El millor (títol original: The Natural) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Barry Levinson, estrenada l'any 1984. Adaptació de la novel·la homònima de Bernard Malamud, descriu l'univers del beisbol dels anys 1930 on un vell jugador prometedor vol recuperar el temps perdut. Ha estat doblada al català.
Rodada principalment a Buffalo, El millor va obtenir quatre nominacions als Oscars.
Argument Roy Hobbs, un jove jugador de beisbol prometedor en el llançament, veu el seu desig de fer una carrera professional aniquilat per un tret de revòlver. Com a conseqüència d'aquest drama, queda en convalescència a l'hospital durant dos anys. Una quinzena d'anys més tard, quan ja és a prop de l'edat de jubilació esportiva, és fitxat pel club professional dels New York Knights. Al final dels partits, demostra que és el millor.
Repartiment Robert Redford: Roy Hobbs Robert Duvall: Max Mercy Wilford Brimley: Pop Fisher Kim Basinger: Memo París Glenn Close: Iris Gaines Robert Prosky: el jutge Richard Farnsworth: Red Blow Darren McGavin: Gus Sands (no surt als crèdits equip complet del film a IMDb) Barbara Hershey: Harriet Bird Joe Don Baker: Big Bang John Finnegan: Sam Simpson Alan Fudge: Ed Hobbs Michael Madsen: Bartholomew « Bump » Bailey Jon Van Ness: John Olsen James Meyer: Dutch Schultz Mike Starr: Boone
Al voltant de la pel·lícula Inspiracions miniatura|Joe Jackson i l'escàndol dels Black Sox són una de les fonts d'inspiració de la història de la pel·lícula. El guió escrit per Roger Towne i Phil Dusenberry és una adaptació de la novel·la The Natural de Bernard Malamud, premiat amb el premi Pulitzer de la ficció l'any 1967 per la seva novel·la The Fixer. Lauréats des prix Pulitzer al lloc dels Premis Pulitzer. La història està inspirada en l'afer Eddie Waitkus, Mentionné a la page d'accueil du site consacré Eddie Waitkus un jugador de beisbol. The Shooter a l lloc dedicat a Eddie Waitkus. Roy Hobbs és igualment inspirat en un altre jugador: Joe Jackson. En efecte, el personatge principal de la pel·lícula s'acosta al Jutge per fer trampes en els partits en els que pren part, cosa que recorda l'escàndol dels Black Sox en el qual Joe Jackson va estar implicat. Anècdotes relacionades amb el film a IMDb.
Altres escenes estan inspirades per fets reals com aquella on Roy Hobbs fa saltar a trossos un rellotge després d'un home run. En efecte, Bama Rowell, llavors jugador dels Braves de Boston, va fer explotar el rellotge gegant d'Ebbets Field d'aquesta manera el 30 de maig de 1946.
Premis El Millor va rebre el premi a la millor pel·lícula estrangera als premis Hochi, el 1984. Llista dels premiats als Hochi Film Awards, el 1984 a IMDb. A més d'aquest premi, la pel·lícula ha estat nominada en diverses categories d'unes altres cerimònies, entre les quals quatre als Oscars l'any 1985. miniatura|Glenn Close, nominada per l'Oscar a la millor actriu secundària. 57e cerimònia de les Oscars: Base de dades oficial dels guanyadors i nominats al lloc de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences. Oscar a la millor actriu secundària: Glenn Close (recompensa assolida per Peggy Ashcroft pel seu paper en Passatge a l'Índia (A Passatge to India)) Oscar a la millor direcció artística: Mel Bourne, Angelo P. Graham i Bruce Weintraub (premi assolit per Patrizia von Brandenstein i Karel Cerný pel seu treball sobre Amadeus) Oscar a la millor fotografia: Caleb Deschanel (premi per Chris Menges pel seu treball sobre Els crits del silenci (The Killing Fields ) Oscar a la millor banda sonora: Randy Newman (premi per Maurice Jarre per la partitura de Passatge a l'Índia) Kim Basinger va ser nominada pel Globus d'Or a la millor actriu secundària (premi aconseguit per Peggy Ashcroft pel seu paper en Passatge a l'Índia). Llista dels premiats als Globus d'Or, el 1985 a IMDb. El Millor va ser nominat pel premi de la millor pel·lícula estrangera als Awards of the Japanese Academy (premi per Hi havia una vegada a Amèrica (Once upon a Time in America ). Llista dels premiats als Awards of the Japanese Academy, el 1985 a IMDb, . El Millor va ser nominat pel premi Artios de la millor Repartiment en una pel·lícula, lliurar per la Casting Society of America (premi per Amadeus). Llista dels premiats à cerimònia organitzada per la Casting Society of America, el 1985 a IMDb. Phil Dusenberry i Roger Towne van ser nominats pel Writers Guild of America Award a la millor adaptació, lliurat pel sindicat dels guionistes americans (recompensa assolida per Bruce Robinson pel guió de la Déchirure). Llista dels premiats à cerimònia organitzada per la Writers Guild of America, en 1985 a IMDb.
Música miniatura|Randy Newman durant un concert l'any 2008. La banda original va ser composta per Randy Newman (premiat, després, amb l'Oscar a la millor cançó original per Monstres i Cie), per qui era la quarta composició per una pel·lícula. Filmografia de Randy Newman en tant que compositor a IMDb. La partitura que ha compost és comparada a les d'Aaron Copland i és fins i tot descrita com « coplandesca » per la crítica especialitzada. « Aaron Copland - America’s composer » a Essortment. A més, la orquestració feta per Newman amb la utilització d'un leitmotiv és pròxim al que practicava Richard Wagner. « Movie Scores » a bassbone.com. El tema principal de la pel·lícula és tan ancorat en la ment dels americans que és encara utilitzat en altres pel·lícules de beisbol i sobretot en les escenes on els jugadors entren al terreny. Article sobre el film a Monsters & Critics, .
Referències
Categoria:Pel·lícules del 1984 doblades al català Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1984 Categoria:Pel·lícules dirigides per Barry Levinson Categoria:Pel·lícules dramàtiques dels Estats Units Categoria:Pel·lícules dramàtiques del 1984 Categoria:Pel·lícules ambientades a Nebraska Categoria:Pel·lícules amb música de Randy Newman