miniatura|215x215px|El rapte de les sabines, de l'escultor Giambologna, 1582 La Biopolítica és un concepte que al·ludeix a la relació entre la política i la vida, és a dir, és un camp interseccional entre la biologia i la política. El significat ve a ser exercir el poder no només sobre els territoris sinó mitjançant els individus que hi habiten. Té un significat que va en paral·lel amb el de biopoder. La biopolítica seria llavors el tipus de política i de gestió que cerca aquest biopoder.
El terme va ser ideat per Rudolf Kjellén, un politòleg que també va plantejar el terme geopolítica en la seva obra Les grans potències (The Great Powers), del 1905. Kjellén va intentar estudiar "la guerra civil entre grups socials" (que comprenia l'estat) des d'una perspectiva biològica i així va anomenar a aquesta disciplina "biopolítica". En la visió organicista de Kjellén, l'estat era un organisme quasi biològic, una "criatura superindividual".
Les formes més moderades serien posteriorment teoritzades per en Foucault, i, amb agressivitat creixent trobaríem els pogroms, el genocidi cultural, la neteja ètnica, i, dins d'aquesta, la situació extrema del genocidi.
Definicions del terme En la teoria orgànica de Rudolf Kjellén, l'estat es defineix com un organisme quasi biològic, un "ésser superindividual". Kjellen pretenia investigar la "guerra civil entre grups socials" (inclòs l'estat) des d'un punt de vista biològic, que es reflecteix en el terme "biopolítica". Els nazis també empraren aquest terme. Per exemple, el Hans Reuter ho va utilitzar en un discurs de 1934 per referir-se a la raó biològica del concepte de nació i estat i, en última instància, a la seva política racial. Morley Roberts, al seu llibre Biopolítica de 1938, argumenta que el model correcte per a la política mundial és la "lliure associació de cèl·lules i colònies de protozous". Robert E. Kuttner va utilitzar el terme per descriure el "racisme científic" A l'obra del Michel Foucault - administració pública, que regula la població a través del "biopoder" (l'aplicació i influència del poder polític en tots els aspectes de la vida humana). A les obres de Michael Hardt i Antonio Negri - aixecaments anticapitalistes que utilitzen la vida i el cos com a armes (fins al terrorisme suïcida). Concebut com el contrari del biopoder, que es veu com la pràctica de la sobirania en un entorn biopolíticMichael Hardt y Antonio Negri (2005). Multitude: War and Democracy in the Age of Empire. Hamish Hamilton. Declaració política de la bioètica . Sobre l'espectre polític - reflecteix posicions amb relació a les conseqüències sociopolítiques de la revolució biotecnològica Campanyes per donar suport (o prohibir) l'ús de la biotecnologia Polítiques públiques amb relació a l'aplicació de la biotecnologiaica. Campanyes polítiques conservacionistes/ecologistes Política de bioregionalisme (el concepte de la prevalença dels interessos biològics sobre els nacionals, el consum de productes locals, el cultiu de plantes locals) La interacció i estudis interdisciplinaris relacionats amb la biologia i la ciència política, principalment l'estudi de la relació entre la biologia i el comportament polític. La majoria d'aquests treballs coincideixen en aspectes fonamentals com ara que l'objecte d'investigació és principalment el comportament polític, que —i aquest és el supòsit subjacent— és causat d'una manera substancial per factors biològics objectivament demostrables. Per exemple, la relació de la biologia i l'orientació política, però també els correlats biològics del partidisme i el comportament de vot. (Vegeu també sociobiologia.)
Història Ja a mitjans del , diversos científics i filòsofs van intentar estudiar la influència de les ciències naturals en la política i la societat. En el marc del vitalisme, Arthur Schopenhauer,Chikin A.A. Arthur Schopenhauer i el descobriment del cos com a problema filosòfic // Ciències filosòfiques. - 2013. - Núm 5 . - S. 22-37 . - ISSN 0235-1188 Friedrich Nietzsche, i Gabriel TardeChristian Borch. Between Destructiveness and Vitalism: Simmel’s Sociology of Crowds // Conserveries memorielles: revue transdisciplinaire : Foules, événements, affects. — 2010. — № 8. escriuen sobre la biocràcia, el cos com a qüestió filosòfica, els desitjos i les creences. A principis del , els autors que parlaven de geopolítica van començar a combinar "bios" i "zoe" en les seves obres. Entre ells hi havia Rudolf Kjellén, el primer que va utilitzar el terme "biopolítica". A la unió del conductisme i la cibernètica es troben les obres d'Aaron Starobinski, en concret, "Biopolítica" (La biopolitique, 1960) .
Tanmateix, la biopolítica només va aparèixer com una disciplina independent als anys vuitanta gràcies a Michel Foucault. Va definir el biopoder com “la política anatòmica dels individus” .
A la dècada de 1990 es van publicar les obres d'un altre clàssic contemporani de la biopolítica, Giorgio Agamben, que es dedicaven a la sobirania i a la "vida nua". Gràcies a Agamben, la recerca en el marc del neovitalisme va rebre un impuls: Antonio Negri va escriure sobre la producció biopolítica, Roberto Esposito -sobre la política i la política de la vida que impera sobre la vida. Eugene Tucker va parlar sobre el treball mort i biomaterial, i Nicholas Rose va parlar del "biocapital" i l'ètica somàtica.
Biopolítica i cosmisme rus Nikolai Fedorov, Konstantin Tsiolkovsky, Alexander Bogdanov, Valerian Muravyov i altres són de vegades referits a les files dels creadors de la «biopolítica de la immortalitat» o bio-utopistes .
A finals del , N. Fedorov, a la seva obra "Filosofia de la causa comuna ", va presentar la idea de desenvolupar un projecte, l'essència del qual era crear condicions sociopolítiques i tecnològiques per a la resurrecció de totes les persones. que han viscut mai a la Terra. Amb aquesta finalitat, va proposar “museitzar” la vida creant museus gegantins a partir d'estats, en els quals s'hi col·locarien totes les persones que han viscut, que han ressuscitat d'entre els morts i esdevenen obres d'art. És a dir, l'estat va ser concebut com un museu de la població, que s'encarrega del conjunt de la col·lecció, de la conservació i restauració de cada exposició individual, així com de la resurrecció i la vida eterna de cada persona. Això vol dir que l'estat està obligat a superar els límits de la mort i el biopoder a esdevenir total.
Va argumentar que gràcies a la fusió d'espais de vida i museus, el biopoder es convertirà en una tecnologia de vida eterna organitzada socialment, que no reconeixerà la mort humana. Aquest ja no és un govern "democràtic", perquè ningú espera de les exposicions dels museus que escolliran un governant per a ells mateixos, que s'ocupi de la seva seguretat.Boris Groys. Cosmisme rus: la biopolítica de la immortalitat (17 de juliol de 2015).
En la presentació de Fedorov, l'home modern és percebut com una cosa, un cos entre cossos. Una persona tan moderna ha d'aguantar el fet que la tecnologia estatal el tracti d'una manera adequada. Tanmateix, està disposat a sacrificar el seu estatus habitual en nom de la vida eterna per a totes les persones, l'objectiu principal declarat pel nou govern. V. Muravyov creia que en el futur, les diferències de gènere entre les persones serien abolides i es crearia un mètode completament artificial de reproducció humana, basat en la pràctica de la còpia tècnica (de fet, la clonació).
K. Tsiolkovsky va arribar a la conclusió que el cervell humà és la part material de l'Univers. Tots els processos que ocorren al cervell reflecteixen els processos que ocorren a tot l'Univers, com a resultat dels quals la voluntat de l'Univers es converteix en la voluntat de cada individu individual. Proposa la idea de la selecció natural, que decideix quin cervell expressa millor la voluntat de l'univers. A més, els "éssers superiors" tenen el dret i fins i tot l'obligació de destruir els "éssers inferiors" com les males herbes del jardí. Al mateix temps, K. Tsiolkovsky no va excloure la possibilitat que la humanitat siguin éssers inferiors.
L'autor modern B. Groys aplica el concepte de biopolítica interpretat per M. Foucault, coincidint amb una idea important per al cosmisme rus: la superació de la mort, que, en la presentació de Foucault, és un límit natural per a la intervenció del biopoder en la vida del població. B. Groys veu la sortida en combinar els esforços del pensament científic i tècnic, la voluntat política i l'art, capaços de superar la injustícia del món, "tancat en un mode de mortalitat", i contribuir al regnat del biopoder total, la finalitat del qual seria trobar una cura per a l'envelliment i la mort per a cada ciutadà:Boris Groys "Cosmisme rus" . Programa editorial conjunt del Museu d'Art Contemporani Garage i l'Editorial Ad Marginem. The Art Newspaper Russia (2015)
Boris Groys "Cosmisme rus", 2015:L'estat ja no pot permetre que les persones morin de mort natural i permetre que els morts descansin en pau a les seves tombes. L'estat està obligat a superar els límits de la mort. El biopoder ha de ser total.
Definició del terme d'en Foucault El concepte biopolítica va adquirir notorietat a partir del desenvolupament a l'obra del Michel Foucault, que el definí per primer cop en el seu cicle de conferències "Hem de defensar la societat" al Collège de France entre 1975 i 1976. El concepte de biopolítica de Foucault és en gran part un derivat del seu propi concepte de biopoder (aquí Foucault inclou en el concepte de poder la pràctica de la cura de la salut, la regulació de l'herència i els riscos de regulació associats a la salut física), és a dir, estem parlant de la extensió del poder estatal sobre el poder físic i polític de la població. Per aquesta raó, es sol considerar aquest autor com el responsable de la introducció d'aquest neologisme en el món acadèmic.
Tot i així, i segons Roberto Esposito, probablement el primer en encunyar aquest mot fou el filòsof suec Rudolf Kjelén, qui va ser també l'autor de la noció de geopolítica. Per a aquest autor, a diferència d'altres, l'Estat no és una entitat jurídica nascuda d'un contracte social, sinó que cal entendre'l com un conjunt de persones que actuen com un organisme únic, alhora espiritual i corpori. A partir d'aquí, la biopolítica fou definida com la política de la vida biològica i cultural de les societats, que es materialitza en l'existència de l'Estat. Aquest sentit del terme "biopolítica" emprat per Kjellen, tot i que ben documentat per Esposito, no apunta però al mateix focus que la perspectiva de Focault, de manera que hi hauria una coincidència de terminologia però no de semàntica.
Les estratègies Focaultianes de poder L'any 1976, a Salvador de Bahia, Michel Foucault va reprendre l'anàlisi del funcionament real del poder emprant les categories de biopolítica i disciplina (o anatomopolítica) que havia iniciat dos anys abans a Rio de Janeiro. Argumentà que pel que feia als interessos del capitalisme, l'antic “sistema de poder” sobirà tenia dos grans defectes:
“... el poder polític, tal com s'exercia en el cos social, era un poder molt discontinu”, se li escapaven massa coses (la majoria de coses en realitat: activitats de contraban, crims, etc.). D'aquí una primera preocupació, com "... passar d'un poder lacunar, global a un poder continu, atòmic i individualitzador: que cadascú, que cada individu en ell mateix, en el seu cos, en els seus gestos, pugui ser controlat, en lloc de controls globals i de massa".