El terme kerigma (o, catalanitzat més conformement a la tradició, cerigma)La ϰ grega davant e/ē es llatinitza tradicionalment -i de retruc, també catalanitza- amb c: així, diem ceràmica i no pas * queràmica o * keràmica. prové del grec κήρυγμα:τὸ κήρυγμα -ύγματος ‘el que és proclamat per un herald’. Cf. ὁ κῆρυξ κήρυκος ‘herald, missatger, emissari’. “el que és anunciat o proclamat per un herald (ban, anunci, proclamació, declaració, ordre etc.)”. Es tracta d'un deverbatiu del verb κηρύσσειν, que significava “ésser herald; proclamar, anunciar, pregonar”. Aquest verb subjacent, κηρύσσειν, el trobem, per exemple, a la Epístola als Filipencs:
o Fets dels Apòstols:
Es tracta d'un gènere literari bíblic que actualment és representat com l'anunci d'una bona notícia. Aquest mot s'aplica a la proclamació dels cristians que s'inicia poc després de la mort de Jesús de Natzaret.
A les Escriptures Els que s'han dedicat a la recerca del Jesús històric consideren kerigma tota la doctrina que apareix després de la mort de Jesús de Natzaret. Inicialment s'intentà eliminar tot allò corresponent al kerigma per accedir a la figura del Jesús històric. Després de comprovar que no és possible, s'inicià un apropament al Jesús de la història pròpiament a partir d'aquest kerigma. Així doncs, segons el llibre dels Fets dels Apòstols:
Aquests manifestacions amb l'aspecte d'acusació estan inserides, tanmateix, en l'estil i la tradició del profetisme jueu que es pot veure al llarg de l'Antic Testament. A més a més, segons la Bíblia, quan Jesús inicià el seu ministeri públic, ingressà a la sinagoga, prengué el rotlle del profeta Isaïes i llegí:
Després de llegir-ho, s'identificà a si mateix com el Messies de qui parlava el profeta als seus escrits. L'afirmació que fa Jesús en aquell moment és coneguda com el kerigma o anunci de la "bona nova" i constitueix la base de la prèdica per als seus seguidors.
Referències
Categoria:Teologia cristiana