és un futbolista anglès que juga com a davanter centre al Manchester United FC. Format al planter del Manchester United FC, Rashford es va incorporar al club amb només set anys. Amb 18 anys va marcar dos gols tant en el seu debut amb el primer equip com en el debut europeu contra el FC Midtjylland a la Lliga Europa de la UEFA el febrer de 2016, i tres dies després en el seu debut a la Premier League contra l'Arsenal FC. També va marcar en el seu primer derbi de Manchester, així com en els seus debuts a l'EFL Cup i a la Lliga de Campions de la UEFA. Amb el Manchester United ha guanyat dues FA Cups, dues EFL Cups, la FA Community Shield i la Lliga Europa de la UEFA.
Rashford va marcar en el seu debut amb la selecció anglesa el maig de 2016 i va esdevenir el jugador anglès més jove en marcar en el seu primer partit amb la selecció absoluta. Des de llavors ha participat en dues Eurocopes: l'Eurocopa 2016, on va ser el jugador més jove del torneig, i l'Eurocopa 2020, on va disputar la final i Anglaterra va quedar subcampiona davant Itàlia. També ha representat Anglaterra a la Copa del Món de 2018 i la Copa del Món de 2022.
Rashford ha estat elogiat per utilitzar la seva plataforma per fer activisme polític i accions filantròpiques per impulsar el canvi social. Fa campanya contra el racisme, el sensellarisme i la fam infantil al Regne Unit. Ha estat reconegut per la seva tasca per diverses organitzacions, tant dins com fora de l'esport, i ha estat el protagonista d'un mural a Withington.
Primers anys Marcus Rashford va néixer el 31 d'octubre de 1997 a Manchester, i es va criar als barris de Fallowfield, Withington i Wythenshawe, a la mateixa ciutat.
És descendent de jamaicans per part de pare i de kittitians per part de mare: la seva àvia materna va néixer a l'illa caribenya de Saint Kitts, a les Antilles.
Rashford prové d'una família de classe treballadora; la seva mare, Melanie Maynard, és mare soltera i va fer diversos treballs per mantenir la família, arribant fins i tot a saltar-se àpats perquè els seus fills poguessin menjar.
Té quatre germans grans: dos germans, Dwaine Maynard i Dane Rashford, que han estat representants professionals seus, i dues germanes, Chantelle i Claire. És cosí del futbolista Lois Maynard, que juga com a migcampista al Radcliffe.
A la seva infantesa, era seguidor del Manchester United FC, l'equip local, tot i créixer en una família on hi havia també aficionats del rival ciutadà, el Manchester City FC.
Va estudiar a l'Ashton-on-Mersey School, situada a prop del centre d'entrenament de Carrington, on el club envia des de 1998 els jugadors del seu planter. Allà va estudiar un títol nacional de nivell 3 del Business and Technology Education Council (BTEC) en esport.
Carrera als clubs Etapa inicial Rashford va començar a jugar a futbol amb el Fletcher Moss Rangers quan tenia cinc anys, i va començar jugant com a porter, citant l'exporter del Manchester United Tim Howard com el seu ídol en aquesta posició.
El responsable del desenvolupament a l'acadèmia del Fletcher Moss, Dave Horrocks, recorda que Rashford estava “a un altre nivell” respecte a la resta de nens, i que va tenir un paper clau quan l'equip va guanyar un torneig davant de 15 cercapromeses de diversos clubs.
Va entrenar una setmana amb el Manchester City abans d'incorporar-se a l'acadèmia del Manchester United FC als set anys, tot i l'interès d'altres clubs com l'Everton FC i el Liverpool FC.
Ell mateix va reconèixer que els seus germans van tenir un paper decisiu en la seva elecció d'unir-se al United.
L'antic entrenador de joves del club, Paul McGuinness, va detectar aviat el seu potencial per la seva capacitat atlètica amb i sense pilota, tot i que sovint faltava a entrenaments per dificultats logístiques mentre la seva mare i germans treballaven. Més endavant va rebre ajuda dels entrenadors Dave Bushell, Eamon Mulvey i Tony Whelan, que van aconseguir conductors perquè pogués assistir als entrenaments.
Als 11 anys, va esdevenir el jugador més jove seleccionat pel programa escolar del club, normalment reservat per a nois de 12 anys o més. També va ser accelerat a entrenar amb jugadors més grans, com Paul Pogba, Jesse Lingard i Ravel Morrison, en sessions de cage football, cosa que va potenciar la seva tècnica.
L'any 2012, va formar part de l'equip sub-15 del Manchester United que va quedar segon al torneig Marveld. El 2014, The Guardian el va considerar el millor jove del Manchester United a la seva secció Next Generation, destacant que el seu estil “futbol total li dona una bona oportunitat d'arribar lluny”.
Amb 16 anys va entrenar per primer cop amb el primer equip sota les ordres de David Moyes, durant la temporada 2013–14 del Manchester United, i va descriure l'experiència com a “inestimable”.
Manchester United 2015–2016: Temporada del debut miniatura|Rashford escalfant amb el Manchester United FC el 2016
El 25 de febrer de 2016, Rashford va ser inclòs a la convocatòria de 18 jugadors per al partit de tornada dels setzens de final de la Lliga Europa de la UEFA contra el Midtjylland, a causa d'una crisi de lesions que afectava tretze jugadors. Després que Anthony Martial es lesionés durant l'escalfament, Rashford va ser escollit per debutar com a titular i va marcar dos gols a la segona part en una victòria per 5–1. Amb aquests gols, va esdevenir el golejador més jove del club en competició europea, superant el rècord de George Best, un rècord que més endavant seria superat per Mason Greenwood durant la temporada 2019–20.
Va debutar a la Premier League tres dies més tard, contra l'Arsenal FC, marcant també dos gols i donant una assistència en una victòria per 3–2, fet que el va convertir en el tercer golejador més jove del United a la Premier League, darrere de Federico Macheda i Danny Welbeck. Louis van Gaal va qualificar la seva actuació de "fantàstica", millor fins i tot que la del debut, però va demanar prudència als mitjans per no sobreexposar-lo, tot destacant la fortalesa del seu caràcter.
El 20 de març de 2016, va fer història en marcar l'únic gol del Derbi de Manchester, que va significar la primera victòria del United al camp del Manchester City FC des del 2012. Amb 18 anys i 141 dies, esdevenia el golejador més jove en un derbi de la Premier League, superant Wayne Rooney.
Durant el partit de repesca dels quarts de final de la FA Cup contra el West Ham United, el 13 d'abril, va marcar un gran gol amb una rosca en una victòria per 2–1, que va classificar el United per a les semifinals. Tres dies més tard, va marcar l'únic gol del partit contra l'Aston Villa FC, equip que seria descendit per primera vegada des del 1987.
El 21 de maig, va ser titular a la final de la FA Cup contra el Crystal Palace, que el United va guanyar per 2–1, obtenint el seu dotzè títol en aquesta competició i el primer trofeu de Rashford com a professional. Va acabar la temporada 2015–16 amb 8 gols en 18 partits, malgrat haver debutat al febrer, i va rebre el premi Jimmy Murphy Young Player of the Year. El 30 de maig, va renovar el seu contracte amb el club per quatre anys, amb un salari de 20.000 lliures setmanals i una opció d'ampliació per un any més.
2016–2017: Consolidació al primer equip i èxit europeu miniatura|upright|Rashford alineat amb el Manchester United el 2016
Per a la temporada 2016–17 del Manchester United FC, i consolidant-se com a part del primer equip, Rashford va rebre el dorsal 19 del nou entrenador, José Mourinho. L'arribada del veterà davanter Zlatan Ibrahimović va fer que sovint hagués de començar des de la banqueta, tot i que Ibrahimović va elogiar Rashford com un «talent enorme» i «el futur d'Anglaterra».
Rashford va marcar el seu primer gol de la temporada el 27 d'agost de 2016 contra l'Hull City AFC, al minut 92, després d'entrar per Juan Mata al minut 71. Va marcar tres gols més aquell setembre: el 18 en una derrota per 3–1 contra el Watford; el 21 en una victòria per 3–1 contra el Northampton Town FC a la tercera ronda de l'EFL Cup; i el 24 en el triomf per 4–1 contra el Leicester City FC. L'octubre següent, va quedar en segon lloc, darrere del portuguès Renato Sanches, en el premi Golden Boy al millor jugador europeu menor de 21 anys.
Tot i això, no va tornar a marcar fins al 7 de gener de 2017, quan va fer un doblet en quatre minuts a la FA Cup contra el Reading FC dirigit per Jaap Stam, en una victòria per 4–0.
Rashford va aconseguir el seu tercer títol el 26 de febrer de 2017, entrant com a substitut al minut 77 a la final de l'EFL Cup, on el Manchester United va guanyar 3–2 contra el Southampton FC. Va ser decisiu en una victòria per 2–0 contra el Chelsea FC el 16 d'abril, marcant el primer gol als set minuts a passada d'Ander Herrera. Quatre dies després, va marcar el gol decisiu contra el RSC Anderlecht al minut 107 del partit de tornada dels quarts de final de la Lliga Europa, que va acabar 2–1 (3–2 global). El 24 de maig, va ser titular a la final de la Lliga Europa contra l'AFC Ajax, que el Manchester United va guanyar 2–0, aconseguint així el seu primer títol europeu. A causa de la presència d'Ibrahimović, Rashford va jugar majoritàriament com a extrem. Tot i així, va ser el jugador del United amb més aparicions aquella temporada, amb 53 partits.
2017–2019: Estabilització sota Mourinho i irrupció amb Solskjær Durant la temporada 2017–18, Rashford va començar com a titular regular, marcant dos gols en una victòria per 4–0 contra el West Ham United FC el 13 d'agost i contribuint amb assistències i gols en les primeres jornades de lliga i Champions. Va marcar també contra equips com el Burton Albion a la Copa de la Lliga i el Benfica a la Champions League.
No obstant això, la seva producció ofensiva es va veure reduïda durant la segona part de la temporada, i va acabar amb 13 gols en 52 aparicions. El United va finalitzar segon a la Premier League i subcampió a la FA Cup, en què Rashford va sortir des de la banqueta en una derrota per 1–0 contra el Chelsea.
La temporada 2018–19 va començar amb Rashford amb menys protagonisme sota José Mourinho, però després del cessament del tècnic portuguès el desembre de 2018, l'arribada d'Ole Gunnar Solskjær com a entrenador interí va revitalitzar el seu paper. Solskjær va confiar en Rashford com a davanter centre, i ell va respondre marcant amb regularitat. Un dels seus moments més destacats va ser el penal decisiu que va transformar al minut 94 contra el Paris Saint-Germain als vuitens de final de la Champions League, classificant el United per als quarts amb un 1–3 a París (3–3 global amb més gols fora de casa).
Rashford va acabar la temporada amb 13 gols en totes les competicions i va renovar contracte amb el Manchester United el juliol de 2019 fins al 2023, amb opció d'un any més.
2019–2020: Temporada de consolidació i millor registre golejador