Theresa Mary May (cognom de soltera Brasier; Eastbourne, Anglaterra, 1 d'octubre de 1956) és una política britànica, membre del Partit Conservador, primera ministra del Regne Unit fins a la seva dimissió el 24 de juny de 2019. Anteriorment havia sigut ministra de l'Interior.
May va ser elegida per primera vegada com a membre del Parlament el 1997 per la circumscripció de Maidenhead. Va arribar a ser nomenada presidenta del Partit Conservador i va ser jurat del Molt Honorable Consell Privat de La seva Majestat el 2002.
Va exercir diversos càrrecs en els gabinets en l'ombra de Iain Duncan Smith, Michael Howard i David Cameron, inclòs el de ser líder en l'ombra de la Cambra dels comuns i Secretària en l'ombra d'Estat per al treball i les pensions.
Quan David Cameron va esdevenir primer ministre al maig de 2010, May va ser nomenada ministra de l'interior i ministra de la dona i la igualtat; (va delegar l'últim càrrec el 2012 en Maria Miller). A la fi de juny de 2016, després que Cameron anunciés que renunciaria al càrrec de primer ministre abans d'octubre de 2016, May va anunciar la seva candidatura per succeir-lo, partint com a favorita. Posteriorment, després de la renúncia d'Andrea Leadsom a la seva candidatura com a líder del partit Conservador, Theresa May va quedar com a única candidata, i s'anuncià que seria nomenada Primera Ministra el 13 de juliol de 2016.
Primers anys de vida, educació i carrera miniatura|esquerra|Universitat Sant Hugh, Oxford Nascuda l'1 d'octubre de 1956 a Eastbourne, Sussex, May és la filla del reverend Hubert Brasier, un clergue anglicà i Zaidee (de soltera Barnes) Brasier.
May va ser educada a les escoles primàries i de gramàtica en el sector estatal, així com un curt període en una escola catòlica independent. Al principi ella va assistir a l'escola primària Heythrop, a Oxfordshire, seguit de l'escola convent de Santa Juliana per a dones, una escola independent catòlica Romana a Begbroke, que es va tancar el 1984. A l'edat de 13 anys, es va guanyar un lloc a l'antiga escola secundària femenina de Holton Park, a Wheatley, Oxfordshire. El 1971, l'escola va ser abolida i es va convertir en la seu de la nova escola Wheatley Park School durant el seu temps com a alumna. May llavors va anar a la Universitat d'Oxford, on va estudiar Geografia a la universitat de Sant Hugh, on es va graduar amb un BA (Hons) el 1977."Oxford University class list."
Entre 1977 i 1983 May va treballar al Banc d'Anglaterra, i de 1985 a 1997 com a consultora financera i assessora en assumptes internacionals en l'Associació de Serveis de compensació de pagaments. Va servir com a regidora de la ciutat de Londres de Merton 1986-1994, on va ser presidenta d'educació (1988-1990) i diputada capdavantera del Grup i portaveu d'habitatge (1992-1994). En les eleccions generals de 1992 May va intentar sense èxit aconseguir un escó al parlament per North West Durham i posteriorment, després de la mort del membre del partit laborista del parlament per Barking Jo Richardson, intentà guanyar-ne l'escó, encara que tampoc el va aconseguir. En les eleccions generals de 1997 May va aconseguir un escó al parlament com a membre del partit conservador per Maidenhead.
Membre del Parlament Una vegada dins del Parlament, May va esdevenir un membre de l'equip de l'oposició frontal de William Hague, com a portaveu en l'ombra per a escoles, persones amb discapacitat i les dones (1998-juny de 1999). Ella va esdevenir la primera dels diputats de 1997 a entrar en el gabinet de l'ombra, quan en 1999 va ser nomenada la secretària en l'ombra d'educació i ocupació. Després de les eleccions de 2001 el nou líder conservador Iain Duncan Smith la va mantenir en el gabinet en l'ombra, aquest canvi en la cartera de transport.
May va ser nomenada la primera dona presidenta del Partit Conservador al juliol de 2002. Durant el seu discurs en la conferència del Partit Conservador el 2002 en explicar per què, en la seva opinió, el seu partit ha de canviar, que va encunyar la frase que els conservadors van ser llavors percebut com el «Nasty Party» («partit desagradable»). el 2003, ella va ser jurat del Consell Privat, i nomenada secretària en l'ombra d'Estat de transport, després de l'elecció de Michael Howard com el líder del Partit Conservador i capdavanter de l'oposició al novembre d'aquest any. El juny de 2004 va ser traslladada a la nova posició com a secretària en l'ombra d'Estat de Família. Després de les eleccions de 2005 la cartera de May es va ampliar i va esdevenir secretària en l'ombra d'Estat de cultura, mitjans i Esport sense deixar de ser secretària en l'ombra d'Estat de Família. David Cameron la va nomenar líder en l'ombra de la Cambra dels comuns al desembre de 2005 després de la seva adhesió a la dirigencia. El gener de 2009 May es va fer secretària en l'ombra d'Estat de treball i pensions.
El 6 de maig de 2010, May va ser reelegida diputada per Maidenhead amb una majoria creixent de 16,769, el 60 % dels vots. Això va seguir a un intent fallit anterior de llevar-li el lloc a ella el 2005 com un dels principals objectius de «decapitació d'estratègia» dels demòcrates liberals.
Ministra de l'Interior miniatura|esquerra|May amb el primer ministre del Regne Unit David Cameron El 12 de maig de 2010, Theresa May, va ser nomenada Ministra de l'Interior i Ministra de la Dona i la Igualtat pel primer ministre, David Cameron, com a part del seu primer gabinet, convertint-se en la quarta dona a ocupar un dels grans càrrecs d'Estat del Regne Unit, després de (per ordre d'antiguitat) Margaret Thatcher (primera ministre), Margaret Beckett (ministra de Relacions Exteriors) i Jacqui Smith (Ministra de l'interior). Com a ministra de l'interior, May també és membre del Consell Nacional de Seguretat (Regne Unit). El debut de May com a Ministra de l'Interior va estar implicat bàsicament en diverses de les mesures anteriors del govern de laborista sobre la recopilació de dades i la vigilància a Anglaterra i Gal·les. Per mitjà d'un projecte de llei que va esdevenir la llei de documents d'identitat de 2010, es va produir l'abolició de documents nacionals d'identitat del govern laborista i l'esquema de base de dades i també va reformar la normativa sobre la conservació de mostres d'ADN de sospitosos i controls en l'ús de càmeres de CCTV. el 20 de maig de 2010, May va anunciar l'ajornament de la deportació als EE.UU. del presumpte pirata informàtic Gary McKinnon. També va suspendre el sistema de registre per als cuidadors dels nens i les persones vulnerables. El 4 d'agost 2010 es va informar que May va rebutjar el règim de l'anterior Govern laborista que va proposar «seguir ordres» per protegir a les dones contra la violència domèstica prohibint als abusadores apropar-se a la casa de la víctima. A això li va seguir el 6 d'agost de 2010 pel tancament de la base de dades del Govern anterior «ContactPoint» d'11 milions de nens menors de 18 anys dissenyat per protegir els nens en el deixant de l'escàndol d'abús infantil de Victoria Climbié.
El 2 de juny de 2010, May va enfrontar el seu primer incident greu de seguretat nacional com a ministra de l'interior amb els tirotejos en Cumbria. May va realitzar el seu primer discurs en la Cambra dels comuns com a ministra de l'interior en un comunicat sobre l'incident, després de visitar a les víctimes amb el primer ministre. També al juny de 2010, May va prohibir que l'indi predicador musulmà Zakir Naik entrés en el Regne Unit, dos funcionaris del ministeri de l'interior que estaven en desacord amb la política del Govern d'excloure Zakir Naik de Gran Bretanya van ser suspesos de les seves funcions. A la fi de juny de 2010, May va anunciar plans per a una tapa temporal sobre visats del Regne Unit per als immigrants no comunitaris. El moviment va expressar la seva preocupació per l'impacte en l'economia del Regne Unit. En la seva intervenció en la conferència d'Associació de Caps de Policia (ACPO) el 29 de juny de 2010, May va anunciar retallades radicals al pressupost del ministeri de l'interior, que podrien donar lloc a una reducció en el nombre de la policia. El juliol de 2010, es va informar que May havia mantingut correspondència amb Kate i Gerry McCann, els pares de la nena desapareguda Madeleine McCann. L'agost de 2010, May va assistir a una reunió privada amb el senyor i la senyora McCann per discutir el seu cas.
El juliol de 2010, May es va presentar a la Cambra dels comuns amb propostes per a una revisió fonamental de la seguretat i la lluita contra el terrorisme legislació anterior del Govern laborista, com «parar i registrar» poders, i la seva intenció de revisar el límit de 28 dies en la detenció de sospitosos de terrorisme sense càrrecs. A mitjan juliol de 2010, May va supervisar un segon incident armat major al nord d'Anglaterra amb una operació policial d'una setmana sense èxit per capturar i detenir a Raoul Moat, exconvicte que va disparar a tres persones, matant a un. El sospitós després es va pegar un tir. Durant l'incident, Moat va rebre un tret amb una pistola elèctrica a llarga distància. Més tard es va saber que l'empresa de subministrament de l'arma d'electrochoque, Pro-Tect, havia incomplert la seva llicència mitjançant el subministrament a la policia directament amb l'arma. La seva llicència va ser revocada pel ministeri de l'interior després del tiroteig de Moat. L'1 d'octubre de 2010, la BBC va informar que el director de la companyia, Peter Boatman, pel que sembla s'havia suïcidat per l'incident.
L'agost de 2010, May va prohibir a la Lliga de Defensa Anglesa la celebració d'una marxa en Bradford, West Yorkshire, el 28 d'agost. La Lliga de Defensa Anglesa va protestar en contra de la prohibició, al·legant que planejaven una «manifestació pacífica». Al voltant de les 2 de la tarda del dia de la prohibició, es van registrar violents disturbis en Bradford entre els membres del EDL i els seus oponents, demanant la intervenció de la policia antidisturbis.
A principis de setembre de 2010, les denúncies ressorgeixen pel que fa a l'escàndol d'escoltes telefòniques en relació amb el qual els periodistes de periòdics sensacionalistes havien estat empresonats el 2009 per interceptar els missatges de telefonia mòbil de les principals figures públiques. Es tractava d'una periodista emprada pel News of the World de l'editor Andy Coulson, que més tard s'havia convertit en director de comunicacions del primer ministre David Cameron. (Coulson va ser absolt de qualsevol paper en els incidents micròfons ocults durant una recerca en la Cambra dels comuns el 2009.) El candidat a líder del Partit Laborista Ed Balls va demanar a la ministra de l'interior fer una declaració davant la Càmera sobre l'assumpte. El 5 de setembre, May va dir a la BBC que hi havia «motius per a una recerca pública». La Policia Metropolitana va dir que podria considerar tornar a examinar l'evidència sobre els al·legats. El 6 de setembre de 2010, May va enfrontar preguntes parlamentàries sobre les al·legacions després d'una intervenció del President de la Cambra dels comuns.
El 9 de desembre de 2010, arran de les manifestacions estudiantils violentes al centre de Londres en contra dels augments a les taxes de matrícula d'educació superior, May va elogiar l'actuació de la policia en el control de les manifestacions, però va ser descrita pel Daily Telegraph com «sota una creixent pressió política» a causa del seu maneig de les protestes.