Thomas Ruggles Pynchon, Jr. (Glen Cove, Nova York, 8 de maig de 1937) és un escriptor estatunidenc. Destaca per la seua densa i complexa obra narrativa. Procedent de Long Island, Pynchon va passar alguns anys a l'Armada dels Estats Units i va obtenir la llicenciatura en filologia anglesa per la Universitat Cornell. Després de publicar un grapat de contes a les acaballes de la dècada del 1950 i començament dels anys 1960 va començar a escriure novel·les, per les quals avui és fonamentalment conegut: V. (1963), The Crying of Lot 49 (La subhasta del lot 49, 1966), Gravity's Rainbow (L'arc de Sant Martí de gravetat, 1973), Vineland (1990), Mason & Dixon (1997), i Against the Day (Contra el dia, 2006).
Pynchon és considerat per lectors i crítica un dels millors autors contemporanis. Va obtenir una beca MacArthur i va rebre el National Book Award; regularment és citat com un dels possibles candidats a obtenir el Premi Nobel de Literatura. Tant la seua narrativa com els seus assaigs abasten un ampli ventall de matèries, gèneres i temes literaris, incloent-hi (sense ànim d'exhaustivitat) els camps de la història, la ciència i la matemàtica. Pynchon també és conegut per evitar qualsevol mena de publicitat personal; molt poques fotografies seues han estat publicades, i dels anys 1960 ençà han circulat diversos rumors sobre la seua localització i la seua identitat.
Biografia Thomas Pynchon va néixer l'any 1937 a Glen Cove, Nova York, Long Island, Nova York, és un dels tres fills de Thomas Ruggles Pynchon, Sr. (1907-1995) i Katherine Frances Bennett (1909-1996). El seu ascendent americà més antic, William Pynchon, va emigrar a Massachusetts Bay Colony amb el Winthrop Fleet l'any 1630, i, posteriorment, una llarga línia dels seus descendents van trobar riquesa i reputació als Estats Units. El rerefons de la seua família i ascendents li han fornit material per a les seues obres, particularment per a les històries de la família Slothrop narrades a The Secret Integration (La integració secreta, 1964) i Gravity's Rainbow (L'arc de Sant Martí de gravetat, 1973).
Infantesa i educació Pynchon va assistir a l'institut d'Oyster Bay, on va ser aclamat com a "estudiant de l'any" i on va contribuir amb narracions breus al diari escolar (Pynchon 1952-3). Aquestes obres juvenils incorporaven alguns dels motius literaris i dels temes recurrents de la seua carrera posterior: noms excèntrics, humor pretensiós, ús il·lícit de drogues i paranoia.
Després de graduar-se a l'institut l'any 1953, a 16 anys, Pynchon va estudiar enginyeria física a la Universitat Cornell, però va abandonar a la fi del segon any per allistar-se a la Marina dels Estats Units. L'any 1957 va tornar a Cornell per continuar els estudis de grau en llengua anglesa. La seua primera narració publicada, "The Small Rain" (La petita pluja), va aparèixer a la revista Cornell Writer el maig de 1959, i narra una experiència real d'un amic que havia servit en l'exèrcit; no obstant això, després els episodis i personatges literaris de Pynchon s'han basat en les seues experiències a la marina.
A Cornell, Pynchon va entaular amistat amb Richard Fariña, i per un curt període tots dos van desenvolupar el que Pynchon ha anomenat un "microculte" per la novel·la Warlock (1958) de l'escriptor Oakley Hall. L'any 1983 Pynchon va escriure sobre els seus records de la universitat a la introducció a l'edició de la novel·la de Fariña Been Down So Long It Looks Like Up to Me, publicada per primera vegada el 1966. Pynchon també informa que va assistir a les classes impartides per Vladimir Nabokov, que aleshores era professor de literatura a Cornell. Tot i que Nabokov va reconèixer després no recordar Pynchon (tot i que la muller de Nabokov, que l'ajudava amb els papers, va explicar que recordava la peculiar cal·ligrafia de Pynchon), altres professors Cornell, com ara el novel·lista James McConkey, el recorden com un estudiant amb un talent excepcional. L'any 1958, Pynchon i el seu company d'estudis a Cornell, Kirkpatrick Sale, van escriure part o la totalitat del musical de ciència-ficció Minstral Island, que retrata un fosc esdevenidor en què el món és governat per IBM (Gibbs 1994). Pynchon es va graduar el juny de 1959.
Primers anys de carrera V. Després de deixar Cornell, Pynchon va començar a escriure la seua primera novel·la. De febrer de 1960 a setembre de 1962 va treballar com a redactor tècnic a la companyia Boeing a Seattle, Washington, on va ocupar-se dels articles sobre seguretat del Bomarc Service News, un bolletí de notícies del Programa de míssils terra-aire del BOMARC desplegat per la Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica. Les experiències de Pynchon a Boeing van inspirar les seues descripcions de la companyia "Yoyodyne" a V. i a The Crying of Lot 49, i tant la seua formació en física com el periodisme tècnic que va desenrotllar a Boeing, van fornir-li molt del material que va fer servir a L'arc de Sant Martí de gravetat. Quan l'any 1963 va ser publicada la seua novel·la V., va guanyar el premi de la Fundació William Faulkner a la millor novel·la de l'any.
Després de deixar Boeing, Pynchon va passar un temps a Nova York i Mèxic, abans de traslladar-se a Califòrnia, on va residir gran part dels anys 1960 i els primers anys de la dècada del 1970, principalment en un apartament a Manhattan Beach (vegeu Frost 2003), on va escriure la seua novel·la més valorada, L'arc de Sant Martí de gravetat. Durant aquests anys va flirtejar amb l'estil de vida i alguns hàbits de la contracultura hippie (vegeu, per exemple, Gordon 1994), tot i això, la seua opinió retrospectiva sobre les motivacions, les valors i realitzacions de les organitzacions estudiantils i juvenils de l'època, en la seua introducció de l'any 1984 a la col·lecció de relats Slow Learner i la novel·la Vineland (1990) en particular, és, si més no, ambigua.
L'any 1964 va fer un assaig fallit de ser acceptat com a estudiant de postgrau de matemàtiques a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, (Royster 2005). El 1966, Pynchon va escriure un reportatge de primera mà sobre els aldarulls de Watts, a Los Angeles, titulat Un viatge dins de la ment de Watts, l'article va ser publicat a The New York Times Magazine (Pynchon 1966).
De mitjan anys 60 Pynchon ha escrit regularment ressenyes i introduccions de gran nombre de novel·les i assaigs. Una de les primeres peces d'aquesta mena va ser una breu ressenya de la novel·la Warlock, de Hall, que va aparèixer, juntament amb comentaris d'altres set escriptors, a "llibres oblidats", com a part d'un reportatge titulat Un regal de llibres, en el nombre de desembre de 1965 de la revista Holiday.
The Crying of Lot 49 En una lletra a la seua agent Candida Donadio, d'abril de 1964, Pynchon va confessar que es trobava immers en una crisi creativa, amb quatre novel·les en marxa, anunciant: "Si passen al paper tal com les concep al magí, seran l'esdeveniment literari del mil·lenni." (vegeu Gussow 1998) El desembre de 1965, Pynchon va refusar educadament una invitació de Stanley Edgar Hyman per a ensenyar literatura a Bennington College, adduint que havia pres la decisió, dos o tres anys abans, d'escriure tres novel·les alhora. Va descriure aquesta decisió com "un moment de bogeria passatgera", però afegí que era "massa obstinat per abandonar alguna o abandonar-les totes" (vegeu McLemee 2006).
La segona novel·la de Pynchon, The Crying of Lot 49 va ser publicada pocs mesos després, l'any 1966. No se sap si aquesta era una de les tres o quatre novel·les que va declarar que tenia en marxa, perquè en una lletra de 1965 a Donadio, Pynchon va escriure que es trobava immers en la redacció d'un llibre que va qualificar d'alimentari. Quan l'obra va atènyer les 155 pàgines, la va qualificar de narració breu, però amb problemes glandulars (Gussow 1998).
The Crying of Lot 49 va guanyar el premi de la Fundació "Richard and Hilda Rosenthal" poc després d'haver estat publicada. Tot i ser més concisa i amb una estructura més lineal que altres novel·les de Pynchon, el seu laberíntic argument descriu un antic i subterrani servei postal conegut com "El Tristero" o "Trystero," una paròdia de les tragèdies de revenja del període jacobí anglès, en particular de l'obra titulada The Courier's Tragedy (La tragèdia del correu), i una conspiració corporativa sobre l'ús d'ossos de soldats nord-americans de la Segona Guerra Mundial com a carbó activat per a filtres de cigarreta. Proposa una sèrie d'interconnexions aparentment increïbles entre aquestes i altres revelacions igualment estranyes a què s'enfronta la protagonista de la novel·la, Oedipa Maas. Com a V., la novel·la conté un bon grapat de referències científiques i tecnològiques, i també a obscurs esdeveniments històrics, i ambdues obres se submergeixen en els detritus de la cultura i la societat americanes. The Crying of Lot 49 també continua l'hàbit de Pynchon d'escriure lletres paròdiques de cançons, de fer servir noms estranys i irònics per als personatges i la referència a aspectes de la cultura popular. Particularment, inclou diverses al·lusions a Lolita, de Nabókov.
L'any 1968, Pynchon va ser un dels 447 signants del manifest dels escriptors i editors contra l'impost de guerra. Uns anuncis a plana completa en The New York Post i The New York Review of Books van recollir la llista completa dels qui es van refusar a pagar "el proposat recàrrec del 10% sobre l'impost de la renda o sobre qualsevol altre impost, per a fins bèl·lics," i va declarar la seua creença "que la participació dels Estats Units en la Guerra del Vietnam era èticament incorrecta" (New York Review of Books 1968:9).
L'arc de Sant Martí de gravetat i l'ascens de Pynchon a la fama La novel·la més famosa de Pynchon és la tercera, L'arc de Sant Martí de gravetat, publicada l'any 1973. Una intricada i al·lusiva narració que combina i elabora la major part dels temes de les seues obres primerenques, incloent-hi omissió, paranoia, racisme, colonialisme, teoria de la conspiració, sincronisme i entropia, la novel·la ha provocat gran quantitat de comentaris i de material crític, incloent-hi dues guies de lectura (Fowler 1980; Weisenburger 1988), llibres i articles, discussions en línia i obres d'art; és considerada un text arquetípic de la literatura postmodernista nord-americana. La major part de L'arc de Sant Martí de gravetat transcorre a Londres i en altres llocs d'Europa durant els mesos finals de la Segona Guerra Mundial i les setmanes immediatament posteriors al dia de la victòria a Europa, i és narrada principalment del moment històric en què està ambientada. D'aquesta manera, el text de Pynchon provoca una certa mena d'ironia dramàtica, del moment en què ni els personatges ni les diferents veus narratives no es troben al corrent de les seues circumstàncies històriques específiques, com per exemple l'Holocaust, que això no obstant, són ben presents per al lector contemporani. Aquest recurs literari genera una tensió dinàmica i uns moments d'aguda autoconsciència, a mesura que el lector i l'autor s'endinsen en l'argument. D'abast enciclopèdic, en la novel·la es palesa una enorme erudició en el tractament d'un gran ventall de temes procedents de camps tan diversos com la psicologia, la química, les matemàtiques, la història, la religió, la música, la literatura i el cinema. Potser de manera apropiada per a un llibre tan farcit de coneixements tecnològics, Pynchon, segons ha estat reportat, va escriure'n el primer esborrany manuscrit sobre paper de dibuix per a enginyers, a Califòrnia i Ciutat de Mèxic.