modificar la segona etapa als estàndards Block 4, volant sobre una primera etapa "Block 3" durant tres missions: NROL-76 i Inmarsat-5 F4 el maig de 2017, i l'Intelsat 35e el juliol. El Block 4 es va descriure com a transició entre el Full Thrust v1.2 "Block 3" i el següent Falcon 9 Block 5. Inclou millores incrementals en la força del motor que s'acosten a l'impuls definitiu per al Block 5. El vol inaugural del disseny Block 4 complet (amb primera i segona etapes) fou la missió CRS-12 de la NASA el 14 d'agost de 2017.SpaceX Falcon 9 launches CRS-12 Dragon mission to the ISS NASA Spaceflight.com August 14, 2017
Block 5 miniatura|La variant Block 5 del Falcon 9 enlairant-se al Kennedy Space Center. El separador d'etapes negre sense pintar l'identifica i es pot veure a la foto. SpaceX va anunciar el 2017 que hi havia una altra sèrie de millores incrementals en desenvolupament, una versió Falcon 9 Block 5, que ara ha succeït el Block 4 que era de transició. Els canvis més importants entre Block 3 i Block 5 són un impuls més fort a tots els motors i millores a les potes d'aterratge. A més, una multitud de canvis petits permeten facilitar el procés de recuperació i reutilització dels coets de la primera etapa. L'objectiu principal de les modificacions és augmentar la velocitat de producció i l'eficiència de la reutilització. SpaceX té com a objectiu fer volar cada coet Block 5 deu vegades fent només inspeccions entre vol i vol, i fins a 100 vegades amb reparacions.
Els canvis en el disseny del Block 5 són motivats majoritàriament per millores que calen per al programa de Tripulació Comercial del Govern dels Estats Units i per requeriments de seguretat nacional. Consisteixen en augments del rendiment, millores en la fabricació, i "probablement una centena de canvis" per augmentar el marge per a clients exigents. L'abril de 2017, Elon Musk va dir que Block 5 incorporaria: Per augmentar la càrrega útil: 7–8% més impuls donant més potència als motors (de a per motor); un sistema de control de vol millorat per tenir un angle d'atac optimitzat durant la baixada, reduint els requeriments de combustible per l'aterratge. Per durada de la capacitat de reutilització: s'espera poder-lo llançar 10 vegades o més. un escut contra la calor reutilitzable que protegeix els motors i les canonades de la base del coet; aletes de graella de titani fos i mecanitzat més resistents a la temperatura; un revestiment de protecció tèrmica a la primera etapa per limitar el dany per escalfament durant la reentrada, que inclou una capa de protecció tèrmica negra a les potes d'aterratge, el reactor i la unió entre etapes; vàlvules redissenyades i requalificades per a nivells més alts i durada molt més llarga. redisseny dels recipients de pressió de compòsit per a heli, anomenats COPV 2.0, per evitar que l'oxigen es congeli dins de l'estructura del tancs que provocaria un trencament. Per una reutilització ràpida: reparació entre vols reduïda un joc de potes d'aterratge retractables per recuperació i enviament ràpids. L'estructura Octaweb està collada i no soldada, reduint el temps de fabricació.
El vol inaugural va llançar el satèl·lit Bangabandhu-1 l'11 de maig de 2018. Es preveu que el Block 5 porti astronautes per primera vegada el juny de 2019. NASA exigeix set vols abans de certificar el coet per a vol tripulat.
Especificacions del coet Les especificacions i característiques del Falcon 9 Full Thrust són les següents: