Mortu Nega (mort negada) és una pel·lícula de 1988 dirigida per Flora Gomes, realitzador de Guinea-Bissau, el seu primer llargmetratge.
És la primera docuficció del seu país, més precisament, una etnoficció, que retrata, de manera expressiva i xocant, les vivències de la Guerra d'independència de Guinea-Bissau, fonent història contemporània amb mitologia, en aquest cas mitologia africana. Fou la primera pel·lícula de Guinea-Bissau independent, estrenada a nivell mundial al Festival de Venècia, el 29 d'agost de 1988.
Argument Any 1973. Diminga acompanya un grup de guerrillers camuflats que, enmig del camí, recorre els matolls per a dur proveïments de Conakry per al front de combat, on lluita el seu marit, Sako. Es dona conta que el país que travessa és terra cremada. Hi ha mort per tots costats, però l'esperança la manté viva. En el campament on es troba Sako no té gaire temps per a estar amb ell. Els rebels guanyen terreny amb la certesa de la victòria.
1977. La guerra ha acabat. Però no arriba a acabar veritablement. És cert que, on viu Diminga, entre llàgrimes, hi ha grans manifestacions d'alegria. Però la sequera impera, té el marit malalt i una altra lluita comença. Tan dura és la realitat que només li pot valer el poder dels déus, els vells déus de la terra.
La pel·lícula, en les paraules de l'autor, és una paràbola africana. Assolida la independència de les colònies i eliminat el colonialisme portuguès, la qüestió que s'aixeca és l'Àfrica del segle XXI. Àfrica, i és això el que Flora Gomes suggereix, no serà ella mateixa sense les seves creencess, els seus mites, la seva filosofia, la seva cultura.
Repartiment Aquests són els actors que hi participaren: Diminga - Bia Gomes Sako - Tunu Eugenio Almada Sanabaio - Mamadu Uri Balde Lebeth - M'Make Nhasse Estin - Sinho Pedro DaSilva Mandembo - Homma Nalete Onkono - Caio Leucadio Almeida Irene Lopes - Brinsam Infermera - Abi Cassama Doctor - Ernesto Moreira Cap de Sector - Flora Gomes Interpretació L'any 1988 en què es va estrenar la pel·lícula "no només es complia el 25 aniversari de la independència de Guinea-Bissau i l'assassinat del seu líder Amílcar Cabral, és també l'any en què el país va ser pràcticament aniquilat per una brutal guerra civil "(Teresa Ribeiro, periodista de Voice of America). La pel·lícula és una "elegia, no per a les víctimes de la guerra d'alliberament, sinó per als seus supervivents."
Mortu Nega s'ha convertit en una pel·lícula de culte vista com que "no hi ha ideologies o moral. És una història d'amor: nerviosa, carnal i sensible" (René Marx, Pariscope, 14 de març de 1990).
Festivals i premis 1988 - 45a Mostra Internacional de Cinema de Venècia, 29 d'agost (dues Mencions Especials) 1989 - Festival de Cinema Panafricà (FESPACO), Març. 1989 - Festival de Cannes, 16 de Maig 1989 - Belgian Cinedecouvertes, Juliol. 1989 - London Film Festival, 16-20 de Novembre,. 1990 - Seattle International Film Festival, 28 de Maig 1990 – Journées cinématographiques de Carthage, Tunis, Octubre / Novembre – premi Tanit, de bronze 1997 - 9th Annual Cascade Festival of African Films, 20 de Febrer 2000 - New York Film Center, 15 de Juny 2000 - African Film Festival (Harvard Film Archive), 26 de Novembre 2003 – Flora Gomes en retrospectiva a l'African Film Festival (Brown University)
Referències
Enllaços externs Mortu Nega - California Newsreel
Categoria:Pel·lícules del 1988 Categoria:Pel·lícules de Guinea-Bissau