El Lena (; ; en evenki: ; ), a Sibèria, és el desè riu més llarg del món i té la novena conca hidrogràfica en extensió. Travessa l'est de Sibèria de sud a nord per desembocar al mar dels Làptev després d'un recorregut de més de 4.400 km, Лена A Gran enciclopèdia soviètica, 1969-1978. drenant una conca de 2.490.000 km². Lena River. In Encyclopædia Britannica, 2011.
Curs Neix a 1.640 m d'altitud a les muntanyes Baikal, al sud de l'altiplà de la Sibèria central, 20 km a l'oest del llac Baikal. Flueix cap al nord-est i rep aigües del Kirenga i del Vitim. Des de Iakutsk (capital de la República de Sakhà) penetra a les terres baixes, on rep les aigües de l'Oliokma i flueix cap al nord fins que se li ajunta l'Aldan per la dreta. La serralada de Verkhoiansk desvia el Lena cap al nord-est; llavors, després de rebre les aigües del Viliüi, continua cap al nord i desemboca al mar dels Làptev (que forma part de l'oceà Àrtic), al sud-oest de les illes de Nova Sibèria, amb un delta de 30.000 km², travessat per set branques, la més important de les quals s'anomena Bylov, a l'est del delta.
Delta miniatura|esquerra|El delta del riu Lena per Landsat (febrer 2000) El delta s'estén 100 km al mar dels Làptev, té uns 400 km d'amplada i presenta una vegetació de tipus tundra, gelada durant uns set mesos a l'any, però cap al maig la regió es transforma en terres humides. Una part de l'àrea del delta està protegida com a Reserva Natural del Delta del Lena.
El delta del Lena es divideix en multitud d'illes planes. Les més importants són (d'oest a est): Chychas Aryta, Petrushka, Sagastyr, Samakh Ary Diyete, Turkan Bel'keydere, Sasyllakh Ary, Kolkhoztakh Bel'keydere, Grigoriy Diyelyakh Bel'kee (Illes Grigoriy), Nerpa Uolun Aryta, Misha Bel'keydere, Atakhtay Bel'kedere, Arangastakh, Urdiuk Pastakh Bel'key, Agys Past 'Aryta, Illa Dallalakh, Otto Ary, Ullakhan Ary i Orto Ues Aryta.
Turukannakh-Kumaga és una illa llarga i estreta a la vora occidental del delta.
Una de les illes del delta de Lena, Ostrov Amerika-Kuba-Aryta o Ostrov Kuba-Aryta, va rebre el nom de l'illa de Cuba durant l'època soviètica. Es troba a la vora nord del delta.
De les sorres del Vitim i de l'Oliokma se n'extreu or i s'han trobat restes de mamuts al delta.
Règim El règim del Lena és molt similar al de tots els altres rius siberians amb un curs sud-nord: mínim a l'hivern i primavera, en què el riu està segellat per gel que també pot assolir gruixos substancials (fins a 3 metres), i màxim a finals de primavera i estiu, associat a inundacions extenses com a conseqüència d'augments del nivell de l'aigua que poden arribar, de mitjana a 18 metres al curs inferior i 10-15 al curs mitjà. Ocasionalment pot arribar a nivells encara més alts: el maig de 2001 la ciutat de Lensk va ser parcialment destruïda per una inundació durant la qual el nivell de l'aigua va augmentar a més de 19 metres per sobre del nivell mitjà. Com a regla general, el període de cabal màxim d'aigua avança des de la font cap a la boca: al curs superior del Lena el mes amb major cabal d'aigua és el maig, mentre que al curs inferior i al delta és el juny.
esquerra|miniatura|El Lena al curs mitjà, durant el període estival. Els valors del cabal mostren grans variacions durant l'any; a la desembocadura, en comparació amb una mitjana anual de 17.000 m³/s, pot haver-hi uns mínims d'uns 400 m³/s enfront dels màxims de 200.000 m³/s. Pel que fa a la tendència dels valors mitjans anuals, hi ha 480 m³/s a la desembocadura del Kirenga, 1.700 m³/s a la desembocadura del Vitim, 4.500 m³/s a la desembocadura de l'Oliokma i 12.100 m³/s a la desembocadura del Viliüi. En total, per tant, el Lena aboca anualment aproximadament 540 km³ d'aigua al mar de Laptev, transportant aproximadament 12 milions de tones de sediments.
El Lena manifesta un fenomen comú a tots els altres grans rius siberians; els períodes de glaçades, tot i que són molt llargs a tot arreu, es diferencien a les regions del sud (trams superiors), en què duren des de mitjans d'octubre - novembre fins a finals d'abril - principis de maig, de les regions del nord (curs superior), en què s'estenen des de finals de setembre - principis d'octubre fins a finals de maig - principis de juny. Aquest desgel diferencial fa que l'aigua del desgel comenci a fluir primer des del curs superior, acumulant-se, a mesura que flueix cap al nord, en una “presa” formada per gel encara no fos. Aquest impediment, combinat amb la planor de les formes geomorfològiques, dificulta encara més el drenatge de l'aigua amb el resultat de crear immensos pantans.
Fluxos mensuals mitjans La taula següent mostra els valors mitjans de cabal mensuals (expressats en m³/s) del Lena en algunes estacions de hidrometria, situades en ordre des del naixement fins a la desembocadura.
Estació demesuramentDistànciafins a la desembocaduragen febmarabrmaijunjulagosetoctnovdesany Kačug 3.968 km 27 24 23 55 204 189 161 137 120 75 36 33 90 Žigalovo 3.803 km 40 34 34 67 344 247 190 162 135 89 54 45 120 Zmeinovo 3.139 km 357 310 285 416 3.130 3.341 1.668 1.236 1.129 792 393 427 1.124 Krestovskoe 2.655 km 918 759 687 808 7.309 13.439 8.426 6.527 5.840 3.048 1.102 1.118 4.165 Soljanka 2.078 km 1.376 1.103 952 996 12.525 21.909 13.985 10.770 9.820 5.005 1.413 1.638 6.791 Tabaga 1.527 km 1.489 1.148 961 917 11.172 23.561 14.917 11.036 10.083 5.629 1.528 1.650 7.007 Kjusjur 211 km 2.838 2.232 1.736 1.426 6.535 74.034 39.940 27.353 24.265 14.264 3.514 2.955 16.761 Illot de Stolb 5 km 3.141 2.669 2.119 1.759 5.909 61.833 39.478 26.167 21.890 13.196 3.342 3.074 15.382
Gràfics de cabal mitjà mensual Cabal del Lena (en m³/s) a Tabaga, al curs mitjà (, distància a la desembocadura 1.527 km); període 1936-1999
Cabal del Lena (en m³/s) a Kjusjur, al curs inferior (, distància a la desembocadura 211 km); període 1934-2000
Cabal del Lena (en m³/s) a l'illot de Stolb, al delta (, distància a la desembocadura 5 km); període 1976-1994
Conca miniatura|321px|A l'hivern el glaç arriba a gruixos de fins a 3 metres, cosa que fa possible que els vehicles de carretera normals creuin el riu. Tan bon punt s'arriba a un gruix acceptable, el llit del riu s'utilitza com a carretera normal. Per tant, malgrat la manca de ponts, els mesos d'hivern el Lena no obstaculitza les comunicacions per terra. La zona de captació del Lena coincideix pràcticament amb tota la Sibèria oriental, ja que s'estén sobre els territoris de la República de Sakhà, el krai de Khabàrovsk i l'óblast d'Irkutsk; és una zona amb un clima continental dur, caracteritzada per hiverns llargs i molt rígids (s'assoleixen algunes de les temperatures més baixes de l'hemisferi nord) i estius curts i càlids; a la ciutat d'Iakutsk, la principal de la seva conca, es registren mitjanes d'uns -43 °C al gener i de 19 °C al juliol. Les precipitacions són escasses, sobretot a la part nord, i cauen principalment a l'estiu. La duresa climàtica provoca una extensa congelació del sòl, que a la major part de la conca és permanent (permagel); en algunes zones, la capa permanentment congelada pot superar els 1.000 metres.
La coberta vegetal més freqüentada a la conca ve donada per la taigà, el bosc boreal de coníferes i bedolls que cobreix enormes extensions a tot el nord euroasiàtic; no obstant això, a causa de les condicions climàtiques extremadament dures i de la presència de permagel (que es descongela a l'estiu només a una profunditat de poc més d'un metre), el bosc no és exuberant i es renova amb dificultat. A la zona de la desembocadura i el curs inferior del riu, les temperatures estiuenques baixen per sota del límit de creixement dels arbres: són les zones de la tundra àrtica, sense vegetació arbòria, cobertes per una vegetació raquítica d'herbes, molses, líquens i caracteritzada per la presència de sòls poligonals i pantans molt extensos.
Això provoca una densitat de població extremadament baixa, cosa que significa que, malgrat la seva mida, el riu no té una gran importància des del punt de vista econòmic; el motiu principal que va conduir a l'assentament rus de la zona és l'abundància de matèries primeres (fusta derivada d'immensos boscos, carbó, petroli, gas natural) i recursos minerals (or, diamants). A més, a l'era soviètica, es va explotar l'immens potencial energètic dels rius de la conca; es van construir dues centrals elèctriques, una al riu Viliüi i una al riu Mamakan, un petit afluent de l'Aldan.
El Lena també té certa importància com a via de comunicació, ja que és navegable durant diversos milers de quilòmetres, des de la desembocadura fins a la ciutat de Kačug, a la part alta; els seus principals afluents també permeten la navegació durant centenars de quilòmetres fins a la confluència. A més, a l'hivern, la gruixuda capa de gel permet creuar en qualsevol punt fins i tot amb vehicles pesants, garantint que el Lena no representi un obstacle per a les comunicacions per terra.
Afluents miniatura|La conca del Lena. L'enorme extensió de la conca del Lena significa que recull les aigües de centenars d'afluents i subafluents (no casualment un dels seus sobrenoms antics era "el riu dels mil afluents"). Entre les moltes corrents rebudes, les més importants (algunes de les quals, com els rius Vitim, Viliüi, Oliokma o Aldan, de més de 1.000 km de longitud) es mostren a la taula següent.
miniatura|El riu Viliüi. miniatura|El riu Čaja. miniatura|El riu Vitim.