frame|Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre. El territori de Dobrudja no conforma una unitat administrativa sota un sol estat, es reparteix entre la Dobrudja Septentrional, que forma part de Romania, i la Dobrudja Meridional, que pertany a Bulgària.
El territori de la regió romanesa, la Dobrudja Septentrional (en romanès Dobrogea), està repartida entre els comtats de Constanţa i Tulcea, amb una superfície total de 15.500 km² i una població un xic inferior al milió d'habitants. Les principals ciutats són Constanţa, Tulcea, Medgidia i Mangalia. La Dobrudja és representada per uns dofins a l'escut de Romania.
La regió búlgara, la Dobrudja Meridional (en búlgar Добруджа, Dobrudja), que comprèn les províncies de Dòbritx i Silistra, té una superfície total de 7.565 km² i una població de 350.000 habitants.
Geografia Amb excepció del delta del Danubi, situat al nord-est, Dobrudja és muntanyenca, amb una alçària mitjana de 200-300 metres. El punt més alt és el puig Ţuţuiatu a les Muntanyes Măcin, que arriba als 467 m. La plana de Dobrogea cobreix la major part de la Dobrudja romanesa, mentre que a la part búlgara hi ha la plana de Ludogorie. El llac Siutghiol és el més important de Dobrogea.
Etimologia L'origen del nom de Dobrudja pot deure's al nom turc del governant del , el dèspota Dobrotici/Dobrotitsa (دوبرجه). Era comú per als turcs donar als països el nom dels seus primers governants (per exemple, d'antuvi Moldàvia era coneguda com a Bogdan Iflak pels turcs per Bogdan I.
Inicialment, el nom feia referència només a les estepes de la regió meridional, entre Hârşova i el llac Razim al nord i Silistra-Balchik al sud, però més tard el terme es va estendre a la part nord i al delta del Danubi.Robert Stănciugel i Liliana Monica Bălaşa, Dobrogea în Secolele VII-XIX. Evoluţie istorică, Bucharest, 2005; pg. 68-70
Història Prehistòria El territori de la Dobrudja ja fou habitat en el Paleolític mitjà i el Paleolític Superior, com mostren les troballes de Babadag, Slava Rusă i Enisala. Durant el Neolític formà part de la cultura de Hamangia (nom d'una vila costanera de la Dobrudja), de la Cultura boian i de la cultura Karanovo. A finals del V mil·lenni abans de Crist, sota la influència de tribus de l'Egeu, també s'hi instal·là la cultura Gumelniţa. Durant l'Eneolític les poblacions migraren del nord al mar Negre procedents de la cultura Kurgan, i es formà la cultura mixta Cernavodă I. Sota la influència de la cultura Kurgan II, es formà la cultura Cernavodă II, barreja de les cultures Cernavodă I i Ezero, que evolucionaria a Cernavodă III. La regió mantenia contactes amb el món mediterrani des del , com ho prova una espasa micènica descoberta a Medgidia.
Història antiga Durant l'Edat de ferro, en els segles VIII-VI aC, els geto-dacis es diferenciaren dels altres pobles tracis. En la segona meitat del , apareixen els primers senyals de relacions comercials entre la població indígena i els grecs al golf de Sinoe (ara un llac). Cap al 657-656 aC, colons grecs de Milet fundaren la primera colònia a la regió (Hístria). En els segles VII-VI aC es fundaren més colònies gregues a la costa de Dobrudja (Cal·latis, Tomis, Mesèmbria, Dionisòpolis, Partenòpolis, Afrodísies, Eumèdnia, etc.). Al aquestes colònies formaven part de la Lliga de Delos, passant de l'oligarquia a la democràcia.Aristòtil, Política (V,6 ) També, en el , els primers grups d'escites penetraren a la regió. Dues tribus getes, les dels crobizi i els terizi, foren mencionades per Hecateu de Milet (540-470 aC) com que vivien a la regió.
miniatura|Antigues colònies a Dobrudja (línia costanera actual) Cap al 514-512 aC el rei Darios I el Gran de Pèrsia va subjugar els getes que vivien a la regió durant la seva expedició contra els escites que vivien al nord del Danubi.Herodot, Històries (IV,93) Pel 430 aC, el regne dels odrisis sota Sitalces de Tràcia es va estendre cap a les boques del Danubi.Tucídides, Guerres del Peloponès (II,97,1) El 429 aC els getes de la regió participaren en la campanya dels odrisis al Macedònia, i sota el rei d'Odrísia Seuthes I uns 2.000 soldats getes lluitaren contra els soldats d'Atenes a Quersonès, al sud de Crimea.Xenofont, Anàbasi En el , els escites dominaren la Dobrudja. El 341-339 aC, un dels seus reis, Atheas, lluità contra Hístria, que rebia suport d'un Hístrianorum rex (potser un governant geta local).
El 339 aC el rei Atheas fou derrotat pel rei Filip II de Macedònia, qui va estendre el seu reialme sobre la Dobrudja.Justí, Epítome de la Històrica Filípica de Pompeu Trogus (IX,2) El 313 aC i novament el 310-309 aC les colònies gregues liderades per Cal·latis, amb suport d'Antígon el Borni, es revoltaren contra el govern macedoni. Les revoltes foren aixafades per Lisímac, el diàdoc de Tràcia, qui també inicià una expedició militar contra els Dromicaetes, els governants getes del nord del Danubi, el 300 aC. En el , les colònies de la costa de Dobrudja pagaven tribut als basileus Zalmodegikos i Moskon, qui dominaven probablement el nord de Dobrudja. En el mateix segle, els celtes s'assentaren al nord de la regió. El 260 aC, Bizanci va perdre la guerra amb Cal·latis i Hístria pel control de Tomis. A finals del i començament del , els bastarnae s'assentaren a l'àrea del delta del Danubi. Pel 200 aC, el rei dels tracis Zoltes envaí la regió moltes vegades, però fou derrotat per Rhemaxos, qui esdevingué protector de les colònies gregues.
Pel voltant del 100 aC el rei Mitridates VI Eupator va estendre la seva autoritat sobre les ciutats gregues a Dobrudja. Tanmateix, el 72-71 aC, durant la Tercera Guerra Mitridàtica, aquestes ciutats foren ocupades pel procònsol romà de Macedònia, Marc Licini Lucul·le. Es va signar un foedus entre les colònies gregues i l'Imperi Romà, però el 62-61 aC les colònies es revoltaren. Gai Antoni Hibrida va intervenir, però fou derrotat pels getes i bastarnes vora Hístria. Cap al 55 aC el dacis comandats pel rei Burebista conqueriren la Dobrudja i totes les colònies gregues de la costa, però el seu regnat acabà el 44 aC.
Domini romà El 28-29 aC Rholes, un governant geta del sud de Dobrudja, va donar suport al procònsol de Macedònia, Marc Licini Cras Dives II, en la seva campanya contra els bastarnes. Per això, Rholes fou declarat Socius et amicus Populi Romani per Octavi, i ajudà Cras en la conquesta dels estats de Dapyx (en Dobrudja central) i Zyraxes (al nord). Dobrudja esdevingué part del regne clientelar dels odrisis, mentre que les ciutats gregues de la costa es mantenien sota el govern directe del governador de Macedònia. Entre el 12 i el 15 un exèrcit dels getes va conquerir les ciutats d'Aegyssus i Troesmis, però foren derrotades pel rei dels odrisis Rhoemetalces amb ajut de l'exèrcit romà.
miniatura|esquerra|El monument Tropaeum Traiani a Adamclisi commemora la victòria romana sobre els dacis El 15 fou creada la província romana de Mèsia, però la Dobrudja, sota el nom de Ripa Thracie, va romandre part del regne dels Odrisis, mentre que les ciutats gregues formaven part d'una Praefectura orae maritimae. El 46 Tràcia esdevingué província romana i els territoris de l'actual Dobrudja foren absorbits dins de Moèsia. Els geto-dacis envaïren la regió moltes vegades en el , especialment entre el 62 i el 70. En el mateix període la base de la flota romana del Danubi (classis Flavia Moesica) fou traslladada a Noviodúnum. La praefectura fou annexada a Mèsia el 86. En el mateix any Domicià va dividir Mèsia, i Dobrudja fou inclosa en la part oriental, la Moesia Inferior.
Durant l'hivern del 101-102, el rei dels dacis, Decèbal, dirigí una coalició de dacis, carps i burs i atacà la Mèsia Inferior. L'exèrcit invasor fou derrotat per les legions romanes de l'emperador Trajà al riu Iantra (més tard s'hi fundaren Nicòpolis i Istrum per a commemorar la victòria) i més tard a la moderna vila d'Adamclisi, al sud de Dobrudja. Aquesta victòria fou commemorada amb un monument, construït el 109, i s'hi fundà la ciutat de Tropaeum. Després del 105, la Legió XI Clàudia i la Legió V Macedònica foren enviades a Dobrudja, a Durostorum i Troesmis respectivament.
Cap al 108 l'emperador Hadrià va intervenir a la regió per a sufocar la revolta dels sàrmates. El 170 Costoboci envaí Dobrudja i atacà Libida, Ulmetum i Tropaeum. La província, en general, es va mantenir estable i pròspera fins a la crisi del , quan s'afebliren les defenses i atacaren nombroses tribus bàrbares. El 248 una coalició de gots, carps, taifils, bastarnes i vàndals asdings, dirigits per Argaithus i Gunderic, va devastar la Dobrudja. Durant el govern de Deci la província va patir els atacs dels gots sota el rei Cniva. Els atacs bàrbars continuaren el 258, 263 i 267. El 269 una flota aliada de gots, hèruls, bastarnes i sàrmates atacà les ciutats de la costa i devastà Tomis. El 272 l'emperador Lluci Domici Aurelià derrotà els carps del nord del Danubi i assentà una part d'ells vora Carsium. Aquest emperador posà fi a la crisi de l'Imperi Romà ordenant la reconstrucció de la província.
Durant el regnat de Dioclecià la Dobrudja formà part de la província d'Escítia, dins la Diòcesi de Tràcia. La capital era Tomis. Dioclecià també va traslladar la Legió II Herculia a Troesmis i la Legió I Iovia a Noviodúnum. El 331-332 Constantí I el Gran derrotà els gots que atacaren la província. Dobrudja fou devastada novament pels ostrogots el 384-386. Sota els emperadors Licini I, Julià l'Apòstata i Valent les ciutats de la regió foren reconstruïdes.
Imperi Romà d'Orient i domini búlgar Després de la divisió de l'Imperi Romà la Dobrudja fou atribuïda a l'Imperi Romà d'Orient. El 513-520 la regió fou sacsejada per una revolta contra Anastasi I Dicor. El seu líder, Vitalià, natural de Zaldapa, a la Dobrudja Meridional, derrotà el general romà d'Orient Hipati vora Kaliakra. Durant el regnat de Justí I, els antes i els eslaus envaïren la regió, però foren derrotats per Germà Justí. El 529 una nova invasió d'antes i protobúlgars fou rebutjada pel comandant gèpid Mundus. Els cotrigurs i àvars envaïren la regió moltes vegades, fins que el 561-562 els avars dirigits per Bayan s'assentaren al sud del Danubi com a foederati. Durant el govern de Flavi Tiberi Maurici, els eslaus devastaren Dobrudja i destruïren les ciutats de Dorostolon, Zaldapa i Tropaeum, El 591/593 el general romà d'Orient Prisc intentà aturar les invasions atacant i derrotant els eslaus d'Ardagast al nord de la província. El 602, durant un motí de l'exèrcit romà d'Orient als Balcans, una gran massa d'eslaus va travessar el Danubi i se n'assentà al sud. La Dobrudja va romandre sota un lleu control romà d'Orient, i fou reorganitzada sota el regnat de Constantí IV Pogonat com a Thema Scythia.
El 681 la Dobrudja formaria part del Primer Imperi Búlgar. Poc després, els búlgars fundarien vora la frontera meridional de la regió la ciutat de Pliska, que n'esdevindrà la primera capitalPetar Mutafchiev, Добруджа. Сборник от Студии, Sofia, 1999 i serà el centre polític de l'estat búlgar fins al 893. Tanmateix, durant els tres segles següents de dominació búlgara, els romans d'Orient encara controlaren el mar Negre i les boques del Danubi, i durant alguns períodes curts de temps, algunes ciutats.Teòfanes, Cronografia I, Bonn, 1839 A començaments del , Justinià II visità la Dobrudja i demanà ajut militar al kan Tervel de Bulgària. El 895 les tribus magiars de Budjac envaïren la Dobrudja i el nord-est de Bulgària. Una vella inscripció eslàva, trobada vora Mircea-Vodă, menciona el zhupan Dimitri (Дѣимитрѣ жѹпанѣ), un noble feudal de la regió meridional el 943.