Laranès o aranés (en occità: aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya. És la llengua pròpia d'aquesta entitat territorial singular, així com un dels tres idiomes oficials de Catalunya conjuntament amb el català i el castellà. És un dialecte del gascó, afí a les varietats de Comenge.
A la Vall d'Aran és la llengua vehicular de l'ensenyament del 1984 ençà. A més, el Parlament de Catalunya va aprovar el setembre del 2010 una llei que oficialitza la llengua occitana al conjunt de Catalunya i que atorga més drets a l'aranès i als seus locutors.Vilaweb, El Parlament aprova la llei de l'occità 22 de setembre del 2010 Aquesta llei preveu de fer de l'Institut d'Estudis Aranesi, el president del qual és actualment l'escriptor occitanista Jèp de Montoya, l'autoritat lingüística pel que fa a l'occità aranès.Llei de l'occità, aranès a Aran a El Segre , 23 de setembre del 2010
L'aranès, varietat gascona L'aranès pertany al gascó, parlar occità o llengua independent lligada a aquest. L'aranès és al gascó el que és el rossellonès al català, és a dir un parlar de transició. Triplement: cap al llenguadocià pirinenc, en particular a la part oriental del territori (jos, naut, vida, forma, ora, arturar; plurals masculins en -i, etc), cap al català ribagorçà i pallarès (vides, manar, demanar aquest darrer antiquat en gascó), i cap a l'aragonès (nhèu...). A més, a Aran com enjondre a Occitània, cada vilatge té el seu parlar, així l'aranès se subdivideix en diversos parlars. Com que la Vall d'Aran és un país de muntanya on les diferències es manifesten clarament d'un vilatge al vilatge veí, sovint cal posar en relació aquestes diferències amb les oposicions que separen el dialecte comengès i el dialecte coseranès dellà de la frontera (per ex.ostieu/ostiu contra estiu).
La situació geogràfica i l'adscripció geopolítica de la vall fa que presenti certes característiques que només apareixen a una àrea reduïda del gascó. Per exemple fa servir l'article gascó pirinenc: eth (m.sg.), er (m. sg. + vocal. S'empra 'eth' davant H encara que no es pronunciï pas més en la major part d'Aran), era (f. sg.) i es (m/f. pl.), generalment s'hi conserva una pronúncia [a] (amb certs matisos) de la -a final àtona, forma els plurals femenins en -es (es hemnes) i els plurals masculins sensibles es fan en -i (es aranesi).
Taules comparatives de llengües romàniques Quadre comparatiu del gascó amb altres llengües romàniques: LLATÍfrancèsitaliàcastellàcatalàportuguèsgascóFESTA fête festa fiesta festa festa hèstaLUNA lune luna luna lluna lua luaMELE miel miele miel mel mel mèuCASTELLUM château castello castillo castell castelo castèthILLA elle lei ella ella ela eraRIDERE rire ridere reír riure rir arrirCAPRA chèvre capra cabra cabra cabra craba
Algunes diferències entre el gascó estàndard i l'aranès: GascóAranèsCatalànosauts, vosautsnosati, vosati nosaltres, vosaltresaqueste/aaguest/a aquest/aacíaciu ací, aquínueitnetnit
Codi escrit Es fa servir la grafia següent:
o, ó: es pronuncia com la "u" [u] del català, Arró. Ni en aranès ni en la resta de l'occità existeix el so de la o tancada [o]. ò: amb accent greu es pronuncia "o" oberta [ɔ], com en català, Vilamòs. u, ú: es pronuncia com la "u" [y] del francès: Salardú. A la part final d'un diftong, es pronuncia "u" [w] com en català mau 'mal, malament'. è: amb accent greu es pronuncia "e" oberta [ɛ] com en català o francès: Aubèrt. lh: es pronuncia com en portuguès i com la "ll" [ʎ] del català o dels parlars no-ieistes del castellà: Vielha. nh: es pronuncia com en portuguès, la "ny" [ɲ] en català, "ñ" en castellà o "gn" en francès i italià: Unha. sh, ish: es pronuncia com "x/ix" [ʃ] del català, portuguès i basc o en francès "ch": peish 'peix'. th: es pronuncia sempre com una "t" [t], o [t͡ʃ] ("tx" catalana) en qualques municipis del nord de la vall. h: és muda, però en qualques municipis del nord de la vall es pronuncia aspirada [h]: hum [hym] 'fum' n: és muda en els plurals de mots que tenen "n" final en singular: un camin > dus camins [y kaˈmi > dys kaˈmis]. En la resta de mots, en posició final aquesta és pronunciada [ŋ]: cançon [kanˈsuŋ] 'cançó', accion [ak.ˈsjuŋ] 'acció' i en els plurals: > ues accions [yes ak.siˈuŋs] 'unes accions'.
Fonologia Entre les característiques que defineixen l'aranès dins l'occità hi ha els trets següents típicament gascons:
Característiques generals del gascó Llatí F > H (tret compartit amb el castellà): focus > huec (foc) ferrum > hèr (ferro) Llatí LL > TH (interna o final) o R (en posició intervocàlica): vitellu > vedèth (vedell), aqueth audèth (aquell ocell) ille > eth ( o davant vocal o aspiració) (article definit sing. masc.) ille > er (article definit sing. masc.; usat abans mots començats amb vocal) illa > era (article definit fem. sing.) Pèrdua de N en posició intervocàlica (tret compartit compartit en part amb el galaicoportuguès): Llatí luna > lua (lluna) Llatí ūna > ua (una) Llatí farīna > haria (farina), jolh (genoll) ex. :Pera hièstra deth graèr que podem veir era lua de gèr (Per la finestra del graner podem veure la lluna de gener)
Metàtesi de -R: Llatí ventĕr > vrente (ventre) Llatí vesper > vrèspe (vespre) Desenvolupament de A- prostètic davant de R- inicial, fa doblar la R: Llatí recognōscō > arreconéisher (reconèixer) Llatí rīdēre > arríder (aranès arrir) (riure) ex. :Er arrat que minge er arradim que nade laguens der arriu (La rata que menja el raïm que neda dins el riu)
Vocalització de -L en posició final en [u̯]: malum > mau 'mal', sau, 'sal'; ostau, 'casa'; mèu, 'mel'... Betacisme (inexistència del fonema /v/ i substitució d'aquest per /b/ o /β/) (tret compartit amb el llenguadocià, el castellà i gran part del català).
Trets específics de l'aranès Desaspiració de la aspirada gascona > aranès ∅ (exceptat als municipis de Bausen i Canejan, en què hi roman [h]) Gascó huec (foc) > Aranès huec (a Bausen i Canejan, ) Gascó -AS pronunciat i escrit -ES (tret compartit amb el bloc occidental del català): Gascó hemnas > hemnes (dones) Gascó parlas > parles Plurals de noms acabats en -A esdevenen -ES: era pèira → es pèires (les pedres) (tret compartit amb el bloc occidental del català) La intervocàlica escrita U i pronunciada : Gascó: cantava Aranès: cantaua (tret compartit amb una part del gascó, bearnès) Reducció del plural dels articles definits plurals: Gascó: eths, eras Aranès: es (plural masculí i femení)
Construccions particulars Construcció causativa hè a + infinitiu : hè a pagar (fer pagar, cobrar una venda), hè a còder es truhes (fer coure les patates). En alguns casos es construeix sense a en l'ús causatiu: hè quèir (enderrocar, fer caure una casa, etc.).
Negació La construcció negativa és non + V + cap/pas/bric. Aquest ús de cap, en occità, és propi del gascó pirinenc oriental. La negació amb cap en català pot sentir-se, segons el DCVB, en una àrea pirinenca que va d'Andorra fins a la Ribagorça, incloent-hi la Conca de Tremp i l'Alt Urgell.
Expressió de l'hora Era hèsta que comence tàs quate, o al nord, Era hèsta que comence a quate ores.
Sociolingüística Ús de la llengua Els canvis soferts per la vall arran de la seva orientació cap al sud després de l'obertura del Túnel de Vielha i sobretot el desenvolupament del turisme, han generat una arribada massiva de migrants originaris, al principi, de la resta de l'Estat espanyol i després d'altres països que ha comportat canvis dràstics en els usos lingüístics dels aranesos. L'occità es veié confrontat de manera creixent a l'espanyol i al català, perdent aleshores l'hegemonia dels segles passats. Les taules següents donen una idea de l'ús de l'aranès.
+ Coneixements d'aranès de la població de 2 anys i més a la Vall d'Aran19962001 Xifres absolutes Percentatge Xifres absolutes Percentatge El comprèn 6.295 90,05 6.712 88,88 El sap parlar 4.534 64,85 4.700 62,24 El sap llegir 4.145 59,29 4.413 58,44 El sap escriure 1.746 24,97 2.016 26,69 Font: IDESCAT, Cens lingüístic de l'aranès de 2001Cens lingüístic de l'aranès de 2001 Gairebé el 90% dels aranesos l'entenen i un 65% el poden parlar. Malgrat tot, es troba en una clara situació de minorització en relació al castellà i al català. Usos lingüístics a la Vall d'AranÚsCastellàAranèsCatalàAltres Llengua materna 38,8% 34,2% 19,4% 7,6% A la llar 35,3% 25,8% 13,0% s/d A la llar 50,7% 40,3% 24,6% 3,8% A la feina 30,8% 9,2% 7,9% s/d A la feina 63,1% 34,6% 43,9% 1,8%
Ensenyament miniatura|Pancarta reivindicativa de la llengua aranesa amb la frase de Frederic Mistral «Qui té la llengua té la clau» Pel que fa a l'ensenyament, la llengua occitana és present, juntament amb la catalana, la castellana, i l'anglès i opcionalment el francès en el sistema escolar de la vall, en tots els nivells obligatoris. La presència de l'aranès en els ensenyaments superiors com per exemple batxillerat, en canvi, és pràcticament nul·la: l'aranès és assignatura optativa i els alumnes no se'n poden examinar a la selectivitat. A més, s'ofereixen cursos d'aranès per a adults tant a la Vall d'Aran com a Barcelona, Lleida i Madrid. Tot i així, la posició feble respecte del català i el castellà fa que la pervivència no estigui garantida.
Mitjans de comunicació Pel que fa als mitjans de comunicació, l'aranès no disposa de mitjans de comunicació de masses propis, així doncs depèn de la programació de les cadenes i emissores principatines. Tanmateix, un conveni amb la xarxa de televisions locals ha permès la creació d'AranTV, un espai de mitja hora de durada amb una entrevista i un parell de notícies, dutes a terme pel Conselh Generau d'Aran. El Punt Avui publicà durant dos períodes els anys 1990 i 2000 un suplement setmanal en aranés, Aué.
Actualment, TV3 emet un telenotícies, Meddia aranés de quinze minuts de durada presentat per la periodista Ares Rius, i Catalunya Ràdio ofereix en desconnexió diversos programes. El diari digital Jornalet i la revista Sapiença també publiquen articles i notícies en la variant aranesa de l'occità.
Vida quotidiana Pel que fa a la retolació, l'aranès n'és la llengua prioritària. A l'església, a despit de disposar de materials com aquells oferts per Mn Jusèp Amiell, l'aranès és una llengua poc utilitzada: a Vielha tan sols es diu missa en aquesta llengua un cop per setmana.
Normativització miniatura|Senyalització en aranès a Bossòst (Vall d'Aran) L'aranès està normativitzat segons la norma clàssica i unitària de l'occità, definida inicialment per Loís Alibèrt i ara gestionada pel Consell de la Llengua Occitana (CLO). Les normes del CLO són reconegudes oficialment pel Consell General d'Aran (i doncs per l'Oficina de Foment e Ensenhament der Aranés) des del 1999.
Però alguns detalls de l'adaptació d'aquesta normativa a l'aranès són diferents de l'ús preferencial de les altres varietats gascones: les peculiaritats araneses són en teoria possibles també en altres varietats de gascó, però en la pràctica s'usen només en aranès, ja que la resta del gascó prefereix solucions més unitàries. Essencialment es tracta: de la forma de plural femení en -es en comptes de la grafia -as que és més unitària i englobant (podent pronunciar-se segons els parlars). Ex: hemnes araneses en comptes de hemnas aranesas ("dones araneses"). de u entre dues vocals en comptes de la grafia v que és més unitària i englobant (podent pronunciar-se segons els parlars). Ex: auer en comptes de aver ("haver"). Segons la normativa occitana, en absolut, res no impedeix pas que l'aranès utilitzi les formes gràfiques més unitàries com ara -as i v.
La normativa de l'occità, aplicada a l'aranès i a alguns parlars gascons veïns, nota certes peculiaritats morfològiques com ara els plurals sensibles masculins en -i (es aranesi, "els aranesos") i els articles pirinencs (eth, era, es "el, la, els, les") entre més coses.
Llei del 2010