Salah al-Din al-Bitar o Salah Eddine Bitar (), conegut generalment només com Salah Bitar (Damasc, 1912-21 de juliol de 1980), fou un polític sirià, cofundador del Partit Baas amb Michel Aflaq a principis de la dècada dels 1940. Com a estudiants a París, a principis de la dècada dels 1930, els dos van formular una doctrina que combinava aspectes de nacionalisme i socialisme. Bitar més tard va servir com a primer ministre en diversos govern baasistes a Síria, però es va allunyar dels partit en esdevenir més radical. El 1966 va fugir del país, va viure principalment a Europa i va ser políticament actiu fins que va ser assassinat l'any 1980.
Els primers anys Segons l'historiador Hanna Batatu, Bitar va néixer a l'àrea de Midan, a Damasc, el 1912; era el fill d'un raonablement situat comerciant de gra sunnita musulmà. La seva família era religiosa i molts dels seus últims avantpassats havien estat ulama i predicadors a les mesquites de la comarca. Bitar va créixer en una família conservadora i va assistir a una escola elemental musulmana abans de rebre la seva educació secundària a la famosa casa anomenada Maktab Anbar. Va ser exposat a les vicissituds polítiques de l'època, ja que el Midan va tenir un paper destacat en la Gran Revolució Siriana de 1925 contra França, aleshores el poder mandatari a Síria. El districte va ser fortament bombardejat amb una considerable pèrdua de vides i de danys físics.
Bitar va viatjar a França el 1929 a estudiar a la Sorbona. Allà va conèixer Michel Aflaq, també el fill d'un gra comerciant del Midan però d'una família cristiana ortodoxa. Tots dos estaven interessats en els moviments polítics i intel·lectuals de l'època, i van començar a aplicar idees nacionalistes i marxistes a la situació de la seva pàtria. Bitar va tornar a Síria el 1934, i va agafar una feina com a professor de física i matemàtiques a la Tajhiz al-Ula, on Aflaq ja era un mestre.
Polític del Baas Principis de l'activitat política Durant els següents dos anys, Bitar, Aflaq i altres associats van editat una revista titulada al-Talia (la Vanguardia). Segons Batatu, en aquesta publicació es mostrava més preocupació per les qüestions socials que pels problemes nacionals. El posicionament polític de Bitar i Aflaq estava més a prop del Partit Comunista Sirià que de qualsevol dels altres grups polítics a Damasc. Però es van desencantar amb els comunistes el 1936, després que el Front Popular va arribar al poder a França. Tot i que el Partit Comunista Francès va passar a ser part del govern, l'aproximació de França a les seves colònies amb prou feines va canviar. Bitar i Aflaq estaven descontents amb la posició del partit comunista a Síria en aquestes circumstàncies.
El 1939, Aflaq i Bitar va començar a atreure un petit nombre de seguidors que eren estudiants, i el 1941 van emetre fullets agitant contra el domini francès, amb el títol d'al-ihyaa' al-'arabi"La Resurrecció dels Àrabs". El seu primer ús del nom al-ba'ath al-'arabique té el mateix significatva arribar algun temps més tard; ja havia estat adoptada per Zaki al-Arsuziun nacionalista activista de la província d'Iskandarun al nord-oest de Síria, que havia arribat a Damasc en el decurs de l'annexió de la zona a Turquia.
El 24 d'octubre de 1942 tant Bitar com Aflaqvan renunciar als seus llocs docents per assumir la tasca política a temps complet. A poc a poc van guanyar seguidors, i el 1945 es va elegir el primer Buró del Baas (Moviment Àrab Baath) que es va formar, incloent-hi als dos homes. L'any següent, l'organització va guanyar molts nous membres quan la majoria dels antics partidaris de Arsuzi, liderats per Wahib al-Ghanim, van adherir-s'hi.
El lideratge del Partit Baas En 1947, durant el primer congrés del partit celebrat a Damasc; Bitar va ser elegit secretari general. Aflaq va prendre la posició preeminent de 'enmig, de vegades traduït com "degà"; això li va fer efectiva a líder del partit amb escombrar competències dins l'organització, amb la constitució, aprovada en el congrés. En 1952 Síria militar del dictador Adib al-Shishakli va prohibir tots els partits polítics. Bitar i Aflaq es va refugiar en la veïna Líban, on van entrar en contacte amb Akram al-Hawraniun experimentat polític que havia creat recentment l' Àrab Socialista del Partit i va tenir un considerable següents entre la pagesia de la Hama comarca, al centre de Síria i un valuós bagatge en el cap militar de corps. Els tres polítics van acordar fusionar els seus partits i co-operat en el derrocament de Shishakli en 1954, després que un congrés ratifica la fusió de les dues parts en Àrab Socialista Ba'ath Partit. La normativa i la constitució de Bitar i Aflaq del partit van ser adoptats sense canvis. Tots tres van ser elegits per al partit del nou Ordre Nacional, juntament amb un seguidor del Hawrani.
El poder polític: 1954-1958 Després del derrocament de Shishakli, Síria va celebrar les seves primeres eleccions democràtiques a cinc anys. Bitar va ser elegit diputat per Damasc, derrotant el secretari general del Partit Social Nacionalista Sirià un dels enemics ideològics del Baas. Va ser Ministre d'Afers Estrangers l'any 1956 i va ocupar el càrrec fins al 1958. Juntament amb altres Baasistes que treballava a favor de la unificació de Síria amb l'Egipte de Nasser.
República Àrab unida i interregne: 1958-1963 miniatura|Nasser a les portes del Palau Presidencial a Damasc l'any 1958. Nasser de peu amb el gabinet de Síria i Egipte membres de la UAR. D'esquerra a dreta; el Vicepresident Hawrani, Abd al-Latif al-Baghdadi, altre Vicepresident, seguit per Nasser, Mariscal Abd al-Hakim Amer, que va ser governador de Síria, i Sabri al-Asali, altre vicepresident. A continuació, se situa Fakhir al-Kayyali, Conseller d'Economia. Dempeus a la dreta de la imatge hi ha Bitar. A la fila del mig, segon des de l'esquerra, Abd al-Hamid Sarraj, el Ministre d'Interior Bitar esperava ser nomenat Vicepresident de la República Àrab Unida (RAU) però, en canvi, va ser designat Ministre d'Estat d'Afers Àrabs, i més tard Conseller de Cultura i Orientació Nacional. A l'inici, Bitar va ser l'únic sirià en el gabinet central. Ell i altres sirians en el lideratge de la RAU es van molestar pel paper dominant que Nasser va donar als egipcis en l'administració de la RAU. Nasser s'havia oposat a la formació d'un consell de lideratge conjunt d'egipcis i sirians.
El 23 i 24 de desembre de 1959 Bitarjuntament amb al-Hourani (Vicepresident de la RAU i Ministre central de Justícia), Mustafa Hamdun (Conseller d'Agricultura i Reforma Agrària de Síria) i Abd al-Ghani Qannut (Ministre d'afers socials i laborals de la regió siriana), així com tots els antics membres de la branca regional siriana del partit Baas que treballaven dins de la burocràcia de la RAU van dimitir del seu càrrec. La dimissió es van fer pública, i fou acceptada més tard el desembre. Un cinquè conseller sirià, Khalil al-Khallas, Ministre d'Economia i membre del Consell Executiu de Síria (el govern regional sirià), va dimitir el gener de 1960. Els sirians van començar a dimitir en bloc i a l'agost de 1960 només tres sirians romanien als òrgans oficial de decisió de la RAU. La manca de participació siriana es va "corregir" al setembre, quan cinc nous membres sirians van ser nomenats al gabinet, però la ràtio de dos egipcis per a cada sirià com a membres del gabinet central es va mantenir fins al 1961. Des de desembre de 1959, Bitar i el Partit Baas van començar a oposar-se a la RAU i la seva estructura política. Bitar va donar suport al cop d'estat de 28 de setembre de 1961, que va dissoldre la RAU i de facto la unió entre Egipte i Síria.
El 2 d'octubre de 1961, Bitar, Hourani i 14 altres políticsmajoritàriament conservadorsvan signar un manifest. Dos mesos després, Bitar va signar un document similar, la Carta Nacional pel Règim Independentista. la seva signatura de dos d'aquests documents va ser utilitzada en contra d'ell, en les converses de unitat de 1963 entre Egipte, l'Iraq i Síria, com a prova de la seva manca de credencials pro-nacionalistes àrabs. El manifest, que va ser escrit a mà per Bitar, va afirmar que Nasser havia distorsionat "la idea del nacionalisme àrab" i va acusar-lo d'ofegar la "política i la vida democràtica" a Síria. Bitar, aleshores sota la crítica popular, va retirar la seva signatura del manifesto del 2 d'octubre, però ja era massa tard per evitar danys. Diversos membres van demanar a Aflaq l'expulsió de Bitar del partit, citant el seu salvatge oportunisme. Després de la dissolució de la RAU, Bitar no va unir-se a la reconstituïda branca regional de Síria del partit Baas fins després del cop d'estat del 8 de març de 1963. A causa d'això, Aflaq es va convertir en el líder indiscutible del partit Baas.
Períodes com a Primer Ministre Primer període Primer gabinet: 9 de març – 11 de maig de 1963 El primer gabinet Bitar va ser nomenat pel Consell Nacional de Comandament Revolucionari (CNCR més conegut per les sigles angleses NCRC) el 9 de març de 1963, com a resultat del cop d'estat de 1963 a Síria. Nou dels vint membres del gabinet eren baasistes. El ministeris principals, excepte el ministeri de defensaque va ser encapçalada per l'independent nasserita general Muhammad al-Sufies van donar a baasistes. La coalició baasista–nasserita de govern era inestable i basada en el poder polític, en lloc de qualsevol mena de lleialtat. Bitar i Aflaq buscaven guanyar legitimitat popular entre els sirians i visualitzar el govern de coalició com a mitjà per a l'obtenció de les benediccions de Nasser, que encara era popular a Síria. Molts membres volien convertir el Baas en un partit sirià i no es preocupaven de la posició de Nasser envers Síria. Aquesta facció més tard es va conèixer com la dels "Regionalistes" ("Qutriyyin"). miniatura|Una reunió entre les delegacions de Síria i Egipte. D'esquerra a dreta: el Primer Ministre Bitar, cap de l'estat Atassi, President egipci Nasser, i Aflaq, el líder del Partit Baas Bitar, va ser també nomenat ministre d'exteriors. Va representar a Síria a les negociacions entre Egipte, Síria i l'Iraq per la unitat, el març–abril de 1963. En la primera ronda de negociacions, que va durar fins al 19 de març, quan es van incorporar Bitar i Aflaq, el Baas fou representat per Abd al-Karim Zuhurel ministre d'economia. Nasser va tractar-los malament durant les negociacions, i Bitar i Aflaq es van apropar a la posició dels regionalistes. Nasser només volia reprendre les negociacions si el Baas feia concessions als nasserites a Síria, que els baasistes es va negar a fer. El dos membres nasserites del gabinet eren membres del Front Unit Àrab: Nihad al-Qasim, el viceprimer ministre i ministre de justícia, i Abd al-Wahhab Hawmad, ministre de finances; ambdós van dimitir en protesta per la posició baasista sobre la qüestió. Van seguir campanyes de propaganda baasistes i nasserites a Síria. Bitar i Lu'ay al-Atassi, president del CNCR, van amonestar severament al nasserites.
El partit Baas va purgar diversos oficials pro-egipcis de l'exèrcit entre el 28 d'abril i 2 de maig. Després de la signatura de l' Acord d'Unió Federal de 17 d'abril, els nasserites van exigir més poder per a si mateixos en el sistema polític. Ambdues parts van ser reticents a compartir poder, però els nasserites havien quedat debilitats després de la purga dels seus partidaris al cos d'oficials, i de fet es va acabar la seva lluita pel control sobre Síria. El Comitè Militar es va oposar categòricament a continuar les negociacions amb Nasser i els nasserites, i en el moment de la purga, Aflaq i Bitar havia renunciat a les negociacions.