Pere I el Gran o Pere Alekséievitx Romànov (Moscou, 9 de juny de 1672 - Sant Petersburg, 8 de febrer de 1725; )Les dades amb la indicació CJ fan referència al calendari julià, vigent en aquell moment a Rússia. La resta de dades de l'article estan basades en el calendari gregorià. fou un tsar de Rússia (1682-1725). En rus és conegut com a Пётр I (Piotr I), Пётр Вели́кий (Piotr Veliki, és a dir Pere el Gran) o Пётр Алексе́евич Рома́нов (Piotr Alekséievitx Romànov).
Pertanyent a la dinastia Romànov, era fill del tsar Aleix Mikhàilovitx. És considerat un dels més destacats governants de la història de Rússia, on va regnar des del 7 de maig de 1682 fins a la seva mort. Va succeir el seu germanastre Teodor III i, entre 1682 i 1696, va governar juntament amb el seu feble i malaltís germà, Ivan V. Va dur a terme un procés d'«occidentalització» i expansió que va transformar la Rússia moscovita en un dels grans poders europeus.
Va integrar l'Església dins del poder polític i substituí el patriarcat per un procurador general; a la pràctica, va acabar unint l'Església, l'Estat i l'Imperi sota la seva figura autocràtica i s'autoanomenà «Emperador i pare de totes les Rússies».
Físicament presentava una figura impressionant (feia 2,04 metres d'alçada), d'esquena ampla i braços forts.
Pere el Gran és mundialment conegut pel fet d'haver fundat la ciutat de Sant Petersburg.
Primers anys i ascens al tron Pere era el fill del tsar Aleix de Rússia i de la seva segona esposa Natàlia Naríxkina. En néixer Pere I, només vivien dos dels nombrosos fills de la primera esposa d'Aleix, Teodor III i Ivan V. Era també net per via paterna del tsar Miquel I de Rússia, primer sobirà de la dinastia dels Romànov, i de l'aristòcrata Ievdoquia Stréixneva.
Quan el seu pare, el tsar Aleix, va morir el 1676, el va succeir el més gran dels fills supervivents, el seu germanastre Teodor. El regnat de Teodor va acabar sis anys després, quan va morir d'escorbut, i com que no tenia descendència es va generar una disputa pel tron. Ivan era oficialment el següent en la línia de successió. El regnat d'Ivan originà nombroses dificultats dinàstiques. D'una banda significà el conflicte entre les famílies de les dues esposes del tsar Aleix: els Miloslavski i els Narixkin. De l'altra, les contínues malalties d'Ivan feren que la Duma dels Boiars (un consell de nobles russos) escollís Pere, de tan sols deu anys, com a tsar de Rússia sota la regència de la seva mare, Natàlia Naríxkina. Aquest nomenament aixecà les ires dels Miloslavski i, així, la gran duquessa Sofia, una de les filles que havia tingut Aleix amb la seva primera esposa, liderà una revolta coneguda com la Rebel·lió dels Streltsí. El conflicte va segar la vida de diversos membres de la família de Pere i li arribà a causar un trauma considerable, tal com han afirmat alguns experts.
miniatura|esquerra|Arribada d'Ivan V i Pere I a la cerimònia de coronació d'aquest últim, segons una litografia d'Ilià Repin
L'aixecament va permetre a Sofia, del clan d'Ivan, i als seus aliats d'insistir que Pere i Ivan fossin proclamats tsars conjuntament, amb Ivan com el tsar més gran d'edat. Sofia actuaria de regent durant la minoria d'edat d'ells dos.Arouet: pàg. 58 Com a fet curiós, van haver de fer un forat a la part posterior del doble tron, a través del qual Sofia sentia Pere conversar amb els nobles i li passava informació per respondre a preguntes i problemes; aquest tron es pot veure al Museu del Kremlin de Moscou. Durant set anys Sofia va governar com una autòcrata.
Educació popular Van seguir uns anys en què no es va tenir cura de l'educació de Pere I, el qual va passar la infantesa divertint-se amb bandes de murris, lliurat a grollers llibertinatges; però, empès per la curiositat, freqüentà el barri dels estrangers de Moscou i allà va poder observar els progressos occidentals. Així va entrar en contacte amb comerciants europeus, amb els quals es va formar militarment i políticament.
Al barri alemany coneix l'oficial d'artilleria escocès Patrick Gordon i el militar suís Franz Lefort, que servien a l'exèrcit rus i amb qui va mantenir una gran amistat. Conscient que la seva vida estava amenaçada constantment, va formar una unitat de soldats lleials anomenats la guàrdia de Preobrajenski, nom del barri on residia amb sa mare.Arouet: pàg. 78
Fi de Sofia miniatura|Sofia Aleksèievna durant la seva reclusió al monestir de Novodévitxi, segons un quadre d'Ilià Repin Durant molt de temps els historiadors han presentat Sofia com una dona envejosa i maquiavèl·lica que hauria fet tot el que calgués per prendre el poder. El mateix Pere associava Sofia amb les fosques forces de l'oposició, oblidant que en els set anys de la seva regència ni Pere ni la seva mare van ser amenaçats ni van sofrir cap dany.
L'estiu de 1689 Pere va planejar arrabassar-li el poder a Sofia, la posició de la qual s'havia debilitat per culpa de dues campanyes fallides a Crimea. Quan se'n va assabentar, Sofia va començar a conspirar amb membres del cos dels Streltsí.Arouet: pàg. 71 Però Pere va ser avisat pels mateixos Streltsí i va fugir a mitjanit cap a l'impenetrable monestir de Troitski, on va anar atreient a poc a poc els seus partidaris i altres que pensaven que podria guanyar la lluita pel poder. De resultes d'això, Sofia fou deposada i obligada a recloure's en un convent, on es va veure forçada a deixar el seu nom i la seva posició com a membre de la família reial.
Pere I i Ivan V seguien actuant conjuntament com a tsars, si bé el poder era exercit per la seva mare, Natàlia Naríxkina, i no va ser fins a la seva mort, el 1694, que Pere va aconseguir la veritable independència. Formalment Ivan V encara era tsar igual que Pere, si bé no exercia com a tal. Pere es va convertir en l'únic dirigent arran de la mort d'Ivan l'any 1696.
Matrimoni La seva mare, d'altra banda, a fi de regularitzar la situació d'una manera més convencional, havia arreglat el seu matrimoni amb Eudòxia Lopukhinà el 1689. El matrimoni va ser un fracàs absolut i, deu anys més tard, Pere va obligar l'esposa a prendre els hàbits i amb això es va alliberar d'aquest primer enllaç.
Aspecte físic Pere va anar creixent fins a esdevenir quasi un gegant. Literalment, el seu cap i les espatlles sobresortien per damunt dels dels seus contemporanis russos i europeus. Tanmateix, la seva alçada era gairebé amb seguretat un defecte genètic, ja que no tenia les proporcions habituals d'un home d'aquesta alçada. Les seves mans i els peus eren molt petits i les espatlles, sorprenentment estretes per a la seva alçada. Igualment, el cap era massa petit per a aquell cos. A això s'afegien els seus notables tics facials i, d'acord amb les descripcions que ens n'han arribat, el fet que patia gairebé amb certesa episodis d'epilèpsia. Per tant, presentava la imatge d'un home molt gran, però no gaire saludable.
El duc de Saint-Simon, un cortesà que va conèixer a Pere a França el 1717, va escriure: Lee: pàg. 7
L'artista Valeri Serov ens va deixar una altra descripció de Pere:
Començament del seu regnat El seu interès per la navegació i la construcció de vaixells li va fer concloure que Rússia havia de millorar la seva posició marítima i va mirar de guanyar més sortides al mar. En aquell moment l'Imperi només tenia sortida cap al nord-est, a la mar Blanca, a través de la ciutat d'Arkhànguelsk, un port de la mar de Barentsz. Al nord-oest, la sortida natural cap a l'Europa septentrional a través de la mar Bàltica estava en aquells temps controlada per Suècia, mentre que la sortida a la Mediterrània, al sud, a través de la mar Negra, la dominava l'Imperi Otomà. També va fundar el 1701 l'Escola de Navegació de Moscou, dirigida per Leonti Magnitski, i el 1715 l'Acadèmia Naval de Sant Petersburg, per a millorar els coneixements tècnics dels marins imperials.
miniatura|Territoris adjudicats a la Xina en els tractats de Nértxinsk i Aigun. El Tractat de Nértxinsk, signat el 27 d'agost de 1689, va ser el primer subscrit per la Xina amb una potència europea i delimitava de forma oficial les fronteres entre l'imperi Qing i el Tsarat Rus i posava fi a una sèrie de conflictes entre les tropes xineses estacionades a Manxúria i diverses colònies russes com Albazino i Nértxinsk, poblades majoritàriament per cosacs russos i tunguss.
La campanya d'Azov miniatura|Estàtua dedicada a Pere el Gran a Taganrog Pere I decideix començar per controlar la mar Negra, però per això havia d'expulsar els tàtars de Crimea, que estaven al servei dels turcs. El primer objectiu del tsar va ser capturar les fortaleses otomanes d'Azov, prop del riu Don. L'estiu de 1695, Pere va organitzar les campanyes d'Azov per prendre les fortaleses. Des del 8 de juliol al 22 de setembre del 1695 intentà en va la captura d'Azov. El 22 de novembre, Pere va tornar a Moscou.Lee: pàg. 25 La seva primera expedició militar havia estat un fracàs, però a partir d'aquest desastre és quan comença el regnat de Pere «el Gran».
Immediatament després de la seva tornada, va enviar a Àustria i Prússia el major nombre de sapadors, miners, enginyers i fusters que va poder pagar. Pretengué crear una flota prou forta per vèncer la dels otomans fondejada a Azov. Més endavant, tot de soldats i obrers disponibles van ser traslladats als boscos del Don on, amb la seva fusta, treballant dia i nit, van construir desenes de vaixells de tota mena. El mateix Pere va viure entre els seus obrers, escarrassant-se esgotadorament amb tots, en una petita barraca de fusta de dues habitacions a Vorónej. A mitjan abril, es van avarar dos vaixells de guerra, vint-i-tres galeres, quatre canoners i nombroses embarcacions petites. El 3 de maig la «caravana marina» va salpar de Vorónej, amb el tsar com a comandant des de la galera Princípium, construïda per la seva pròpia mà. La nova flota de Rússia va evitar la sortida dels turcs d'Azov per mar i, el 18 de juliol de 1696, la fortalesa es va rendir.1911 Encyclopedia.(en anglès)
El 12 de setembre de 1698 Pere el Gran va fundar oficialment la primera base naval russa a Taganrog., pàg.761
Viatge a Europa Pere sabia que Rússia no podia enfrontar-se a l'Imperi Otomà tota sola. El 1697 va organitzar el viatge a Europa d'una gran delegació russa de més de 250 persones, anomenada la «Gran Ambaixada», per aconseguir l'ajuda dels monarques europeus en la lluita contra els turcs. Visità Anglaterra, Alemanya, els Països Baixos i Àustria. Va evitar França, aliada dels turcs.
Per passar desapercebut i poder aprendre els costums i coneixements occidentals, va viatjar d'incògnit sota el nom de Piotr Mikhàilovitx. Pere va aprendre molt sobre la cultura occidental. Estudià construcció naval a Deptford, Amsterdam i Zaandam, i artilleria a Königsberg.
Gràcies a la mediació de Nicolaes Witsen, alcalde d'Amsterdam, el tsar va tenir l'oportunitat d'agafar pràctica en una de les drassanes privades més grans del món, pertanyent a la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, durant un període de quatre mesos. En total, Pere va estar 18 mesos fora de Rússia.
Però les esperances de Pere es van esfondrar: Àustria desitjava mantenir la pau al front oriental mentre s'ocupava de les seves guerres a l'oest. A més, era el moment més inoportú, ja que els europeus, especialment Anglaterra i Àustria, es trobaven embrancats en la successió del rei Carles II, que acabaria portant a la Guerra de Successió Espanyola.
La «Gran Ambaixada» va fallar en la seva missió de crear una aliança contra els otomans, però durant la seva visita el tsar va conèixer molts treballadors qualificats, que va convèncer d'anar a Rússia a desenvolupar el seu projecte de gran imperi. En total, més de 900 tècnics molt qualificats de tota mena d'oficis van emprendre amb ell el viatge de tornada a terres russes; el més conegut de tots seria Cornelius Cruys, un vicealmirall que es va convertir en l'assessor més important del tsar en assumptes marítims. (en castellà)