El assiris, també anomenats caldeus, siríacs (en arameu: suryoye) i arameus, són un grup ètnic de l'Orient Mitjà, suposats descendents dels antics assiris. Viuen principalment al nord de l'Iraq, en alguns pobles de Turquia, a Síria, al nord-oest de l'Iran i en comunitats per diversos llocs del món, on destaquen els Estats Units, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Rússia, el Líban i Jordània, i alguns estats europeus.Kevin B. MacDonald, 29 de juliol de 2004, Socialization for Ingroup Identity among Assyrians in the United States, escrit presentat a un simpòsium organitzat per la International Society for Human Ethology, Gant (Bèlgica), aquí
Els assiris han patit grans moviments migratoris, tals com el genocidi assiri al final de la I Guerra mundial, la massacre de Simele a l'Iraq (1933) i la revolució islàmica a l'Iran (1979). Darrerament, la guerra a l'Iraq (2003-2010) ha desplaçat milers d'assiris (uns 400.000, el 40% de la població, els quals representen només el 3% de la població de l'Iraq).
Història El poble assiri prové de la població preislàmica de Mesopotàmia des del temps de l'Imperi d'Accàdia. En l'Imperi neoassiri la població va començar a adoptar com a llengua l'antic arameu, la llengua de les tribus aramees introduïdes a l'imperi i assimilades al , que s'havia convertit en llengua franca. Síria va esdevenir província romana el 64 aC. Assíria ho va ser efímerament sota Trajà i després del 161 al 363 de manera inestable, finalment fou donada a Pèrsia. En aquest període Assíria es va cristianitzar.Richard Nelson Frye, Assyria and Syria: Synonyms a , Harvard University, publicat al Journal of Near Eastern Studies, 1992
Heròdot diu que els grecs anomenaven els assiris "siris" eliminant la a; aquesta és la primera menció d'un nom diferent per a un poble que només n'era un. Els romans en van conquerir la part occidental i li van dir Síria —les regions d'Alep i Damasc— i aquí va néixer la distinció entre Síria i Assíria. Els pobles de l'Imperi assiri s'havien fusionat en un de sol anomenat assiri, que parlava arameu, però amb la conquesta romana van sorgir els sirians (assiris occidentals) i els assiris propis (assiris orientals). La identitat ètnica, però, es va mantenir, cosa que va facilitar després el domini romà de les dues regions (occidental i oriental). Les dues parts del poble es van cristianitzar al mateix temps (entre els segles i ) fins que al els orientals van passar a Pèrsia i al es va introduir un element separador:
Al concili de Selèucia-Ctesifon, del 410, les comunitats cristianes de Mesopotàmia van renunciar a la subjecció al patriarca d'Antioquia i als bisbes "occidentals"; el bisbe de Selèucia-Ctesifon va assolir el rang de catholicos. Els cismes nestorià i monofisita.
Al els nestorians de Pèrsia van esdevenir una minoria religiosa sota el califat. Els assiris i siríacs (nom que els diferencia dels habitants de Síria o sirians, de majoria àrab) eren ètnicament i cultural diferents dels àrabs, malgrat la gran influència que van rebre d'aquesta cultura, així com eren diferents als perses i més tard als armenis, turcs i kurds.Parpola, National and Ethnic Identity in the Neo-Assyrian Empire and Assyrian Identity in Post-Empire Times, p. 21 La seva llengua va evolucionar entre el i el VIII cap als dialectes neoarameus que encara parlen.
miniatura|Celebració en un monestir siríac ortodox a Mosul, a l'Imperi Otomà, inici del Durant el temps de la conquesta musulmana, residia a Nínive un bisbe de l'Església oriental i l'autonomia religiosa es va mantenir durant tot el període islàmic. Així mateix, el profeta Mahoma va demanar en una fatwa la protecció del poble assiri de Mesopotàmia. L'autonomia, però, es va perdre amb la conquesta otomana: la fatwa de Mahoma va ser destruïda el 1847 i trenta mil assiris van ser massacrats. Cap al final de la I Guerra mundial les matances dels turcs, especialment contra els armenis, van afectar els assiris: dos terços de la seva població va morir en massacres organitzades, de gana, de malaltia i per les conseqüències de la violència. Els assiris van servir de manera destacada en els Iraq Levies organitzats pels britànics el 1919.The Plight of Religious Minorities: Can Religious Pluralism Survive? - Pàg. 51, United States CongressThe Armenian Genocide: Wartime Radicalization Or Premeditated Continuum - Pàg. 272 editat per Richard HovannisianNot Even My Name: A True Story - Pàg. 131 per Thea HaloThe Political Dictionary of Modern Middle East per Agnes G. Korbani
El 1932 els assiris van refusar esdevenir ciutadans de l'Iraq i van reclamar ser considerats una nació dins l'estat. El patriarca assiri Mar Eshai Shimun XXIII va demanar a la Lliga de Nacions el reconeixement del dret dels assiris a governar el territori conegut com a "Triangle assiri" al nord de l'Iraq. Aquest fet va ser el desencadenant de la primera matança del govern iraquià contra els assiris, coneguda com la massacre de Simele.
El govern baasista va fer promeses als assiris el 1967. Tot preparant-se per l'autonomia, el congrés assiri de Teheran de 1971 va adoptar una bandera nacional. El govern baasista va complir les promeses i va reconèixer els drets culturals dels assiris, caldeus i membres de la comunitat siríaca oriental el 1972. La seva llengua seria utilitzada en totes les escoles primàries en què la majoria dels alumnes parlessin neoarameu-siríac (amb l'ensenyament complementari de l'àrab), es van crear programes de ràdio i televisió, van sorgir-ne revistes i es va fundar una associació d'escriptors i autors en siríac. El 1977 un govern provisional assiri a Chicago, als Estats Units, va establir una constitució per al futur estat autònom. Aquesta aspiració mai no es va concretar, però segueix present entre les reivindicacions dels assiris actuals. Entre 1977 i 1978 la campanya d'arabització va afectar els assiris. Tot i que Tarek Aziz, el ministre d'Afers Exteriors iraquià, era assiri, Saddam Hussein va seguir una política hostil cap als kurds, assiris-caldeus i turcmans. En la Guerra Iran-Iraq (1980-1988) nombrosos assiris van lluitar pels dos costats, i hi moriren prop de seixanta mil assiris. Quan Saddam Hussein va arribar a la presidència hi havia una població d'uns dos milions d'assiris, mentre que en acabar la invasió americana la xifra es va reduir vers un milió i mig. Molts assiris s'havien exiliat com a refugiats i d'altres havien migrat a Jordània, Síria i Líban, i a altres països, com Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Estats Units i a estats d'Europa.
Guerra de l'Iraq Després de la invasió americana els assiris van ser perseguits pels extremistes musulmans. En alguns llocs, com Dora, un barri al sud-oest de Bagdad, el 90% dels assiris van haver de fugir o van ser assassinats. El ressentiment contra l'ocupació americana es revenjava amb els cristians locals. També altres fets, com la publicació d'uns dibuixos de Mahoma en una revista danesa, i unes desafortunades declaracions de Benet XVI van ser revenjades contra els assiris. Des de l'inici de la Guerra de l'Iraq el 2003 unes 46 esglésies cristianes o monestirs van patir bombes o atacs seriosos.Church Bombings in Iraq Since 2004, 16 de novembre de 2008
El poble Subdivisions Les grans subdivisions ètniques dels assiris són:
Grup oriental (ritus siríac oriental) Grup occidental (ritus siríac occidental)
Subdivisions religioses, geogràfiques i lingüístiques:
Siríacs jacobites (ritus siríac occidental) a Turquia, Síria i alguns a l'Iraq, que formen part de les esglésies següents: Església ortodoxa siríaca Església catòlica siríaca Nestorians (ritus siríac oriental) a l'Iraq, l'Iran i alguns a l'Anatòlia oriental, que formen part d'aquestes esglésies: Església assíria oriental Antiga Església oriental Caldeus (anomenats caldeus cristians o caldeus catòlics) a l'Iraq i al nord de l'Iran, que formen part de l'Església següent: Església catòlica caldea
Pàtria Els assiris són considerats un poble indígena de l'Orient Mitjà amb origen a la zona entre el Tigris i l'Eufrates. A l'Iraq hi viuen un milió i mig d'assiris, a Síria 877.000 i a l'Iran uns 80.000. A Tur Abidin, a Turquia, considerada la pàtria dels siríacs o arameus, només en queden 3.000* SOC News report, Documental sobre Tur Abdin, on encara hi viuen uns tres mil arameus i a tota Turquia uns 15.000.Statement on Assyrians/Syriacs in Turkey/Iraq Després del 1915, durant el genocidi, molts assiris i siríacs van fugir a altres països de l'Orient Mitja, a la Rússia soviètica i a països occidentals. Mig milió viuen a Europa (Alemanya, Suècia). Les comunitats més grans són les de Södertälje, Chicago i Detroit.
Ells mateixos afirmen ser descendents dels antics accadis, qui, sota Sargon I d'Accad, foren la classe dirigent d'Assíria. Babilònia (Sumer i Accad) fou un territori sotmès a Assíria. El títol de "rei de Babilònia" era "Rei de Sumer i Accad" com a transliteració de l'accadi Šār Mat Šūmerī ū Akkadī. Finalment, les tribus aramees foren assimilades a l'Imperi Assiri i la seva llengua esdevingué dominant, mentre que emergien cultures de formes diferents a l'Assíria. Avui, a certes àrees del territori assiri, la identificació amb la comunitat depèn de la vila d'origen de la persona (veure Llista de viles assíries) o denominació cristiana, com catòlics caldeus.Nota sobre els moderns assiris
Identitat Els assiris estan dividits en diverses esglésies (vegeu apartat "Religió") i parlen diferents dialectes neo arameus que a més a més molts poden llegir i escriure.Florian Coulmas, The Blackwell Encyclopedia of Writing Systems 23 (1996)Note on the Modern Assyrians Existeixen fortes pressions perquè s'identifiquen com a àrabs.Iraqi Assyrians: A Barometer of Pluralism Els assiris eren el 5% de la població de l'Iraq abans de la guerra (2003) però el seu nombre ha baixat considerablemt i ha pujat el nombre a Síria. A Turquia se'ls pressiona per identificar-se com a turcs i al Kurdistan com a kurds. A Síria estan desapareixent com a grup ètnic separat a causa de l'assimilació i només subsisteixen a les zones més aïllades.
Autodesignació Les diferents comunitats de parlants de dialectes neoarameus a l'Iraq, Iran, Síria i Turquia, advoquen per diferents denominacions ètniques pel poble:
"Assiris" (Aturaye, de l'antiga Assíria), defensat pels seguidors de l'Església Assíria Oriental i l'Antiga Església Oriental, un dels grups dels assiris orientals."Eastern Churches", Catholic Encyclopedia, vegeu "Eastern Syrians" i "Western Syrians" respectivement En conseqüència aquests assiris anomenen als de Síria assiris occidentals (i a si mateixos assiris orientals); però els "assiris occidentals" prefereixen la denominació de siríacs, rebutjant assiri, siri o ètnic sirià. El nom d'assiris és acceptat no obstant per algunes comunitats occidentals part de l'Església Ortodoxa Siríaca i de l'Església Catòlica Siríaca i alguns grups de caldeus. Aquesta tendència acceptaria el nom "siríacs" (suryoye) "Siríacs" (Suryoye, Suroye) defensat pels seguidors de l'Església Ortodoxa Siríaca i de l'Església Catòlica Siríaca i de l'Església Maronita. Arameus (Aramaye), pels antics arameus, defensat pels seguidors de l'Església Ortodoxa Siríaca i de l'Església Catòlica Siríaca i de l'Església Maronita que pensen que el nom siríac origina confusió amb els sirians àrabs. "Caldeus", de l'antiga Caldea, defensar pels seguidors de l'Església Catòlica Caldea
Així hi ha tres denominacions possibles: Assiris, Siríacs/Arameus i Caldeus. El conflicte deriva principalment del debat sobre si Síria i Assíria són sinònims, qüestió que darrerament sembla haver-se decantat cap al fet que efectivament Síria deriva d'Assíria (𒀸𒋗𒁺 𐎹 Aššūrāyu).Parpola, National and Ethnic Identity in the Neo-Assyrian Empire and Assyrian Identity in Post-Empire Times, p. 16 Però alguns erudits rebutgen aquesta teoria i resten importància a això en el conflicte pel nom.Festschrift Philologica Constantino Tsereteli Dicta, ed. Silvio Zaorani (Turin, 1993), p. 106-107