En Banyeta, Banya corca o Banya torta és un personatge de la cultura popular gironina que apareix en algunes llegendes locals i també al País Valencià, on s'espanta la mainada amb històries d'en Banya Corca.

Es tracta d'un ésser dotat de banyes que està emparentat amb dimonis menors. Se'l descriu com un personatge d'aspecte diabòlic i una única banya central, amb hàbits nocturns, que apareix emparat per les ombres de la nit. S'utilitza com espantacriatures, ja que es conta que busca xiquets malcreguts que no volen anar-se’n a dormir o es posen a jugar a l'habitació.

Llegenda Segons la llegenda gironina, a la Plaça del Vi, que és on s'hi parava mercat, hi ha un edifici situat a la cantonada de la plaça amb el carrer de Ciutadans on es pot contemplar un xicotet relleu d'un minúscul cap un i és allí on estava el centre de l'Orde del Temple a Girona (aquest edifici fou, a més, seu de la Generalitat a Girona durant els segles  i , fins a l'any 1714, en què es va convertir en Duana). Els gironins batejaren amb el sobrenom d'en Banyeta aquesta cara de pedra, cosa que no deixa de tindre relació amb la fama dels templers com a propiciadors del culte a un ídol estrany de similar aspecte que anomenaven Baphomet, el qual podria ser el nostre Banyeta.

Però la historia negra conta que la cara que hi ha al mur de l'edifici de la cantonada és realment la d'un usurer, un home que deixava diners a qui no en tenia i els necessitava per pagar deutes, com per exemple impostos, comprar eines per treballar el camp o per pagar al metge. La gent, preocupada i mancada de diners, es dirigia a ell perquè els hi prestés els que necessitaven. L'usurer així ho feia, però aquests diners tenien uns interessos molt elevats. És així que conta la llegenda que s'aprofitava dels gironins amb desvergonyiment i que d'aquesta manera es feu molt ric. Però un bon dia, per càstig diví, va aparèixer convertit en pedra i amb unes bones banyes, enganxat a la paret, just a la zona del mercat que freqüentava. Des d'aquell dia li diuen En Banyeta.

Hi ha veus que el consideren una mena de vigilant, que, donada la seva situació prop de l'Ajuntament de Girona, vetlla perquè tots els gironins paguin fidelment els seus impostos. Una altra tradició considera que a qui toqui amb el nas el nas d'En Banyeta se li perdonaran els deutes.

Referències

Bibliografia

Categoria:Espantamainades de la mitologia valenciana Categoria:Dimonis Categoria:Cultura de Girona