fou un personatge originari del Rosselló que havia professat a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, de la que havia arribat a ocupar el càrrec de comanador del Mas Déu, la casa mare del Rosselló.
El 15 de novembre de 1411 formà part de la delegació enviada a Sicília pel Parlament per conèixer la situació del conflicte entre Blanca I de Navarra i Bernat IV de Cabrera.
Fou elegit President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 31 de juliol de 1419 durant les Corts de Sant Cugat-Tortosa. Durant el seu mandat com a diputat pel braç eclesiàstic de la Generalitat, el rei Alfons el Magnànim inicia la reconquesta de Sardenya i Còrsega. La necessitat de nou finançament dels catalans, és aprofitada per les Corts per aconseguir drets d'exclusivitat sobre "oficis de jurisdicció", primacia absoluta dels Usatges de Barcelona i de la Constitució, encarregant a la Diputació del General el control de qualsevol extralimitació reial."15. Joan Desgarrigues, El president d'una Generalitat que vigilarà que el rei no s'extralimiti amb el país", Presència, 21 april 2013, blz 18. Gearchiveerd op 14 januari 2018. D'aquesta funció naixeria en 1481 la Constitució de l'Observança.
El 4 de maig de 1426, va sortir de Barcelona capitanejant dues naus de l'Orde amb destí a l'illa de Rodes.Salvador Cabré i Llobet, "Joan Desgarrigues, comanador del Masdéu (1419-1422)", in Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents, Barcelona, Edicions de la Gran Enciclopèdia CatalanaSolé i Sabaté, Josep Maria. Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents. deel I. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Fundació Enciclopèdia Catalana, 2003,
Referències
Bibliografia Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Enciclopèdia Catalana.
Categoria:Hospitalers catalans Categoria:Presidents de la Generalitat de Catalunya històrics Categoria:Religiosos catalans històrics Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Nobles catalans històrics Categoria:Nascuts al segle XIV Categoria:Morts al segle XV