miniatura|Nova Amsterdam el 1664 miniatura|El sud de Manhattan el 1931 miniatura|Vista àrea de Manhattan el 1971 La història de Nova York es va desenvolupar durant diversos segles i va començar amb l'ocupació del territori per les poblacions ameríndies, molt abans de l'arribada dels primers colons al que és actualment Manhattan. Les negociacions que van portar a la configuració actual de Nova York amb una divisió en cinc boroughs: Manhattan, Queens, Brooklyn, Bronx i Staten Island, daten recentment al i a la primera meitat del . Abans d'aquesta «consolidació», terme anglès que designa la incorporació d'un districte a la ciutat, la ciutat era el teatre d'operacions de diversos conflictes, amb una alta taxa de criminalitat. Malgrat això, va aconseguir guanyar progressivament major importància, al punt de constituir avui dia la ciutat més gran dels Estats Units i una de les metròpolis més importants i dinàmiques del món, no solament en termes demogràfics, l'àrea metropolitana de Nova York és l'onzena del món amb 23,8 milions d'habitants, sinó també com a centre de presa de decisions de primer pla i la capital mundial de les finances i del mercat de valors.
Els primers contactes europeus amb Nova York es van fer per mitjà de Giovanni da Verrazzano, que el 17 d'abril de 1524, va ancorar prop de la badia de Nova York, abans de continuar la seva ruta cap al nord. Posteriorment, el 2 de setembre de 1609, Henry Hudson va ingressar a la badia formada pel «Gran riu de les muntanyes». Anys després els neerlandesos van conquerir la badia i van fundar els Nous Països Baixos, quan Adriaen Block es va instal·lar durant alguns mesos a l'illa de Manhattan el 1613. El 1625, altres famílies van ser enviades a Manhattan en diversos navilis i van formar la colònia de Nova Amsterdam que va sorgir oficialment el 1626 amb la compra per part de Pierre Minuit. Entre els segles i , la rivalitat marítima entre neerlandesos i anglesos va arribar a la seva fi amb la victòria d'aquests últims a l'Amèrica del Nord. El rei d'Anglaterra Carles II va donar al seu germà, el Duc de York, aquesta terra i va ser immediatament rebatejada com «Nova York» en honor del Duc de York. El 1785, el Congrés Continental es va instal·lar a Nova York, que va esdevenir des de llavors en la capital econòmica dels Estats Units.
Al , la població de Nova York va tenir una ràpida expansió, gràcies a l'arribada massiva d'immigrants atrets pel dinamisme econòmic de la ciutat. D'altra banda, des del 1835, Nova York esdevé la ciutat més gran dels Estats Units, superant Filadèlfia. Però, el va ser igualment aquell de la Guerra de Secessió, de la qual Nova York va ser un escenari clau. En la primera meitat del , la ciutat es va convertir en un centre d'envergadura internacional en el sector industrial, comercial, i per a les comunicacions així com en un centre cultural i esportiu. No obstant això, problemes socials van sorgir com també econòmics que van devastar la ciutat durant cert temps. Els temps posteriors es van caracteritzar per la recuperació econòmica, agitacions d'inseguretat i terrorisme, i també d'una renovació total.
Antecedents miniatura|Localització de Nova York: 1. Riu Hudson, 2. Riu Est, 3. Long Island Sound, 4. Badia de Newark, 5. Upper New York Bay, 6. Lower New York Bay, 7. Jamaica Bay, 8. Oceà Atlàntic. Primeres tribus L'actual àrea de Nova York va estar habitada per amerindis que parlaven llengües algonquines, especialment, els lenapes. D'acord amb la tradició lenape, aquests van viure a l'àrea durant milers d'anys i es van conèixer com la «tribu avi». Vivien de la caça i de l'agricultura, com també de la pesca. En el seu idioma anomenaven a la seva pàtria Scheyischbi, que significa «el lloc que s'aproxima a l'oceà». Moltes d'aquestes tribus van formar vies públiques en zones com Broadway, Raritan Bay, Manhattan i Canarsie. Van desenvolupar tècniques innovadores per a la caça i el manteniment dels seus recursos. No obstant això, va haver-hi moltes tribus que es van assentar per tota la zona del Long Island, formant "Metoac"; el nom que se li donava al conjunt d'amerindis que van viure a les zones limítrofes i en la mateixa Nova York.
Localització avantatjosa El principal atractiu de la regió de Nova York per als exploradors era la seva ubicació excepcional des d'un punt de vista geogràfic. De fet, l'espai marítim delimitat per les illes i el continent que van constituir la badia de Nova York (separada en una Upper New York Bay i en una Lower New York Bay) no solament van oferir un accés a les illes situades en diverses parts de la badia, sinó que també van permetre, gràcies al riu Hudson situat més amunt, remuntar a l'interior del continent. L'àrea de Nova York tenia, doncs, un interès comercial i estratègic de primera importància, la qual cosa explica per què el port de Nova York superava al de Filadèlfia.
Les primeres exploracions i el contacte amb els indígenes Els indis de "Mannahatta" miniatura|upright=0.5|222px|Ubicació dels indis lenapes, també denominats delawares. Destaca la seva presència sobre l'emplaçament actual de Nova York. Atès que s'ignora el moment en què els pobles procedents d'Àsia van arribar a l'actual regió nord-oriental dels Estats Units a través de l'Estret de Bering, seria molt difícil trobar una data exacta del poblament de la zona de Nova York; no obstant això, s'estima que els primers homes van trepitjar Alaska fa 25.000 anys. Al moment de la seva arribada als «Nous Països Baixos» (Nieuw-Nederland), els colons van trobar un assentament d'indis algonquins que ocupava la zona de la ciutat, juntament amb els lenapes. Els ocupants de l'illa de Manhattan eren els munsee, considerats pels colons holandesos com a violents i agressius. Altres tribus indígenes instal·lades a la badia han donat nom a alguns barris actuals de la ciutat. Així, es troba als canarsies a Brooklyn, els matinecooks al nivell del Flushing, els rockaways a Queens i els wecquaesgeeks, una tribu de mahicans, habitava la zona de Yonkers.
Aquestes diverses tribus vivien de la pesca i de la caça, però també del cultiu de blat de moro, carabasses i pèsols. Així mateix, van conrear tabac en els clars dels boscos. D'aquesta manera, els lenapes van fer descobrir als holandesos tant el sucre d'auró, com les diverses preparacions fetes a força de blat de moro i el cultiu del tabac. Els indígenes també eren grans consumidors d'ostres. Per aquesta raó, els colons holandesos van batejar un dels seus carrers com Pearl Street (carrer de perles) a causa del munt de petxines d'ostres al llarg d'aquesta via. La petjada principal que els autòctons van deixar a la Nova York moderna és el nom de l'illa de Manhattan, derivat directament del terme Mannahatta, que es pot traduir com «La petita illa».
El descobriment de la badia de Nova York Giovanni da Verrazzano El 1523, Francesc I de França va convèncer el navegant florentí Giovanni da Verrazzano per reunir una flota per descobrir un accés marítim a Cathay per l'oceà Pacífic, passant per l'oest. Verrazano va obtenir el que desitjava i, al juny de 1523, es va embarcar a Dieppe en una petita caravel·la, «La Dauphine», acompanyat per uns cinquanta homes. Després d'haver vorejat la costa atlàntica, va partir en rumb al continent americà. El març de 1524, va explorar les costes de Carolina del Nordi després continuar navegant cap al nord. El 17 d'abril de 1524, va ancorar a prop de la badia de Nova York, abans de continuar cap al nord.
Verrazano va ser el primer explorador europeu a descobrir el lloc de la futura ciutat de Nova York que va batejar com Nova Angulema en honor de Francesc I de França, exduc d'Angulema, qui havia finançat el seu viatge. De retorn a França, Verrazano va compartir el seu descobriment amb el rei i va reunir els fons necessaris per realitzar un segon viatge, que li permetés continuar amb la seva exploració; no obstant això, en un context polític difícil marcat per derrotes militars contra l'enemic espanyol, l'exploració del Nou Món va aparèixer com un objectiu secundari, per la qual cosa l'explorador italià va haver de cancel·lar l'expedició i lliurar els seus bucs a l'armada francesa.
Henry Hudson miniatura|El navegant anglès Henry Hudson, primer aventurer que va entrar a la Badia de Nova York i que va batejar el riu Hudson. A l'inici de l'era de conquesta del Nou Món, solament Anglaterra i dues monarquies de la península Ibèrica, Espanya i Portugal, posseïen els mitjans i coneixements necessaris per realitzar expedicions a Amèrica; no obstant això, els exploradors determinats a creuar l'oceà Atlàntic provenien de tot Europa, com ho demostren els italians Cristòfor Colom, originari de Gènova, i Giovanni da Verrazzano, originari de Florència. L'anglès Henry Hudson formava part d'aquests navegants veterans, per la qual cosa va ser contractat per la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, en nom de Jodocus Hondius i de Petrus Plancius, per descobrir el Pas del Nord-oest cap a Àsia. Hudson ja havia intentat en dues ocasions descobrir aquest pas, però en nom dels anglesos de la Companyia de Moscòvia el 1607 i 1608.
Una vegada més, Hudson va fracassar en l'intent de trobar el famós pas, però lluny d'abandonar la seva expedició, va seguir els consells d'un altre explorador anglès, John Smith, es va dirigir cap a Terranova a bord del seu navili de 80 tones, el Halve Maen ("Mitja lluna", en neerlandès antic). Va navegar cap al sud buscant el llegendari pas en cada estuari. El 2 de setembre de 1609, Hudson va ingressar a la badia formada pel «Gran riu de les muntanyes»,(The Great River of the Mountains) és a dir, l'actual badia de Hudson. El 10 de setembre, l'explorador va continuar el seu viatge avançant per l'estret i seguint el riu que portaria posteriorment el seu nom: el riu Hudson. Quan pensava que havia arribat al límit navegable del curs d'aigua, va fer marxa enrere el 20 de setembre. Hudson va descobrir així el lloc que un dia esdevindrai Nova Yourk en nom de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, que va emprendre la colonització de la regió quinze anys més tard. Per als neerlandesos, el riu que unia Fort Orange amb Nova Amsterdam es deia North river (riu del Nord).
Nova Amsterdam: la colonització neerlandesa
La fundació de Nova Amsterdam Les primeres instal·lacions (1613-1624) miniatura|Plànol del sud de Manhattan, 1660. L'aventura neerlandesa en el Nou Món es va iniciar quan el navegant holandès Adriaen Block es va instal·lar durant alguns mesos a l'illa de Manhatta el 1613. La seva estada a l'illa es va deure a l'incendi que va immobilitzar el seu vaixell durant l'hivern; no obstant això, a l'any següent, gràcies a l'ajuda dels pobladors autòctons (descrits negativament pels primers neerlandesos que havien arribat al lloc), va aconseguir posar a punt el seu vaixell per tornar a Europa. En el seu viatge de tornada, va creuar l'estret de l'actual Riu Est que va batejar com «porta de l'infern» (Hellegat en neerlandès). Block va arribar a la badia per l'estret que va anomenar Long Island Sound.National Geographic, Guides de Voyage: New York: Histoire de New York, p.19
La colònia de Nova Amsterdam (Nieuw-Amsterdam en neerlandès) va ser fundada el 1614; no obstant això, l'illa de Manhattan, que serà des de llavors el centre d'establiment dels colons, va ser pobrament poblada durant els primers anys. Els exploradors passaven de fet més temps als boscos i es concentraven riu amunt del Hudson a la regió de l'actual capital de l'Estat de Nova York, Albany.
L'arribada d'alguns colons a Manhattan es va iniciar al mes de maig de 1623, amb el desembarcament als Nous Països Baixos d'un navili de 260 tones que transportava trenta famílies protestants, entre les quals es trobaven algunes famílies valones. El seu grup es componia de 110 homes, dones i nens que van acceptar establir-se a la colònia recentment fundada per un període de sis anys. Aquests colons van portar amb ells bestiar, grans i eines agrícoles.