La batalla de Mossul () va ser una ofensiva conjunta de les forces de govern iraquià, l'exèrcit del Kurdistan iraquià i forces internacionals per alliberar la ciutat de Mossul, en mans d'Estat Islàmic (EI). La guerra terrestre va començar el 16 d'octubre de 2016.

La batalla per Mossul es considera clau en la intervenció militar contra l'EI, que va capturar la ciutat el juny 2014, quan les forces iraquianes la van abandonar. L'ofensiva es desenvolupà durant diversos mesos al mateix temps que la batalla de Raqqa a Síria (l'altra gran ciutat en mans dels gihadistes), duta a terme per les Forces Democràtiques Sirianes.

Antecedents miniatura|Batalla de Mossul Mossul, la segona ciutat més poblada d'Iraq, va caure a mans d'entre 800 i 1.500 membres d'Estat Islàmic el juny 2014. Mossul, de majoria sunni, va caure fàcilment, en part, a causa del profund recel de la població cap a les forces de seguretat iraquianes de majoria xiita. Va ser a Mossul, concretament a la Gran Mesquita, on el dirigent d'EI Abu Bakr al-Baghdadi va declarar el naixement del califat trencant la frontera entre l'Iraq i Síria. Mossul és el principal bastió d'EI dins Iraq, és per això que l'ofensiva s'ha batejat com la "mare de totes les batalles".

Es calcula que durant aquest temps de control gihadista, la població (composta de mionries ètniques com armenis, iazidites, assíris, turcmans i xabaks) de la ciutat va caure de 2,5 milions d'habitants a 1,5 milions.

En les setmanes anteriors fins a l'ofensiva terrestre, la coalició dirigida pels EUA va bombardejar objectius d'EI, i l'exèrcit iraquià va fer avenços graduals cap a la ciutat. A més a més, la Força d'Aire reials anglesa va llençar un atac molt contundent contra les posicions d'EI, mitjançant drones, les 72 hores prèvies a l'ofensiva. Per altra banda, l'exèrcit iraquià va llençar pamflets des de l'aire animant als homes joves residents a la ciutat alçar-se contra l'EI quan la batalla comencés.

Per preparar per la defensa, els gihadistes van cavar trinxeres al voltant de la ciutat, el qual planejaven omplir amb oli ardent per reduir la visibilitat i forçar els diferents exèrcits atacants a avançar lentament. El desplegament de les forces armades d'Iraq que es disposaven a alliberar la ciutat va ser el més gran des de la invasió d'Iraq de 2003.

Forces S'estima que les forces gihadistes tenen dins la ciutat entre 3.000 i 5.000 combatents, segons el Departament de Defensa dels Estats Units. Per l'altre costat, la coalició liderada per l'Exèrcit d'Iraq s'estima que compta amb 94.000 membres: entre 54.000 i 60.000 soldats de l'Exèrcit iraquià, uns 16.000 paramilitars (principalment xiites, recolzats per Iran) i prop de 40.000 peixmerga kurds. Les Unitats de Protecció de Nínive, formades per assiris i catòlics caldeus, són una de les forces paramilitars que actuen sobre el terreny.

560 militars de la 101a Divisió Aerotransportada dels Estats Units participen en la batalla, incloent-hi elements de control i comandants, especialistes en comunicació i logística, un equip especialitzat en operacions aèries, entre d'altres experts. L'Exèrcit francès va desplegar entre 150 i 200 soldats a Qayyarah, als quals s'hi van sumar 600 soldats més a Qayyarah. A més a més, 150 soldats francesos es troben a Arbela, entrenant peixmerga. 80 soldats de les forces especials d'Austràlia també van estar desplegats per ajudar les forces kurdes. El Canadà, per la seva part, ha desplegat algunes forces per ajudar a interceptar les comunicacions d'Estat Islàmic, així com personal d'assistència mèditca a territori kurd.

Captura de l'est de Mossul (octubre 2016 - gener 2017)

La batalla va començar amb ràpids avenços de les tropes kurdes que van aconseguir arribar a la ciutat de Mossul juntament amb les tropes iraquianes en només 10 dies des de les seves posicions inicials. Durant el mes d'octubre, les tropes iraquianes i kurdes van avançar ràpidament sobre diferents barris de la ciutat. Cap al 12 de novembre gran part de la ciutat havia estat reeixidament capturada per les tropes aliades i a partir de llavors, la batalla es va estancar amb avenços poc importants.

A principis del mes de desembre, fonts de l'Exèrcit iraquià i Peixmerga anuncien que s'havien capturat fins llavors 5.700 quilòmetres quadrats.

El 29 de gener de 2017 l'exèrcit iraquià va aconseguir finalment capturar els últims bastions d'EI de l'est de Mossul, deixant pas a la batalla a la resta del centre de la ciutat els mesos posteriors.

Captura de l'oest de Mossul (febrer 2017 - juliol 2017) El 23 de febrer, l'exèrcit iraquia va ocupar l'aeroport de Mossul. El 24 de febrer s'inicia l'ofensiva sobre la meitat occidental de la ciutat.

El 26 de febrer es va anuncia l'entrada a la ciutat des del sud a través dels districtes d'al-Tayran i Wadi Hajar.

A principis del mes de març, el califa de l'EI, Abu Bakr al-Baghdadi, va ordenar als seus combatents abandonar Mossul. Els rumors déien que Al Baghdadi havia fugit de Mossul i Tal Afar per instal·lar-se a les seves bases originals deixant el comandament de les tropes a d'altres mandataris i donant-los instruccions sobre com fer front a les tropes iraquianes.

El 21 de juny, davant l'avanç de l'exèrcit, Estat Islàmic destrueix la Gran Mesquita d'Al-Nuri del , lloc emblemàtic on es va declarar el califat al 2014 i utilitzat com a símbol de llibertat pels gihadistes.

A finals de juny, Estat Islàmic va recuperar alguns barris recentment capturats a l'oest de la ciutat, 49 No obstant això, l'exèrcit iraquià va poder avançar ràpidament en el nucli històric.

El 29 de juny de 2017, les forces iraquians van capturar gairebé per complet la ciutat i recuperant la mesquita Al-Nuri. Només quedaven alguns focus de feble resistència gihadista.51 És per això que EI va treslladar la seva capital a la ciutat de Tal Afar a l'interior d'Iraq.

Finalment, després de 8 mesos de combats, la ciutat de Mossul va ser completament reconquerida per les Forces Armades Iraquianes el 9 de juliol de 2017. Segons les primeres dades de l'ONU, els enfrontaments per a recuperar la ciutat de Mossul va provocar uns 80.000 morts i ferits i el desplaçament de gairebé 900.000 persones.

Conseqüències Després de la declaració de captura total, les tropes iraquianes tractaven de trobar i desactivar explosius i mines a la ciutat. El primer ministre va declarar que es treballaria per restaurar els serveis i la infraestructura, emfatitzant la importància de permetre que els ciutadants tornin a la vida normal.

L'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) va informar que es podria trigar "molts mesos" abans de l'esperat retorn de civils. ACNUR, l'agència de refugiats de l'ONU, va assenyalar que moltes de les persones que van fugir tot i voler tornar no tenien res a causa del danys, ni els serveis bàsics clau com l'aigua, l'electricitat i altres infraestructures clau, incloses les escoles i els hospitals, eren les adients. És per això que, vint-i-vuit grups que treballaven sobre el terreny van demanar recolzament logístic i monetari a la comunitat internacional per a poder accelerar la reconstrucció de la ciutat.

El diari The Independent va publicar el 17 de juliol que membres de l'exèrcit iraquià estaven executant i matant (llençant des de teulades d'edificis i penyasegats) membres d'Estat Islàmic detinguts sense judici previ. El rotatiu arribava a la conclusió que les tropes iraquines no només sentien "ganes de revenja" si no que, com anteriorment havia passat, sentien gran desconfiança vers la justícia corrupte que podia arribar a alliberar gihadistes a canvi de diners. Aquesta "paranoia", tal com cita el mitjà, aflora després de rumors que indicaven que alguns presoners que havien estat deixats en llibertat a Bagdad, s'haurien immolat tot seguit assassinant desenes de civils.

Problemes humanitaris Fins a 1,5 milions de civils viuen a la ciutat i els voltants, la qual cosa va provocar serioses preocupacions d'una crisi humanitària massiva. Lise Grande, coordinadora humanitària de l'ONU a l'Iraq, va declarar: "En el pitjor dels casos, estem literalment, davant de l'operació humanitària més gran al món en l'any 2016". Save the Children va advertir que era probable un vessament massiu de sang de civils si no se'ls permeten rutes segures perquè fugen.

Abusos d'Estat Islàmic Segons diferents informes de diversos mitjans comunicació, grups de drets humans i el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, EI va amenaçar amb prendre represàlies amb els civils que intentessin fugir o contradissin les seves normes.

Franctiradors, mines i trinxeres impedeixen que la gent tracte d'escapar. Les autoritats iraquianes, a través de programes de ràdio i fullets que llançaren sobre la ciutat, van advertir als civils que devien romandre a casa seva. Als fullets s'aconsellava als residents perquè prengueren diverses precaucions, incloent instruccions per desconnectar les canonades de gas i tapiar les finestres per protegir-les de vidres trencats.

L'International Business Times va informar que "xiquets de Mossul, alguns de tan sols 12 anys, han estat reclutats per l'Estat Islàmic a Mossul, bastió restant més gran del grup militant a l'Iraq.

Escuts humans

El govern dels EUA va acusar EI d'utilitzar civils com a escuts humans a Mossul. Els temors que els civils podrien ser utilitzats com a escuts humans per EI es va confirmar quan es el grup va segrestar civils amb aquesta finalitat, fets condemnats per grups de pro drets humans i del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

Poc després de començar la batalla, van aparèixer notícies de segrests i execucions de civils per part d'EI a Mossul. El portaveu del Pentàgon Jeff Davis va declarar que EI estava utilitzant a civils com a escuts humans i mantenint a les persones a la ciutat en contra de la seua voluntat.

Segons l'Observatori Euro-Mediterrani dels Drets Humans, els més d'un milió d'habitants de Mossul corrien el risc de ser assassinats o usats com escuts humans contra l'avanç i l'ofensiva de l'exèrcit iraquià. Segons l'informe, Estat Islàmic va desplaçar més de 550 famílies de les poblacions d'As-Semalyya i An-Nejafyya per a fer-les servir d'escuts humans.

Execusions

Una font d'intel·ligència iraquiana va declarar el 21 d'octubre que EI va executar 284 homes i xiquets segrestats a Mossul per tal d'utilitzar-los com a escuts humans. Els civils van ser assassinats i llançats en una fossa comuna. Un funcionari de l'ONU va dir que l'ONU està "greument preocupat" pel destí de 200 famílies de Samalia i 350 famílies de Najafia que van ser segrestades per EI, i que podrien ser utilitzats com a escuts humans.

Segons l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, EI va executar 232 persones prop de Mossul a finals d'octubre per desafiar les seves ordres.

El 31 d'octubre, un membre de la Governació de Nínive va declarar que EI va havia executat 300 civils i ex membres de seguretat a la població de Moshairefa, al nord de Mossul. Havien estat empresonats i acusats de col·laborar amb el govern.

Mosul Eye va informar el 3 de novembre que els atacs de morter gihadistes van matar a cinc civils.

El 7 de novembre, l'Oficina de Mitjans de la Guerra de l'Iraq va anunciar la troballa de més de 300 cossos en una fossa comuna a Hamam al-Alil, al sud de Mossul.

L'Oficina de Mitjans de la Guerra de l'Iraq va anunciar que a l'interior de l'edifici de la Facultat d'Agricultura de Mossul s'hi va trobar 100 cossos decapitats.

El 9 de novembre, fonts locals van informar que EI va assassinar més de 20 persones després d'haver-los acusat de ser espies, crucificats i executats.

L'11 de novembre la BBC va informar que EI va executar 40 civils després d'haver-los acusat de ser espies. Un altre home, afegien, va ser assassinat per desafiar la prohibició de l'ús del telèfon mòbil.

El 17 de novembre, les forces iraquianes van trobar dues fosses comunes més prop de Hamam Alil, amb més de 250 cossos.