Julia Louis-Dreyfus (Nova York, 13 de gener de 1961) és una actriu i còmica esatunidenca. Sovint descrita com una de les millors intèrprets de la història de la televisió,White, Brett (May 10, 2019). "'Veep' Cements Julia Louis-Dreyfus as One of the Greatest Performers in TV History." Decider. [Consulta: 19 gener 2025]. és àmpliament coneguda pels seus papers com a diversos personatges a Saturday Night Live (1982–1985), Elaine Benes a Seinfeld (1990–1998), Christine Campbell a The New Adventures of Old Christine (2006–2010) i Selina Meyer a Veep (2012–2019). La seva llista de reconeixements la converteix en una de les actrius més premiades de la història de la televisió nord-americana, i ha rebut més Premis Primetime Emmy i més Premis del Sindicat d'Actors de Cinema que qualsevol altre intèrpret.
Louis-Dreyfus va néixer a Nova York, filla del multimilionari francès Gérard Louis-Dreyfus, i va entrar a la comèdia com a intèrpret amb la Practical Theatre Company a Chicago. Això la va portar a ser elegida per a l'espectacle de sketch Saturday Night Live. El seu avenç va arribar el 1990 amb el seu debut a l'inici d'una sèrie de nou temporades a Seinfeld, que es va convertir en una de les sitcoms de més èxit crític i comercial. A més dels papers principals a The New Adventures of Old Christine i Veep, ha fet aparicions com a convidada en programes com Arrested Development, Curb Your Enthusiasm i 30 Rock. Al cinema, Louis-Dreyfus ha tingut papers secundaris en la pel·lícula de Woody Allen Hannah i les seves germanes (1986) i Desmuntant Harry (1997), Soul Man (1986), National Lampoon's Christmas Vacation (1989) i You People i papers principals a Enough Said (2013), Downhill (2020), You Hurt My Feelings (2023), i Tuesday (2023). Des de 2021, ha interpretat la comtessa Valentina Allegra de Fontaine al Marvel Cinematic Universe en tres pel·lícules i una minisèrie de Disney+.
Louis-Dreyfus ha rebut 11 premis Primetime Emmy (vuit d'actuació i tres de producció), a més de nou Screen Actors Guild Awards i un Premi Globus d'Or. Va rebre una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood el 2010 i va ser inclosa al Television Hall of Fame el 2014. Va ser nomenada com una de les 100 persones més influents del món per la revista Time el 2016. També ha rebut nombrosos honors, inclòs el Premi Mark Twain d'humor americà a 2018 i la Medalla Nacional de les Arts el 2021.
Carrera 1982-1989: inicis teatrals i Saturday Night Live Si bé Julia va néixer a Nova York, va créixer a Washington, D.C.. Va començar actuant en obres teatrals de la seva escola, Holton-Arms. Un cop que es va decidir a emprendre una carrera en actuació, a la Northwestern University of Chicago va esdevenir l'única dona de la Practical Theater Company, un grup creat per l'escriptor i actor Brad Hall, amb qui es casaria posteriorment. El seu interès en l'actuació i el seu talent innat la va portar a formar part del grup Second City, de significativa importància en l'àrea de Chicago portant a la fama a artistes com John Belushi, Gilda Radner i Bill Murray.
El 1982, quan encara era estudiant universitària i formava part tant de Practical Theater Company i Second City, Julia i Hall es van convertir en part de l'elenc de Saturday Night Live, que es trobava en un moment complicat pels mesuraments de l'audiència. Louis-Dreyfus es va convertir en el membre femení més jove de la història del programa en aquell moment, i va estar tres anys destacant-se per les seves imitacions de Liza Minnelli i Linda Ronstadt i també com una curiosa presentadora en una escena regular anomenat “The Julia Show”. Va ser durant el seu tercer i últim any a SNL que va conèixer l'escriptor Larry David durant el seu únic any al programa. David posteriorment seria un dels creadors de Seinfeld.
Després de Saturday Night Live Louis-Dreyfus va aparèixer en diverses pel·lícules, com ara Hannah i les seves germanes (1986) de Woody Allen, Soul Man (1986) i National Lampoon's Christmas Vacation (1989), en què va protagonitzar al costat de l'antic alumne de SNL Chevy Chase. El 1986 va ser part de l'elenc de la pel·lícula de terror classe B "Troll" en on fa un petit paper, amb una escena de mig nu. El 1987 es va casar amb Hall en Los Angeles.
El 1987, Louis-Dreyfus va aparèixer a la sèrie pilot de la NBC The Art of Being Nick, un spin-off previst de Family Ties protagonitzat per Scott Valentine. Quan el pilot no va arribar a la sèrie, Louis-Dreyfus va ser retingut pel productor Gary David Goldberg per a un paper a la seva nova sitcom Day by Day, com la veïna sarcàstica i materialista, Eileen Swift. Estrenada a principis de 1988, Day by Day es va emetre durant dues temporades a NBC abans de ser cancel·lada.
1989-1998: Seinfeld El 1989 va ser convidada a unir-se a l'elenc de Seinfeld. De fet el seu paper va ser creat després que la NBC establís que havia d'haver-hi un personatge femení. El personatge es va dir Elaine Marie Benes. Va interpretar el paper durant nou temporades, apareixent en tots els episodis menys tres, incloent el pilot, "The Seinfeld Chronicles", previ a la inclusió del seu personatge. Louis-Dreyfus va guanyar el paper davant d'altres actrius que també van gaudir d'un èxit televisiu, incloses Patricia Heaton i Megan Mullally.
miniatura|esquerra|Julia Louis-Dreyfus en els premis Emmy 1994. miniatura|L'actriu als premis Emmy 1995, per Seinfeld. Louis-Dreyfus va obtenir elogis de la crítica per la seva actuació a la sèrie, i va ser una guanyadora i nominada habitual en programes de premis de televisió durant la dècada de 1990. La seva actuació li va valdre dues nominacions als Premis Globus d'Or, guanyant una vegada el 1994, nou nominacions al Premi del Sindicat d'Actors de Cinema, guanyant-ne una el 1995 i dues tant el 1997 com el 1998, i set Premis American Comedy, guanyant cinc vegades el 1993, 1994, 1995, 1997 i 1998. El 1996, va guanyar el Primetime Emmy Award a la millor actriu secundària en una sèrie de comèdia, un premi al qual va ser nominada en set ocasions de 1992 a 1998. Després de rebre el premi, Louis-Dreyfus va dir que la victòria va ser "xocant", i que després d'estar en les dues posicions, era "molt millor guanyar que perdre".Bio Celebrity Central/Top 25 Celebs, People
El 1998, Jerry Seinfeld va decidir acabar la sèrie després de nou temporades. El final de la sèrie es va emetre el 14 de maig i va ser un dels esdeveniments televisius més vists de la història, amb més de 76 milions d'espectadors. Durant el seu temps a Seinfeld, va aparèixer en diverses pel·lícules, incloses les pel·lícules de comèdia Un bon embolic (1997), al costat de Robin Williams i Billy Crystal, i Desmuntant Harry de Woody Allen (1997).
1999-2004: després de Seinfeld Després de diversos anys lluny de la televisió, Louis-Dreyfus va començar una nova comèdia de situació amb una sola càmera, Watching Ellie, que es va estrenar a la NBC el febrer de 2002. La sèrie va ser creada pel seu marit Brad Hall i va protagonitzar Steve Carell i la mitja germana de Louis-Dreyfus Lauren Bowles. La premissa inicial de la sèrie era presentar als espectadors una "part de la vida" dels esdeveniments i esdeveniments de la vida d'Ellie Riggs, una cantant de jazz del sud de Califòrnia. La primera temporada va incloure un compte enrere de 22 minuts generat digitalment a la cantonada inferior esquerra de la pantalla, que molts crítics van criticar, afirmant que era inútil i "no feia res pel programa". En conjunt, el programa va rebre crítiques diverses, però va debutar amb força amb més de 16 milions d'espectadors sintonitzant-se per a l'estrena de la sèrie i va mantenir una audiència mitjana d'uns 10 milions d'espectadors per setmana.
Quan la sèrie va tornar per a una segona temporada a la primavera de 2003, va patir un descens de l'audiència, amb una mitjana d'uns vuit milions d'espectadors per setmana. L'espectacle havia experimentat un canvi estilístic dràstic entre la producció de les dues temporades. La primera temporada es va rodar en format d'una sola càmera, però la segona temporada es va presentar com una sèrie de sitcom multicàmera tradicional filmada davant d'un públic d'estudi en directe."TV Review: NBC's retooled 'Ellie' vastly more watchable" April 14, 2003, Post Gazette Amb una audiència cada vegada menor la sèrie va ser cancel·lada per NBC el maig de 2003.
Després de la cancel·lació de la NBC de Watching Ellie, els mitjans de comunicació van començar a fer circular rumors sobre l'anomenada "maledicció de Seinfeld", que afirmava que cap dels antics actors de Seinfeld podria tornar a tenir èxit a la indústria de la televisió. Louis-Dreyfus va descartar el rumor com «una cosa inventada pels mitjans de comunicació», mentre que el cocreador de Seinfeld, Larry David, va afirmar que la maledicció era «completament idiota». Louis-Dreyfus estava interessat en el paper de Susan Mayer a Desperate Housewives, el paper que finalment va ser per a Teri Hatcher."Desperate Networks is a must-read for TV fans" May 4, 2006, The Huffington Post En canvi, Louis-Dreyfus va fer un paper de convidada recurrent com a Maggie Lizer, la fiscal enganyosa i interès amorós de Michael Bluth a la comèdia guanyadora d'un Emmy Arrested Development, del 2004 al 2005.
2005-2009: The New Adventures of Old Christine miniatura|upright=0.8|Louis-Dreyfus representa el seu paper de TNAOC al Museum of Television & Radio l'abril de 2007 El 2005, Louis-Dreyfus va ser elegida per al paper principal d'una nova comèdia de situació de la CBS, The New Adventures of Old Christine. La sèrie i el seu concepte van ser creats per l'escriptor i el productor de Will & Grace, Kari Lizer. La sèrie explicava la història de Christine Campbell, una mare soltera que aconsegueix mantenir una relació fantàstica amb el seu exmarit mentre dirigeix un gimnàs femení. La sèrie es va estrenar a la CBS el març de 2006 amb una audiència de 15 milions i va ser inicialment líder d'audiència per a la cadena.
Louis-Dreyfus va rebre una considerable aclamació de la crítica per la seva actuació al programa, amb Brian Lowry de Variety afirmant que Louis-Dreyfus va trencar l'anomenada maledicció de "Seinfeld". Alessandra Stanley de The New York Times va afirmar que l'actuació de Louis-Dreyfus a la sèrie va demostrar que és «una de les dones més divertides de la televisió».
2011-2019