fou un escultor gallec, considerat un dels màxims exponents del barroc castellà del .
Va assistir en la seva pròpia casa a infinitat de desvalguts i famolencs. Famós i prestigiós com a escultor i venerat per la seva virtut, va ser considerat en vida gairebé un sant. Abans de treballar es prostrava en profunda oració, dejunava i se sotmetia a penitència. Aquest misticisme es guiava pels mateixos principis de Bernini o Martínez Montañés; esculpir una imatge religiosa era un compromís de fe.
Va sofrir seriosos i recurrents problemes de salut des de 1624 fins que va morir, el dimarts 22 de gener de 1636. Va ser sepultat en el Convent del Carmen Calzado, enfront del qual vivia i per al qual havia treballat, que ocupava el terreny on avui se situa l'antic Hospital Militar. Segons Floranes (citat en FJ Juárez, 2008), en obrir-se la tomba en 1721 per a sepultar als seus nous propietaris, el cos de l'escultor estava enter. La sepultura se situava a l'entrada del temple: «En el cos de l'església junta a la pila de l'aigua beneïda, baxo d'una lossa, jeu aquell gran varon estatuari Gregorio Hernández, gallec de nació, especialissimo en la seva facultat, com ho publiquen tantes faiçons de les seves mans com estan repartides a Valladolid i altres províncies».Valladolid Web: Convento del Carmen Calzado.
D'origen gallec, s'establí a Valladolid, ciutat des de la qual desenvolupà una intensa activitat fomentada per la demanda d'una àmplia clientela, procedent tant del medi popular com del culte (monarquia, noblesa, ordes religiosos, confraries...).
L'abundant obra que realitzà al llarg de la seva vida reflectí estilísticament un procés evolutiu que arrencant del refinament i l'elegància del manierisme cortesà el conduirà gradualment cap al naturalisme barroc que caracteritza tota la seva producció posterior, com el seu treball en el retaule de la Capella Major de la Catedral de Plasència.Fulletó del Capítol de la Santa Església Catedral del Bisbat de Plasencia.
Gregorio Fernández fou un magnífic coneixedor del seu ofici que exerceix amb gran perfecció tècnica. El seu domini del cos humà el condueix a detallar les anatomies, matisant la duresa dels ossos, la tensió dels músculs o la suavitat de la pell. Davant la gran plasticitat dels cossos, les seves robes són, al contrari, pesades i encartonades, disposades en plecs rígids i anguloses que produeixen forts contrasts de llums i ombres.
Va ser el creador de models fonamentals de la imatgeria barroca espanyola, com els Cristos jacents, les pietats o els crucificats.https://web.archive.org/web/20070311002424/http://www.ua.es/personal/jsb/Valladolid/CRISTO_YACENTE_Gregorio_Fernandez.jpg
Referències
Vegeu també Sant Antoni de Pàdua (Gregorio Fernández), obra conservada al Museu Marès
Categoria:Persones de Sarria Categoria:Escultors gallecs Categoria:Escultors del Barroc Categoria:Morts a Valladolid Categoria:Artistes de la província de Lugo