Chamaebuxus vayredae és una espècie de planta amb flors del gènere Chamaebuxus dins la família de les poligalàcies (Polygalaceae).
És una planta endèmica de Catalunya, de la vall del Bac a l'Alta Garrotxa, que havia estat catalogada com a espècie vulnerable segons els criteris de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) a causa d'ocupar una zona molt petita, menys de 20 km2. També ha estat inclosa a l'annex 2 del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Tanmateix a la Llista Vermella de la flora vascular de Catalunya. Actualització any 2020 publicada per la Institució Catalana d'Història Natural s'indica que en realitat caldria classificar-la com a gairebé amenaçada perquè la seva àrea seria més gran i la regressió patida darrerament no ha estat prou important. El seu hàbitat són els prats mesòfils i xeròfils amb pi roig (Pinus sylvestris) i boix (Buxus sempervirens) i en zones rocoses, especialment en zones de vegetació de tipus Quercetum pubescentis. Les poblacions més importants es donen a les pinedes i les més petites a les zones rocoses.
Descripció És un arbustet perennifoli força petit, no acostuma a fer més d'uns 10 cm d'alçada, de tiges pubescents postrades o ascendents. Les fulles són esparses, simples, linear-lanceolades o linears, glabrescents i amb el marge engruixit i revolut. Les flors són petites, zigomorfes, recorden a les papilionàcies, solitàries o agrupades en inflorescències axil·lars en raïm de poques unitats, dos o tres. Les flors són grans, al voltant d'1,5 cm de llargària, el calze consta de cinc sèpals, els inferiors són petits, un de superior en forma de copa i dos de laterals petaloides, d'una llargària al voltant d'1,5 cm, similars a les ales d'una papilionàcia, i de color rosa-porpra. La corol·la és formada per tres pètals, els dos superiors, de color rosa-porpra, gairebé fusionats per complet formant un tub, l'inferior, de color groc, acabat en forma de caputxa amb una cresta amb 5-9 lòbuls, funcionalment equival a la quilla d'una flor papilionàcia, protegeix els òrgans reproductors. Els estams de l'androceu i l'estil del gineceu estan situats al llarg del tub de la corol·la, les anteres i l'estigma són dins la quilla. L'ovari és súper i bilocular. La pol·linització és al·logàmica i entomòfila (per insectes). El fruit és una càpsula d'una llargària d'entre 9 i 13 mm i entre 2 i 2,5 mm d'amplada.
Taxonomia La primera descripció d'aquest tàxon la va fer el botànic català d'origen valencià Antoni Cebrià Costa i Cuxart (1817-1886), amb el nom de Polygala vayredae, l'any 1877 a l'obra Supplemento al Catalogo Razonado de Plantas Fanerogamas de Cataluña, situant-la dins la secció Chamaebuxus de gènere Polygala.
La història del gènere Polygala és complexa, al llarg del temps el que avui dia és el gènere Chamaebuxus ha estat tractat com a una secció, com un subgènere i com un gènere segregat amb el nom de Polygaloides.
El nom actual és degut al botànic alemany Heinrich Moritz Willkomm (1821-1895), publicat al primer volum de l'obra Illustrationes Florae Hispaniae Insularumque Balearium. Figures de plantes nouvelles ou rares décrites dans le Prodromus florae Hispanicae ou récemment découvertes en Espagne et aux iles Baléares, accompagnées d'observations critiques et historiques de l'any 1881.
L'any 1949 el botànic alemany Otto Karl Anton Schwarz (1900-1983) va situar el tàxon dins el gènere Polygaloides, ho va publicar a la revista Mitteilungen der Thüringischen Botanischen Gesellschaft com a Polygaloides vayredae (Costa) O.Schwarz. L'any 2024 els botànics Agustina Martinez i José Floriano Barea Pastore van publicar a la revista Taxon un article sobre noms de gèneres vàlidament publicats a l'Encyclopédie l'any 1753, entre ells Chamaebuxus, que per tant, segons la regla de prioritat del Codi Internacional de Nomenclatura d'algues, fongs i plantes té prioritat sobre Polygaloides, d'aquí la recuperació del nom Chamaebuxus vayredae.
Sinònims Els següents noms científics són sinònims homotípics de Chamaebuxus vayredae:
Polygala chamaebuxus Polygala vayredae Polygaloides vayredae
Referències
Bibliografia
Categoria:Poligalàcies