Balaixk al-Jalaixqí o Velasc el Gascó () fou un valí de Pamplona, profranc, a les primeries del .
El 798 Guillem de Tolosa, que coordinava les operacions per conquerir la Marca Superior en nom de Lluís el Pietós, convocà la Dieta de Tolosa a la qual assistiren ambaixadors d'Alfons II d'Astúries i Bahlul Ibn Marzuq. Arran d'aquesta reunió, el 799, Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun, dels Banu Qassi, sospitós de ser aliat de l'emirat de Còrdova, fou assassinat a Pamplona. Aquest fet fa pensar en un augment d'una facció dels partidaris dels francs que encarnava els interessos dels estats cristians veïns, l'Imperi Carolingi i el regne d'Astúries, tot contenint la influència de l'emirat de Còrdova als Pirineus occidentals.Pamplona fue musulmana.Consultat el 30 d'octubre de 2016. Aquest període d'ascens del grup profranc durà fins al 816, amb la batalla de Pancorbo, on el general andalusí Abd-al-Karim ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith derrotà la host dirigida per Velasc, a qui els andalusins anomenaren l'«Enemic de Déu», segons el cronista Ibn Hayyan. Velasc hi morí juntament amb García López, parent d'Alfons II d'Astúries, Sanç, cavaller de Pamplona, i el guerrer pagà Ṣaltan.
Els cordovesos anomenaven majus els vascons no cristians.Encara que majus fossin els normands (literalment, 'humans del nord'; en àrab: "ماجوس", majus) els cordovesos també usaven el terme majus per referir-se als de la part nord de la Marca Superior, especialment als no cristians que adoraven al foc. Els musulmans pensaven que els majus eren adoradors del foc com els zoroastrians de Pèrsia, també anomenats majus; aquesta idea segurament derivava del fet que cremaven els seus morts, cosa que els feia suposar que adoraven el foc amb què els cremaven. Segon el Muqtabis d'Ibn Hayyan, en una expedició cordovesa contra Pamplona el 816, fou lliurada una batalla que durà 13 dies (Batalla de Pancorbo), on hi moriren molts enemics i entre ells Saltan, el millor cavaller dels majus, que serien els vascons pagans. Sánchez Albornoz diu que el nom correcte en seria Zaldun, que és típicament basc. Claudio Sánchez Albornoz, Los origenes del Reino de Pamplona y su relación con el Valle del Ebro. Saltan podria ser el mateix Sarhabil ibn Saltan az-Zawagí que anteriorment havia estat aliat d'Amrús ibn Yússuf, al servei d'Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, valí de Barcelona. Història de Catalunya, / , volum II: Salrach, Josep M., El procés de feudalització. Segles III-XII, Edicions 62, Barcelona, /
La derrota dels partit profranc sembla que deixà el poder sobre Pamplona en mans d'una altra facció que seria dirigida pel futur rei Ènnec I de Pamplona, qui un quart de segle més tard uniria el seu llinatge al dels Banu Qassi, en rebel·lia contra l'emirat de Còrdova, establint el regne independent de Pamplona.
Referències
Ennec I de Pamplona Categoria:Banu Qassi Categoria:Vascons Categoria:Emirat de Còrdova Categoria:Militars andalusins Categoria:Militars àrabs Categoria:Militars navarresos Categoria:Nascuts al segle VIII Categoria:Morts al segle IX