Jane Austen (Steventon, Hampshire, 16 de desembre de 1775 – Winchester, Hampshire 18 de juliol de 1817) va ser una novel·lista anglesa. Les seves obres, entre les quals cal destacar Orgull i prejudici, Seny i sentiment i Emma, són generalment considerades clàssics de la literatura anglesa. La seva penetrant anàlisi de la societat de l'època, unida al seu magistral ús de la narració indirecta i de la ironia, fan d'Austen una de les més influents i estimades novel·listes del . Igualment, la seva rebuda va, fins i tot en l'actualitat, més enllà de l'interès acadèmic, sent les seves obres llegides per un públic més ampli.“Jane Austen”, Gary Kelly, en Dictionary of Literary Biography, Volume 116: British Romantic Novelists, 1789-1832. Puede encontrarse aquí.
Va néixer en la rectoria de Steventon (Hampshire). La seva família pertanyia a la burgesia agrària, context del qual no va sortir i en el qual situa totes les seves obres, sempre entorn del matrimoni del seu protagonista. La candidesa de les obres d'Austen, no obstant això, és merament aparent, si bé pot interpretar-se de diverses maneres. Els cercles acadèmics sempre han considerat Austen com una escriptora conservadora, mentre que la crítica feminista més actual apunta que en la seva obra es pot apreciar una novel·lització del pensament de Mary Wollstonecraft sobre l'educació de la dona.
Els seus relats han estat portats al cinema en diverses ocasions, algunes vegades en reproduccions fidels, com és el cas del clàssic Pride and Prejudice de 1940 Robert Z. Leonard i protagonitzada per Greer Garson i Laurence Olivier i altres vegades en adaptacions a l'època actual, com ara per exemple de la pel·lícula Fora d'ona, adaptació del llibre Emma. Altres versions són la de Sentit i sensibilitat, de 1995; Mansfield Park, del 2000 i les dOrgull i prejudici del 2004 (dirigida per Gurinder Chadha) i del 2005 (dirigida per Joe Wright).
Biografia Jane Austen va néixer en una rectoria a Steventon, Hampshire, i fou la setena filla de vuit germans del reverend George Austen (1731–1805) i la seva esposa Cassandra (Leigh de nom de soltera) (1739–1827). Dos dels seus germans, James i Henry, van seguir la carrera del pare i es van fer clergues (el darrer al final de la seva vida després d'una reeixida carrera com a banquer), mentre que Francis i Charles van seguir la carrera naval. Amb la seva única germana, Cassandra, va mantenir una estreta relació durant tota la vida. L'abundant correspondència entre les germanes ha proveït als historiadors la major part de les dades sobre la vida de Jane Austen. L'únic retrat indiscutit de Jane Austen és un esbós rudimentari i acolorit fet per Cassandra, que actualment es conserva a la National Portrait Gallery de Londres. L'any 1783 va ser educada breument per un familiar a Oxford, després a Southampton, i finalment (1785–1786) va assistir a una escola de senyoretes a l'abadia de Reading, Berkshire. El seu singular i avançat nivell d'educació pot haver contribuït a la seva primerenca afició per la literatura, car va començar la seva primera novel·la l'any 1789. La família també va propiciar la seva vocació; sovint la família Austen representava obres de teatre, i donava a Jane l'oportunitat de posar en escena les seves pròpies històries. També solien emprar llibres de la biblioteca local, llibres que van influir en l'estil d'Austen. El seu germà Henry la va encoratjar especialment, i ell mateix era aficionat a escriure.miniatura|esquerra|"Cottage" on Jane Austen va viure els 8 darrers anys de la seua vida (avui un museu)
miniatura|esquerra|Escut d'armes de la família de Jane Austen (premeu sobre la imatge per a obtenir més informació) L'any 1801, la família va traslladar-se a la socialment estimada ciutat balneari de Bath, que li va proporcionar l'ambient de moltes de les seves novel·les. Tanmateix, Jane Austen, com el seu personatge Anne Elliot, sembla haver "persistit en el seu desgrat per Bath", potser perquè la seva estada en aquesta ciutat va coincidir amb una situació de precarietat financera de la seva família. L'any 1802, Austen va rebre una proposta de matrimoni d'un ric però "gras i maldestre" home anomenat Harris Bigg-Wither, que era sis anys més jove que ella. Aquest enllaç l'hauria alliberada de les dificultats i la dependència que llavors anaven associades a l'estatus de conca. Aquestes consideracions van poder condicionar-la a la seva acceptació inicial, només per a canviar d'opinió l'endemà i refusar-hi. Tot sembla indicar que ella no l'estimava. Després de la mort de son pare, l'any 1805, Austen, la seva germana i sa mare van residir a Southampton amb el seu germà Frank i la família d'ell durant uns quants anys, per a després traslladar-se a Chawton l'any 1809. Ací, el seu ric germà Edward tenia una finca amb una vil·la, on va allotjar sa mare i les germanes. Aquesta casa és avui dia un museu molt visitat pels turistes, i ha esdevingut un lloc de pelegrinatge per als admiradors d'Austen.
Austen va viure a Chawton i hi va escriure les seves darreres novel·les. L'any 1816, va començar a patir problemes de salut. Al maig del 1817 va traslladar-se a Winchester per estar més a prop del seu metge. Avui dia s'especula que va patir la malaltia d'Addison, una disfunció de les glàndules suprarenals que sovint és causada per la tuberculosi. Aquesta malaltia era desconeguda en aquell temps. D'altres, com ara una de les seves biògrafes, Carol Shields, són partidaris de la hipòtesi que va morir de càncer de mama. El seu estat va anar empitjorant, i el 8 de juliol del 1817 va morir a l'edat de quaranta-un anys, i fou soterrada a la catedral de Winchester.
L'educació de la dona Durant l'època de Jane Austen no existia un sistema educatiu pròpiament dit i l'educació dels infants es duia a terme en les escoles dominicals o, en les famílies més benestants i més educades, a través d'una institutriu i de tutors. D'altra banda, existien algunes "escoles per a dames", que en general tenien mala reputació, ja que l'educació "real" que allí s'hi rebia era molt deficient. A més, també era habitual enviar el fills homes a viure a la casa d'un tutor, com ho era el pare de Jane Austen. Creixent en aquesta casa, es pot pensar que l'autora va ser una dona instruïda pel seu temps.Jane Austen, Meenakshi Mukherhee, en la colección Women Writers, Macmillan education LTD, 1991
El tractat educatiu més rellevant per a la seva època era lEmili de Rousseau, que va establir les bases de la Il·lustració. El que proposava Rousseau era que tots els mals de la seva època s'originaven en la pròpia societat i que l'única alternativa era provocar una transformació en l'home a través de l'educació; una educació que el permetés alliberar-se d'aquesta corrupció que provoca la societat. La influència de la Il·lustració va fer que es comencés a crear un sistema educatiu basat en la raó. No obstant això, tant en Rousseau com en molts altres pensadors de la Il·lustració, la dona queda exclosa d'aquesta necessitat educativa. És més, en el llibre Emili es fa referència a l'educació de la dona a través de la suggerida per Sofia, la dona destinada a casar-se amb Emili: la dona ha de ser educada per complir amb les seves tasques com a esposa i mare, i obeir el seu marit.Emilio o la educación Jean-Jacques Rousseau, Alianza editorial, No és d'estranyar, doncs, que es popularitzessin nombrosos tractats de conducta per a dones joves en el , ensenyant doctrines morals i enfocant l'educació cap als aspectes domèstics, la religió i els "talents", i apartant-les d'aquells altres coneixements que provocarien que la dona fos poc desitjable als ull dels homes.
Hi ha molts passatges en l'obra de Jane Austen dedicats als "talents", però si hi ha res que totes les seves obres tinguin en comú és que cap de les seves heroïnes està gaire interessada per ells. Per "talents" s'entenen les diferents habilitat que una dona que busca marit ha de cultivar per atraure la seva atenció.
A Emma (1815), Austen tracta el paper de la dona educadora i dels internats. És considerada una obra important per establir un context educatiu de la societat del moment, ja que l'autora tracta temes com l'absència de la mare i de com això afecta en l'educació del seu protagonista. Amb el seu habitual to sarcàstic, ridiculitza l'educació que es dona en els internats per a nenes, alhora que incorpora crítiques subliminals al sistema pedagògic vigent.
Jane Austen advoca en les seves novel·les per una educació liberal per a la dona, allunyada de tots aquests "talents", ja que considera que la falta de sensatesa comporta un gran risc per a la vida social, per a l'elecció d'un futur favorable i per a la convivència conjugal.
Obra L'obra més popular d'Austen és Orgull i prejudici, que es considera un exponent de la seva astuta comèdia de costums. Austen també va escriure una sàtira de les llavors populars novel·les gòtiques d'Ann Radcliffe, L'abadia de Northanger, que va ser publicada pòstumament.
Adherint-se a una pràctica comuna entre les escriptores de l'època, Austen va publicar les seves obres de manera anònima; aquest fet va comportar que mai no s'integrés en els cercles literaris influents.
Les comèdies de costums d'Austen, especialment Emma, sovint es posen com a exemple de perfecció formal. Els crítics moderns continuen descobrint noves perspectives en els incisius comentaris d'Austen sobre la situació de les senyoretes solteres angleses dels últims anys de la dècada del 1790 i els primers de la dècada del 1800, una conseqüència de les lleis i costums en matèria d'herència, que atribuïen al fill mascle de més edat la pràctica totalitat de l'herència familiar.
Tot i que la carrera d'Austen va coincidir amb el moviment romàntic, no va ser una romàntica intensa i apassionada, i es poden trobar elements neoclàssics en la seva obra. Les emocions passionals en les novel·les d'Austen habitualment comporten perills: la dama jove que resa dues vegades al dia té més probabilitats de trobar la felicitat vertadera que aquella que fuig amb un amant capritxós. Els valors artístics d'Austen tenen més punts de contacte amb David Hume i John Locke que amb els seus contemporanis William Wordsworth o Lord Byron. Entre les influències sobre Austen, cal destacar Samuel Johnson, William Cowper, Samuel Richardson, Walter Scott, George Crabbe i Fanny Burney.
Tot i que Austen no pren partit per l'emoció en el mateix grau que altres escriptors romàntics, també es mostra escèptica per l'actitud contrària -un càlcul i una fredor excessius sovint condueixen al desastre en les novel·les d'Austen.
Es desenvolupà un videojoc el 2013 sobre l'autora anomenat Ever, Jane.
miniatura|120px|L'any 1816, els editors del New Monthly Magazine no van considerar Emma una novel·la important
Crítica Les novel·les d'Austen van obtenir només una tèbia acollida quan van ser publicades, tot i que particularment Sir Walter Scott va lloar la seva obra:
En l'última novel·la d'Austen, Persuasió, uns personatges estan llegint una novel·la de Scott i la lloen, però Marianne Dashwood en Seny i sentiment ja havia declarat Scott un dels seus escriptors preferits.
Austen també va guanyar-se l'admiració de Macaulay (que creia que al món no hi havia novel·les que pogueren acostar-se a la perfecció d'Austen), Samuel Taylor Coleridge, Robert Southey, Sydney Smith, Edward FitzGerald, i el príncep regent, que fins i tot va convidar-la a visitar-lo a Brighton. Els estudiosos del la situen entre els més grans genis de la literatura anglesa, de vegades comparant-la amb Shakespeare. Lionel Trilling i Edward Said han escrit assaigs sobre les obres d'Austen. Said es refereix extensament a Mansfield Park en la seva obra de l'any 1993 Culture and Imperialism.
Trilling va escriure en un assaig sobre Mansfield Park:
Les crítiques negatives vers Austen també han estat notables, amb detractors severs que sovint van acusar les seues obres de ser antiliteràries i ximples.