Una app és una aplicació informàtica dissenyada per ser utilitzada en dispositius mòbils (tauletes, telèfons intel·ligents, etc). Ens fan utilitzar moltes d'aquestes apps cada dia i és la raó per la qual s'han tornat eines molt poderoses a l'hora de desenvolupar qualsevol tipus d'activitats d'ensenyament o d'acció formativa, siguin aquestes de tipus formal o informal (treball, escola, universitat, oci, bricolatge, etc.). De fet, moltes d'aquestes son aplicacions educatives.
En el recorregut que el programari educatiu ha tingut des del seu origen fins al dia d'avui, la possibilitat d'utilitzar dispositius mòbils ofereix una gran oportunitat que no solament amplifica les possibilitats educatives dels programaris sinó que modifica, sota el lema a qualsevol moment i a qualsevol lloc, l'aprenentatge i la ensenyança mateixa. No hi ha limitacions d'espai i temps, l'accés a la informació és aquí i ara de manera que l'aprenentatge es fa més personalitzat, compartit i contextual, reflectint les més recents teories de aprenentatge aplicades a l'educació en línia (aprenentatge virtual, connectat i mòbil).
Canvia el concepte d'aula i la mateixa relació entre estudiant i educador donant lloc als deu processos anomenats aprenentatge ubic (U-learning), referint-se a l'ubiqüitat com experiència d'adaptació i ductilitat en contextos diversos i en constant fluctuació, amb un matís més immersiu i envoltant que amb l'aprenentatge mòbil (M-learning), que es refereix a qualsevol acció educativa que es fa fent servir dispositius mòbils de forma flexible estan o no connectat en xarxes socials. Les apps s'han convertit en una de les més poderoses eines educatives, a causa de la difusió massiva entre persones de totes les edats i de cada país on els dispositius mòbils s'han instal·lat amb facilitat. A més, diversos factors com ara el cost assequible d'aquests i de les connexions a Internet han transformat aquestes senzilles aplicacions en possibles facilitadors d'accions educatives, permetent superar límits normalment subjacents a l'ús dels programaris educatius, que dificulten l'ús i el cost del programari: les apps, quan no són gratuïtes, tenen de totes maneres un preu ajustat. Això, juntament amb les característiques multi-medials i multi-tasques dels dispositius mòbils (càmera, gravadora d'àudio, ús de brúixoles, GPS, etc.) ofereix infinites possibilitats d'aplicacions i han fet sorgir pràctiques com la de BYOD ("porta el teu propi dispositiu") on cadascú pot assistir a la formació impartida amb els propis dispositius, reduint el cost dels cursos, sent molt utilitzat en l'àmbit corporatiu.Cal considerar que amb aquestes pràctiques molts dispositius estaran connectats en una xarxa connectada a la de l'empresa o centre formatiu i això podria constituir un perill en la seguretat, tant que s'ha fet necessària la creació de programaris i serveis pel control de les apps: l'administració d'aplicacions mòbils MAM, per a gestionar la seguretat de les empreses. Eines com aquestes seran indispensables en el futur de l'Internet de les coses on tots els dispositius i objectes seran connectats i gestionats a través de aplicacions.
(Història de les aplicacions educatives)
Avantatges Els avantatges que poden trobar ara per ara en les aplicacions educatives són immenses perquè compta amb bones eines de support per a treballar de forma individual, per parelles o en grup de forma cooperativa. A més, ajuda als xiquest a aprendre de altres i amb altres, facilita l'aprenentatge fent, construint coses i resolent problemes i se'ls estimula per a adquirir els coneixements a través de la col·laboració, comunicació i interacció. No obstant això, ho enfocarem des de tres punt de vista: des de l'àmbit de l'aprenentatge, de l'alumnat i del professorat:
Des de la perspectiva de l'aprenentatge a) Interés y motivació
L'alumnat està motivat a utilitzar els recursos Tic i es uns dels motors d l'aprenentatge, ja que els incita a l'activitat i al pensament. Gràcies a esta disposició, els estudiants dediquen més temps a estudiar i per tant, aprenen més.
b) Interacció
Els estudiants estan permanentment predisposat a interactuar amb l'ordinador o tauletes, ja que és una eina innovadora a l'aula, amb la qual cosa manté un alt grau d'implicació en el treball i els permet la interactivitat de l'ordinador o tauletes, possibilitant el diàleg i el gran volum d'informació disponible a Internet, atreu a l'alumnat i manté la seva atenció.
c) Iniciativa
La constant participació per part de l'alumnat propicia el desenvolupament de la seva iniciativa i aprenen contínuament noves decisions davant les respostes de l'ordinador/tauletes a les seves accions. Així mateix, es promou el treball autònom, rigorós i metòdic.
d) Aprenentatge a partir d'errors
El feed-back immediat a les respostes i a les accions dels usuaris permet a l'alumnat a conèixer els seus errors just en el moment en què es produeixen i generalment els programes ofereixen l'oportunitat d'assajar noves respostes o formes d'actuar per superar-los.
e) Aprenentatge cooperatiu
El treball en grup estimula als seus components i fan que dialogen sobre la millor solució per al problema en qüestió. A més apareix més tard el cansament, i alguns alumnes raonen millor quan veuen resoldre un problema a un altre que quan ells tenen la responsabilitat directa.
f) Alt grau d'interdisciplinarietat
Les tasques educatives realitzades amb l'ordinador o tauleta permeten obtenir un alt grau d'interdisciplinarietat per la seua versatilitat i gran capacitat d'emmagatzematge que permet realitzar diversos tipus de tractament a una informació molt àmplia i variada.
Des de la perspectiva de l'alumnat Suposa la utilització i instruments o eines atractives i moltes vegades amb components lúdics. Gràcies a l'accés a múltiples recursos educatius i materials didàctics digitals enriqueixen els processos d'ensenyament-aprenentatge sense que siga el mestre la font principal de coneixements. A més l'existència de diversos materials didàctics i recursos educatius facilita la individualització de l'ensenyament i de l'aprenentatge de cada alumne i pot utilitzar els materials més acords amb el seu estil d'aprenentatge i les seves circumstàncies personals, de manera que també motiven el "aprenentatge autònom" i l'autoavaluació del seu coneixement o dels conceptes que estiguin aprenent.
Des de la perspectiva del professorat Les aplicacions educatives permeten la individualització de l'alumnat, ja que l'ordinador o tauleta pot adaptar-se als seus coneixements previs i al seu ritme de treball i a més, resulten molt útils per a fer activitats d'ampliació i reforç. També, la diversitat de recursos i amplitud d'informació a internet faciliten al professorat l'organització d'activitats grupals en les que l'alumnat ha d'interactuar amb aquests materials. Moltes són els advantatges, ja que alliberen al professorat de treballs repetitius, monòtons i rutinaris, de manera que es pot dedicar més a estimular el desenvolupament de les facultats cognitives superiors de l'alumnat. I finalment, constitueixen un bon mitjà d'investigació a l'aula pel fet d'arxivar les respostes dels alumnes quan interactuen amb determinats aplicacions,ja que permet fer un seguiment detallat dels errors comesos i del procés que han seguit fins a arribar a la resposta correcta.
Desavantatges Els desavantatges que poden veure a nivel educatiu és la quantitat d'informació continguda en les plataformas educatives. És incalculable, el temps que l'usuari requereix per navegar a la recerca d'informació pot ser extens, sobretot quan recentment no coneix amb profunditat la temàtica que cerca. Navegar a través d'aquesta gran quantitat d'informació pot arribar a nivells en què l'usuari perd l'orientació i en veure enfrontant davant de tanta informació diversa.
Per aprofitar la informació continguda en aquesta gran biblioteca virtual cal saber què buscar i com buscar. Per a això, és indispensable que els aprenents generen els seus propis mecanismes de recerca i sobretot posseeixen la claredat i orientació donada pel facilitador en funció dels conceptes claus a través dels quals encaminar la navegació.
Axí mateix està associat al problema del volum d'informació, ja que qualsevol persona pot allotjar la informació que desitgi. Això posa en primer pla el tema de la capacitat de l'usuari per diferenciar la informació rellevant i veraç de la que no ho és. Per utilitzar els recursos d'internet, s'ha de tenir com a objectiu rellevant fomentar en els aprenents una actitud crítica cap a la informació circulant. Com vam veure els avantatges des de tres perspectives, ara donarem pas a les desavantatges, des de tres aspects.
Des de la perspectiva de l'aprenentatge:
a)Distraccions
L'alumnat a vegades es dedica a jugar a joc que més els agrada, en lloc de treballar en continguts que reforcen els seves coneixements.
b) Dispersió
La navegació pels diversos i atractius espais d'internet, plens d'aspectes variats i interessants, inclina a l'alumnat a desviar-se dels objectius de la seva recerca.
c) Pèrdua de temps
Moltes vegades es perd molt de temps buscant la informació que es necessita: excés d'informació disponible, dispersió, manca de mètode de recerca, pèrdua en l'àmplia xarxa d'internet, etcètera. d) Informacions no fiables
A internet hi ha molta informació que no és fiable, que és relativament parcial, obsoleta o que no està contrastada. Per això cal ensenyar a l'alumnat les pàgines que són segures, en les que poden contrastar la informació, explicar-los què volen buscar en concret i erradicar l'ambigüitat de les informacions.
Des de la perspectiva de l'alumnat:
Les apliacions resulten motivadores, però un excés de motivació pot provocar addicció.Per tant, el professorat haurà d'estar atent davant d'alumnes que mostren un descontrol desmesurat davant les pantalles. Quant a les eines propostes, permeten a l'alumne aprendre sol però aquest treball pot comportar problemes de sociabilitat i de companyonia. Pel que fa, a un excés de temps treballant davant l'ordinador o males postures poden provocar diverses malalties. En definitiva, no sempre proporcionen una adequada orientació, profunditat dels continguts, bones interaccions, entre d'altres. Conseqüement, s'ha d'actualitzar i revisar abans d'estar a l'abast dels alumnes.
Des de la perspectiva del professorat:
De vegades el professorat no disposa dels coneixements adequats sobre els sistemes informàtics i sobre com aprofitar els recursos educatius disponibles amb els seus alumnes i sorgeixen problemes i augmenta el seu estrès. D'una banda, l'alumnat pot centrar-se en la tasca que li plantegen l'aplicació en un sentit massa estret i buscar estratègies per complir amb el mínim esforç, ignorant les possibilitats d'estudi que els ofereix el programa. Moltes vegades l'alumnat aconsegueix encerts partir de premisses inadequades, i a vegades fins poden resoldre el problemes que van més enllà de la seva comprensió utilitzant estratègies que no estan relacionades amb el problema però que serveixen per aconseguir el seu objectiu. D'altra banda, exigeixen una major dedicació per part del profesorat, sobretot en la utilització de les TIC, encara que pot millorar la docència, si es fan servir correctament. Tot i que, la informàtica està en contínua evolució, les aplicaciones milloren sense parar i això exigeix als docents una contínua i constant renovació, perquè no es queden obsolets davant les noves tecnologies i els seus propis alumnes els ensenyen a ells, perdent d'aquesta manera l'autoritat davant el seu propi alumnat.
Models pedagògics associats a les apps educatives Totes les APPs existents beuen d'un model/teoria pedagògic i apliquen diferents metodologies d'aprenentatge en funció del corrent/teoria al que s'adscriguin, de la disponibilitat tecnològica, del públic objectiu i dels objectius a assolir.